Extens altiplà (2.300 m alt), entre les dues comarques, al sud-oest del massís del Canigó, a la carena que separa Prats de Molló de Pi de Conflent i Castell de Vernet, entre la collada Verda (2.321 m alt) i el coll de Bocacerç (2.203 m).
Prop d’aquest darrer hi ha el refugi de pla Guillem, construït al començament del segle XX per la Societat de Turistes de l’Alt Vallespir.
Gran fortificació que domina la vila i la vall del Tec, feta construir en 1677-82 per Vauban, dins el pla de fortificació de la nova frontera meridional de la monarquia francesa.
En aquest indret hi havia hagut la torre de la Guàrdia, testimoniada ja el segle X.
(Arles / Montferrer, Vallespir)
Congost profund i espectacular, obert a la roca calcària per un petit afluent del Tec per l’esquerra.
Té una longitud d’uns 2 km, una profunditat de 150 m i una separació entre les dues parets que, al fons, sovint només és d’1 m.
Han estat condicionades per ésser visitades.
(fr: Fort-les-Bains) Nom que adoptà oficialment el municipi dels Banys d’Arles al començament del segle XIX, poc temps després de la seva constitució.
El 1840 fou substituït pel d’Amélie-les-Bains.
El nom prové del fort dels Banys, construït per Vauban el 1670.
(Ceret / Morellàs i les Illes, Vallespir)
Contrafort (1.061 m alt) septentrional del roc de Frausa, termenal dels dos municipis.
Llogaret, al vessant occidental del turó de Bellmaig.
Citat el 993, el 1799 tenia 93 habitants.
(Morellàs i les Illes, Vallespir)
Veure> Sant Martí de Fonollar (antic poble).
Veïnat, a l’est del terme, a l’esquerra del Tec.
(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)
Veïnat i antiga farga, vora la riera de Sant Llorenç, aigua avall de la vila.
(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)
Veïnat i antiga farga, a l’esquerra de la riera de Sant Llorenç.
Dades dels Països Catalans 