Arxiu d'etiquetes: valls

Arracó, s’

3 Respostes

(Andratx, Mallorca Tramuntana)

Poble, a la part occidental del terme. Es troba al fons de la vall de s’Arracó (situada entre les valls de Sant Josep de la Palomera i d’Andratx), al llarg de la carretera d’Andratx a Sant Elm, que entra en aquesta vall pel coll de s’Arracó i en surt pel coll de la Palomera.

Era una antiga possessió, que inicià un ràpid creixement a partir del segle XVIII; la nova aglomeració es formà al voltant de la capella del Sant Crist, erigida en parròquia el 1849, de la qual depenen les valls de la Trapa i de la Palomera i el barri de Sant Elm.

Es tradicional l’emigració a França.

Arissal, bac

Deixa un comentari

(Angostrina, Alta Cerdanya)

Vall i obac, comunica l’estany de la Bullosa, a l’alta vall de la Tet, amb la vall d’Angostrina.

És drenada pel rec del bac Arissal, emissari dels petits estanys Negre i del Racó, el qual troba, per la dreta, al Mesclant d’Aigües, el torrent d’aquest nom, i formen, des d’aquest indret, el riu d’Angostrina.

Ariant

3 Respostes

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Antiga possessió i caseriu, a la vall d’Ariant, que desemboca a la costa septentrional de l’illa i es separada de la vila de Pollença pel puig gros de Torrelles i amb la qual es comunica a través del coll d’Ariant.

Hi ha actualment dues possessions: Ariant de Baix i Ariant de Dalt, que inclou una torre de defensa (torre d’Ariant) construïda el 1622 per ordre del virrei.

Anglos, vall d’

1 Resposta

(Montanui, Ribagorça)

Vall d’origen glacial, situada al sud-est del massís de la Maladeta, a la vall de Barravés. Es troba entre les valls de Salenques, de Llauset i de Riueno, i aflueix al riu de les Salenques per la dreta.

Els estanys d’Anglos ocupen la part més ampla de la vall, l’inferior, que és el més gran, es troba a 2.222 m alt.

A la capçalera de la vall, sota el pic d’Anglos (2.815 m alt), es troben els estanyets de cap d’Anglos.

Alta, vall * -Maresme-

Deixa un comentari

(Maresme)

Veure> la Vallalta  (vall).

Almonesir, vall d’

6 Respostes

(Algímia d’Almonesir / la Vall d’Almonesir, Alt Palància)

(cast: de Monesil o de Almonacid)  Vall. A la zona de llengua castellana del País Valencià, situada al vessant occidental de la serra d’Espadà. És drenada pel barranc del Baladrar, que aflueix al Palància per l’esquerra.

Els costers de la vall són aprofitats per al conreu de secà mitjançant bancals esglaonats (oliveres, vinyes, blat, moresc, cireres, pomeres). En el terme de la Vall d’Almonesir es troben, a més, els despoblats de Torre-somera i de Sant Joan d’Almonesir.

L’antic castell d’Almonesir, d’origen islàmic, que ha donat nom a la vall, fou adjudicat el 1238, després de la conquesta cristiana, al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. El poble de Matet, tot i trobar-se a la vall de la rambla de Gaibiel, forma part, igualment, de la jurisdicció d’Almonesir. La població musulmana, tanmateix, hi perdurà fins a l’expulsió del 1609.

El 1526 hi tingué lloc un important combat (anomenat batalla d’Almonesir) entre els moriscs avalotats de la serra d’Espadà i les tropes del duc de Sogorb, a les quals aquells infringiren una gran derrota.

Almallutx

2 Respostes

(Escorca, Mallorca Tramuntana)

Possessió i antiga població, situada a la vall d’Almallutx, capçalera del torrent del gorg Blau. El morro d’Almallutx (1.040 m alt) domina aquesta vall pel sud.

Hi ha un important jaciment del que fou el darrer assentament islàmic durant la conquesta de Mallorca.

Almadrà

2 Respostes

(Alaró, Mallorca Raiguer)

Grup de possessions i antic llogaret, situat al clot d’Almadrà, vall situada al sud del puig d’es Tossals Verds i drenada pel torrent d’Almadrà (curs d’aigua que neix a la serra de Tramuntana, sota el puig Major i aflueix al torrent de Muro), el qual s’escola entre els puigs de s’Alcadena i de sa Creu.

Alfàndec

1 Resposta

(Benifairó de la Valldigna, Safor)

(o Alfàndec de Marinyén) Altre nom amb què era conegut el castell d’Alcalà d’Alfàndec.

A causa d’aquest castell, la vall de Marinyén fou anomenada vall d’Alfàndec, nom canviat a la fi del segle XIII pel de la Valldigna.

Alcoi, canal d’

3 Respostes

(Alcoi, Alcoià)

Vall on hi ha la ciutat, voltada pel Montcabrer i la serra de Mariola, al nord, per la serra Biscoi, a l’est, per la serra del Carrascar d’Alcoi i la Carrasqueta, al sud, i per la Serreta i la serra de l’Ull del Moro, a l’est.

La canal d’Alcoi és drenada pels barrancs del Molinar, del Barxell (els quals, units a la ciutat d’Alcoi, formen el riu d’Alcoi), de Polop i del Cint (aquests dos darrers, afluents del barranc del Barxell).