Arxiu d'etiquetes: Vallespir

Comalada, la

(el Tec, Vallespir)

(ant: Ribera de Combret)  Vall situada al vessant meridional del Canigó, des de la pica fins a la vall del Tec.

La capçalera, on hi ha l’estany de la Comalada, és dominada pels pics de Sethomes (2.661 m alt), de Rojat (2.724 m) i de Tretzevents (2.731 m). El paisatge desolat dels cims canvia a partir dels 2.000 m amb els primers boscs de pi negre, on hi ha l’ermita de Sant Guillem de Combret.

Al curs baix hi ha diversos masos dedicats a la ramaderia i finalment el poble del Tec, a l’aiguabarreig del riu de la Comalada, que drena la vall, amb el Tec.

Coma, veïnat d’en -Vallespir-

(Prats de Molló, Vallespir)

Veïnat, en una vall tributària, per l’esquerra, del Tec.

Colldares, hospital del

(Prats de Molló, Vallespir)

Antic hospital per a pelegrins i vianants i casa monàstica (Santa Margarida del Colldares) al coll d’Ares, filial del monestir de Sant Pere de Camprodon.

L’indret pertanyia a Camprodon ja el 946, i des del 1275 hi hagué una església i l’hospital amb donats; l’església fou clausurada el 1793 i les imatges foren traslladades al santuari del Coral, entre les quals la majestat del Coral.

Resten escasses ruïnes de les edificacions.

Coll de Panissars, priorat del

(el Pertús, Vallespir)

Priorat benedictí (Santa Maria del Coll de Panissars) i hospital, vora el coll de Panissars, al vessant vallespirà de la serra de l’Albera.

L’alou de Panissars pertanyia al monestir d’Arles des del 878; sota la protecció del comte Bernat I Tallaferro de Besalú hi fou construïda una església al voltant de l’any 1000. Abans del 1097 passà al domini del monestir de Ripoll, que hi establí el priorat de Santa Maria de Panissars, amb una funció hospitalera.

Els seus béns s’estenien vers Bruguera i Planoles, al Ripollès, i Sales de Llierca i Oix, a la Garrotxa.

Tingué una gran vitalitat durant l’època medieval, però a la fi del segle XVII ja era abandonat i les seves pedres (hi ha restes de l’església romànica) foren destinades a bastir el fort de Bellaguarda.

Codalet dels Banys

(Arles, Vallespir)

Masia i antic terme, a la dreta del Tec, vora els Banys d’Arles.

Coç -Vallespir-

(el Tec, Vallespir)

Antic terme, on hi ha l’actual mas de Coç.

Al peu de les restes de la torre de Coç (1.117 m alt) hi ha l’església de Santa Cecília de Coç.

El lloc és esmentat ja el 869.

Clusa d’Amunt, la

(les Cluses, Vallespir)

Poble (230 m alt) i cap del municipi, situat a la dreta del Rom, vora la carretera de Perpinyà a Barcelona.

És constituït al voltant de l’antic castell de la Clusa, bastit a l’alta edat mitjana damunt una de les dues fortificacions romanes de la Clusa, i de l’església parroquial (Sant Nazari), pre-romànica, fortificada, de planta basilical amb tres absis, que conserva part de la decoració mural romànica, obra del mestre de Fenollà.

Clusa, la * -Vallespir-

(Vallespir)

Altre nom del municipi de les Cluses.

Clapera, la

(Prats de Molló, Vallespir)

Raval, a l’esquerra del Tec.

Cervera, cap de

(Cervera de la Marenda, Rosselló)

Articulació costanera de la serra de l’Albera, dins la façana marítima de la Marenda.

És un promontori planer i retallat damunt la mar, al nord mateix de l’actual frontera franco-espanyola.