Antic poble, l’església del qual és l’actual santuari del Coral.
Arxiu d'etiquetes: Vallespir
Mir, torre d’en -Vallespir-
Antiga torre de defensa i de senyals, bastida a 1.540 m alt sobre el contrafort septentrional de la línia de crestes que separa el Ripollès del Vallespir i que domina la vila de Prats.
Fou feta construir per Jaume II de Mallorca, al segle XIII; als segles XIV i XV fou coneguda com a torre del Castellar.
Meners, hostal dels -Vallespir-
Mas i antic hostal, a la vora esquerra de la Muga, a la frontera franco-espanyola, aigua avall dels hostals de la Muga.
Maüt, el *
(Morellàs i les Illes, Vallespir)
Nom donat a l’església de Sant Martí de Fenollar.
Maurellàs *
(Morellàs i les Illes, Vallespir)
Veure> Morellàs (poble i capital del municipi).
Llop, pas del -Vallespir-
(Montferrer / Arles, Vallespir)
Indret de l’alt Vallespir, a la vall del Tec, entre els dos municipis, on s’uneix la carretera de Sant Llorenç de Cerdans a la de Ceret a Prats de Molló.
Leca
Llogaret, al peu del puig de l’Estela, a l’esquerra del riu Ferrer, l’alta vall del qual és anomenada vall de Leca.
Illes, les -Vallespir-
(Morellàs i les Illes, Vallespir)
Poble (576 m alt) i antic municipi (14,71 km2), a la vora dreta del riu de les Illes, al voltant de l’església parroquial.
Al segle XIX es féu famós com a base de l’actuació de trabucaires (banda de les Illes).
Formava municipi independent fins al 1972. L’antic terme comprenia també el llogaret de la Selva i l’antic terme de l’Arbregròs i la urbanització residencial dita Superlesilles.
Hostalets, els -varis geo-
els Hostalets (Montoriol, Rosselló) Veïnat, a l’oest del poble, a la dreta de la riera de Sant Amanç.
els Hostalets (la Nou de Gaià, Tarragonès) Raval, vora el poble.
els Hostalets * (Prats de Molló, Vallespir) Veure> Sant Salvador (poble).
els Hostalets (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Caseria, a la dreta del riu de Foix.
Guàrdia, fort de la
Gran fortificació que domina la vila i la vall del Tec, feta construir en 1677-82 per Vauban, dins el pla de fortificació de la nova frontera meridional de la monarquia francesa.
En aquest indret hi havia hagut la torre de la Guàrdia, testimoniada ja el segle X.
