(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Vall, al sud del terme, entre la penya Mascorda i s’Era des Moro, drenada pel torrent de can Roig.
Al centre hi ha la gran possessió de ca n’Eixartell.
Eixartell, vall d’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: valls
Digna, vall *
(Safor)
Veure> la Valldigna (subcomarca).
Dalt, ribera de -Baix Ebre-
Cuixac, vall de
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Vall, al vessant meridional de la serra de Cornavaques.
Croses, les -Conflent-
Antic terme, a la vall de les Croses, estesa a la dreta de la Tet, a l’extrem oriental de la comarca.
Des del coll de les Arques, dins el terme de Glorianes, fins a la seva confluència amb la riera de Rigardà, entre el castell i l’església de Domanova i el coll de Ternera.
Cregüenya, vall de
Vall del massís de la Maladeta, tributària, per l’esquerra, de l’Éssera, prop dels banys de Benasc.
És separada, al sud, de les valls Hiverna i de Corones, i per les crestes d’Estatats, d’Aragüells (amb el pic de Cregüenya, de 3.009 m alt) i la cresta de Cregüenya (entre el coll de Cregüenya, a 2.910 m alt, i el coll Maleït), i, al nord, de les valls de Paderna i d’Alba, per les crestes de la Maladeta i d’Alba.
Sota el coll Maleït hi ha la petita gelera de Cregüenya, que alimenta el gran estany de Cregüenya (2.657 m alt). Entre l’estany i l’Éssera els vessants del riu de Cregüenya són coberts pel bosc de Cregüenya, important avetar.
Cosprons
(ant: Cosperons) Poble, al centre de la vall de Cosprons, que des del puig de Tallaferro i de la torre de Madaloc davalla vers la costa, a l’antic port de Valentí, on s’ha format el barri industrial de Paulilles.
A l’església, del segle XIII, és venerada la imatge del Sant Crist de Cosprons.
Pertanyia a la comanda hospitalera de Cotlliure.
Cortals, coma dels -Andorra-
Vall de la parròquia, a l’esquerra de la Valira d’Encamp, que davalla de l’alt del Griu (2.850 m alt), de la cresta de Pessons i dels tossals de la Llosada i de l’Ovella.
El coll dels Cortals (2.441 m alt) o de Redort i el coll de la Devesa la comuniquen amb l’alta vall de la Valira. A la capçalera hi ha els estanys del Griu, l’emissari dels quals és el riu dels Cortals, que aflueix a la Valira prop de la Mosquera, juntament amb els rius d’Ensagens i dels Agols.
És un centre de pasturatges important; a 1.850 m, vora el riu, hi ha el nucli dels Cortals d’Encamp, prop del qual, damunt un serrat que separa aquesta coma de la d’Ensagens, s’alça (1.804 m alt) l’antiga església pre-romànica de Sant Jaume dels Cortals. Una carretera de muntanya l’uneix a Encamp.
Corones, vall de -Benasc-
Vall del massís de la Maladeta, la capçalera de la qual es constituïda per les seves crestes del Mig i de Cregüenya.
Formen la primera cresta el pic d’Aneto, el coll de Corones (3.173 m alt) -vora el qual hi ha el petit estany glaçat de Corones-, el pic de Corones (3.310 m) -que Henry Russell ascendí per primera vegada el 1864-, el coll del Mig, la punta d’Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d’Aragüells.
Adossada a aquesta línia de crestes s’estén la galera de Corones, sota la qual hi ha els estanys de Corones (l’estany Gran de Corones és a 2.560 m alt), l’emissari dels quals, el barranc de Corones, després de passar per l’estany d’Aragüells, aflueix al riu de Vallhiverna, per la dreta.
Comalada, la
(ant: Ribera de Combret) Vall situada al vessant meridional del Canigó, des de la pica fins a la vall del Tec.
La capçalera, on hi ha l’estany de la Comalada, és dominada pels pics de Sethomes (2.661 m alt), de Rojat (2.724 m) i de Tretzevents (2.731 m). El paisatge desolat dels cims canvia a partir dels 2.000 m amb els primers boscs de pi negre, on hi ha l’ermita de Sant Guillem de Combret.
Al curs baix hi ha diversos masos dedicats a la ramaderia i finalment el poble del Tec, a l’aiguabarreig del riu de la Comalada, que drena la vall, amb el Tec.
Dades dels Països Catalans 