Arxiu d'etiquetes: Vallespir

Samuga *

(Vallespir / Alt Empordà)

Veure> la Muga  (riu pirinenc).

Rom, el -Vallespir-

(Vallespir)

Curs d’aigua de la comarca, afluent dretà del Tec, que neix a la serra de l’Albera, al vessant occidental del puig dels Tres Termes, dins el municipi de l’Albera, transcorre sota el coll del Pertús i després de passar per les Cluses i Sant Martí de Fonoll s’uneix al seu col·lector al Voló.

La seva vall és el pas natural, des de l’època romana, de les comunicacions entre Barcelona i el Rosselló.

Rojat, pic de

(Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, el Tec, Vallespir)

Cim (2.724 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó i del pic de Tretzevents, termenal dels tres municipis.

Rocnegre

(Conflent / Vallespir)

Serra (2.763 m) del Pirineu axial, situada al nord del massís del Canigó, que separa les dues comarques, així com la conca de la Tet (vessant septentrional) de la conca del Tec (vessant meridional).

Assoleix la seva màxima altitud al pic de Tretzevents.

Riunoguers

(Morellàs i les Illes, Vallespir)

Poble (320 m alt), situat a la dreta del torrent de la coma Boquera, centrat per l’església parroquial (Sant Miquel), dependent de la de Morellàs, havia depès del monestir de Sant Pere de Rodes (segle X).

Terme independent fins el 1972, comprenia alguns masos dispersos (Mas Llong i Mas Miró).

Riuferrer *

(Arles, Vallespir)

Veure> Sant Pere de Riuferrer  (parròquia rural).

Quera, la -Vallespir-

(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)

Veïnat, al nord de la vila.

Puigsec -Vallespir-

(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)

Veïnat, al sud-est de la vila.

Puigneulós *

(Alt Empordà / Vallespir)

Veure> puig Neulós  (muntanya de serra de l’Albera).

Presta, la

(Prats de Molló, Vallespir)

(o les Aiades)  Poble, a la capçalera del Tec, aigua avall de la Farga, més amunt de la qual i a l’esquerra del riu, a 1.130 m alt, hi ha l’establiment termal dels banys de la Presta, existent ja en època romana.

Actius durant l’edat mitjana, esdevingueren propietat del municipi de Prats de Molló fins al 1813 en que els comprà un particular i foren ampliats durant el segle XIX. La capella de Sant Isidor és del 1701. La carretera fou feta fer per Napoleó III.

Hi ha diverses fonts d’aigües sulfuroses i radioactives, que brollen de 33 a 44ºC i són utilitzades per al tractament de diverses malalties. Era un lloc habitual per al repòs dels funcionaris de les colònies franceses.