Barri, situat a 3 km del centre de la ciutat, limitat pel ferrocarril, la carretera de Barcelona i el barri de la Creu de Barberà.
Sorgit el 1950, amb la majoria d’immigrants andalusos. És una zona mixta d’habitatges i d’indústria (tèxtil i metal·lúrgica).
L’equipament socio-urbanístic és deficient. Hi predominen els blocs de 4 a 5 pisos. Hi ha dues escoles d’ensenyament primari, on s’agrupen les societats recreatives existents.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Antic terme i poble, situat al coll de Campanyà, entre Sant Cugat i Rubí.
L’antiga església de Santa Maria, esmentada ja el 1047, fou erigida en parròquia abans del 1176 i fou unida el 1492 a la de Valldoreix.
El lloc, esmentat el 991, fou donat al monestir de Sant Cugat del Vallès el 1120.
L’edifici, romànic, fou restaurat en 1733-39. Ha estat un centre de devoció a sant Mamet, nom amb el qual ha estat també coneguda l’església.
Jaciment del Plistocè inferior.
Fou excavat l’any 1997, fruit de la important concentració de material fossolífer aparegut durant els rebaixos de l’ampliació de la Mútua Sanitària d’aquesta localitat.
Un seguit d’esllavissades procedents de l’àrea actual de Matadepera propicià la conservació d’una variada fauna d’un estadi climàtic temperat. Entre aquesta fauna es trobaren animals vinculats a zones humides colindants, com els hipopòtams i els peixos; d’altres més relacionats amb zones boscoses, com els cérvols gegants i les daines; i d’altres més propis d’espais oberts, com el cavall de Stenon, l’elefant i un simi macaco.
Aquesta varietat d’herbívors eren depredats per les hienes de mossell curt, per l’ós i per petits depredadors com el linx, la guineu i el gos.
L’excepcional conservació de les restes vegetals permeté conèixer millor la vegetació de la Terrassa d’ara fa entre 1,8 milions i 800.000 anys.
(Sabadell, Vallès Occidental, 6 gener 1859 – 1 juliol 2010)
Institució de crèdit que inicià les seves activitats el 1859. El seu promotor i principal impulsor fou l’industrial llaner Pere Turull i Sallent.
El 1941 obrí la seva primera sucursal a Montcada i Reixac. Des d’aleshores la seva expansió geogràfica ha estat continuada i al final del 1984 tenia 101 oficines. El 1984 era cinquena entitat d’estalvi catalana.
Al marge de la seva obra social i cultural, cal destacar el seu paper de finançadora del procés industrial de la ciutat i de la comarca.
L’any 2010 fou integrada a Unnim, i el 2013 a BBVA.
Barri perifèric, el més gran i al nord de la ciutat, de la qual és separat per la via fèrria.
Sorgí a partir del 1940, al voltant d’una antiga masia del segle XV, a causa de la forta immigració de murcians, però a partir del 1950 s’expandí ràpidament.
La carretera de Matadepera en constitueix l’artèria central; el nivell urbanístic és força elevat al centre.
Barri perifèric, al sud-est de la ciutat. És fonamentalment zona d’habitatges, però hi ha alguna indústria.
Sorgit el 1945, és un dels més ben dotats dels posteriors al 1939, malgrat la forta insuficiència escolar, i es troba en expandiment.
Caseriu, dins l’antic terme de Sant Julià d’Altura, al voltant de l’antiga masia de la torre de Berardo (dita també Castellarnaus), construcció dels segles XIII i XIV, amb una torre de defensa (segle XVI) i una capella (1624).
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Urbanització, al nord del terme, prop del de Sabadell.
Iniciat el 1929 com a urbanització i zona d’estiueig.
El 1971 hi fou inaugurada la Universitat Autònoma de Barcelona.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1983 – )
Editorial fundada per Albert Estrada i Vilarrasa. S’ha orientat, d’una banda, cap a un vessant científic basat, principalment, en la publicació de les revistes “Aula Orientalis” -dedicada a temes de recerca orientalista- que és distribuïda a 500 universitats de tot el món, i “Ars Praestorica” sobre pintura rupestre en el món.
D’altra banda, l’editorial manté un vessant artístic basat, sobretot, en la reedició facsímil de revistes significatives en la història de la cultura catalana (“Cuca Fera”, “Pèl & Ploma”, “Revista de Catalunya”, etc) i en la publicació de l’obra d’artistes catalans.
Dades dels Països Catalans 