Arxiu d'etiquetes: valls

Ribes, vall de

32 Respostes

(Ripollès)

Vall de l’alt Ripollès, situada al sector nord-oest de la comarca.

És constituïda pel curs alt del riu Freser, que forma una sèrie de valls diferenciades: la vall principal que davalla del puig de Bastiments (2.881 m alt), la vall de Núria, que recull les aigües del sector del Puigmal, i les valls afluents formades pels rius Rigard (forma les valls de Toses i de Ribes, a la dreta) i Segadell (forma la vall de Pardines, a l’esquerra).

Les activitats econòmiques estan molt diversificades. L’agricultura s’estén per les vores dels rius pels replans d’erosió més enlairats. Els conreus més estesos són els de farratges, cereals d’hivern i patates. Important ramaderia bovina destinada a la producció de llet, que aprofita les pastures naturals.

Les activitats industrials han evolucionat amb els anys; actualment no s’exploten, per la seva escassa rendibilitat, les mines de coure i de níquel (Ventolà) i han desaparegut totalment les antigues fargues; modernament, però, les possibilitats energètiques dels rius han facilitat l’establiment de la indústria tèxtil (Ribes de Freser, Campelles).

Gran atracció turística (centres d’estiueig i d’esports d’hivern). Alterna el poblament concentrat en petits nuclis amb el poblament disseminat. El centre i cap comarcal és Ribes de Freser.

Enllaç web: Vall de Ribes

Ribalera, la

9 Respostes

(Pallars Sobirà)

Vall de la comarca, al límit amb la de l’Alt Urgell, drenada pel Romadriu, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel sud la vall Ferrera, des del coll de la Mànega (que la comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que la comunica amb la vall d’Aós i amb Andorra), passant pels pics de Covil (2.542 m alt.) i de Salòria (2.789 m alt.). Els torrents de la Mànega i de Sabollera (que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell) s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu.

Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvassill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera (on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre), al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de Ribalera, que comprenia els despoblats de Castellarnau, de Colomers i de Serret.

A partir d’aquí el riu separa el Pallars Sobirà, al nord, de l’Alt Urgell, al sud, fins que més avall del llogaret de Romadriu de la Ribalera (situat a la dreta del riu, al peu del santuari de Sant Joan de l’Erm, dins el municipi de Farrera de Pallars), penetra dins el terme de Montenartró, del municipi pallarès de Llavorsí, i fent de límit entre aquest i el de Rialb de Noguera, aflueix, per l’esquerra, a la Noguera Pallaresa.

Rialb, pla de -Ripollès-

1 Resposta

(Queralbs / Ribes de Freser, Ripollès)

Petit eixamplament de la vall del Freser, al límit dels dos municipis, prop de Fustanyà, on hi ha un baixador del ferrocarril de Núria.

A l’esquerra del riu hi ha el nucli de Rialb, derivat del nucli creat per antigues explotacions mineres.

A la dreta del riu, dins el terme de Queralbs, hi ha les coves de Rialb, amb característiques formacions d’estalactites.

Ravell, coll de

(Arbúcies, Selva / Espinelves, Osona)

Depressió, entre el massís del Montseny i el de les Guilleries, al límit entre els dos termes, a l’indret on neix el ramal a Sant Hilari Sacalm de la carretera de Vic a Arbúcies.

Hi ha un hostal.

Pomèro

(Viella, Vall d’Aran)

Alta vall, afluent de capçalera, per l’esquerra, del riu d’Et Joeu.

Davalla des del port de la Picada, límit amb la vall de Benasc, i a 1.860 m alt, sota el pic de Pomèro (2.485 m alt), contrafort septentrional de la tuca Blanca (que amaga prop del cim el petit estany de Pomèro), hi ha el güell de Pomèro, on ressorgeix part de l’aigua procedent de la conca de l’Éssera que veu la llum, principalment, al més baix güell d’Et Joeu.

Pois, mall d’Es

(Viella, Vall d’Aran)

(o tuca Forcanada) Contrafort (2.875 m alt) septentrional del cap de Tòro, entre la vall de Molieres i la vall d’Es Pois, centrada a l’estanyet d’Es Pois, l’emissari del qual, el barranc d’Es Pois és la capçalera del riu d’Et Joeu.

Pertús, coll del

(la Jonquera, Alt Empordà / el Pertús, Vallespir)

Pas del Pirineu oriental (o del Portús), entre el puig de Salines i el massís de l’Albera, que comunica els dos municipis.

El rocam paleozoic, els granits i les migmatites han estat rebaixats per l’erosió remuntant d’afluents dels rius Llobregat (conca de la Muga) i de les Illes (conca del Tec), fins a obtenir l’altitud mínima dels Pirineus axials (no litorals): 271 m.

Això explica la importància estratègica del pas, seguit per la via màxima romana, per la carretera i, des de fa poc, per l’autopista que uneixen els estats espanyol i francès.

S’hi ha establert un poblament fronterer separat per la carretera durant prop de mig quilòmetre, que serveix de carrer major entre el poble del Pertús (oest) i el barri empordanès dels Límits (est).

Pena, la -Conca de Barberà-

(Vimbodí, Conca de Barberà)

Antiga granja de Poblet (882 m alt), actualment és casa forestal (xalet de la Pena), situada al bosc de Poblet, als vessants septentrionals de les muntanyes de Prades, al capdamunt de la vall de la Pena.

La capella de la granja era dedicada a santa Magdalena.

Peguera, vall de

(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)

Alta vall, formada al vessant meridional del pic d’Escorbes (2.788 m alt) i del pic de vall Peguera (2.743 m) (al sud-est del primer i que domina, per l’oest, la conca de Baiau).

És drenada pel barranc de vall Peguera, que desemboca, per la dreta, al riu de Tor, al poble de Tor.

Parpers, coll de

(Argentona, Maresme / la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

Depressió de la Serralada Litoral (anomenada serra de Parpers en aquest sector) entre la serra d’Ametlla (430 m alt) i el turó dels Castellans (378 m alt), al límit dels dos municipis.

Hi passa la carretera de Granollers a Mataró.