Arxiu d'etiquetes: Vallès Occidental

Sant Marçal, castell de

3 Respostes

(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)

Castell termenal, que rebé el nom d’una església de Sant Marçal, existent allà des d’abans del 1042.

El castell és conegut des del segle XII sota l’òrbita del llinatge dels Montcada. El 1275 passà als Marimon. Feliu de Marimon fou creat marquès de Cerdanyola el 1690.

El castell, situat a l’oest de la població, en terreny planer, fou transformat en un edifici fantasiós per l’arquitecte Gaietà Buïgas vers el 1895.

Té al seu costat la capella gòtica tardana de Sant Marçal, profanada el 1936.

Sant Llorenç de Fontcalçada

2 Respostes

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Capella, a l’oest del terme, prop del límit amb el de Rubí, vora la masia de ca n’Ametller, l’antic mas de Sant Llorenç.

El lloc és esmentat ja el segle X, i el segle XV estava a cura del monestir de Sant Cugat. El 1796 fou reconstruïda, i restaurada després del 1939.

Sant Julià d’Altura

4 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental)

Antic terme i parròquia, situat entre aquesta població i Matadepera. És troba dins la seva demarcació el barri sabadellenc de Ca N’Oriac.

La parròquia existia ja el 1042 i tenia dins la seva demarcació l’antic castell de Ribatallada, propietat inicial dels Montcada (1136-1310), que passà després als Clasquerí, la fortalesa de Castellarnau i antics masos com el Viver o casa Baier.

La seva església parroquial fou reconstruïda al segle XVII, aprofitant la portalada i altres elements de l’anterior.

Formà part del municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que aquest es disgregà el 1904 i Sant Julià s’uní aleshores a Sabadell.

Sant Iscle de les Feixes

2 Respostes

(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)

Llogaret de població disseminada, al vessant septentrional de la serra de Collserola, a la vall de Sant Iscle, drenada pel torrent de Sant Iscle, que davalla del coll de la Ventosa, límit amb el terme de Barcelona, i és tributari de la riera de Sant Cugat.

L’església parroquial (Sant Iscle) és romànica, d’una nau i un absis; és esmentada ja el 964. El 1624 li fou agregada la de Montcada, però el 1868 se’n separà de nou, i la de Sant Iscle s’uní a la de Cerdanyola. En depenia el santuari de Santa Maria de les Feixes.

El 1933 hi fou descobert un fragment de pintures murals amb l’escena de l’Epifania, des del 1934 al Museu Diocesà de Barcelona.

Sant Feliuet de Vilamilans

2 Respostes

(Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)

(o Sant Feliu de Vilamilanys) Antiga església, situada a l’oest del poble. Era una de les cinc parròquies de la demarcació territorial de Sant Cugat del Vallès.

Una ara romano-cristiana, amb una inscripció, descoberta el 1949, erigida per un tal Feliu, indica que ja hi havia una capella al segle V. Surt documentada des del 878 com a situada prop d’una vil·la dins les propietats de Sant Cugat.

És un edifici pre-romànic d’una nau i tres absis rectangulars formant creu llatina. L’absis major té planta semicircular a l’interior. Era dedicada a sant Feliu, santa Maria i sant Bartomeu. Més tard es cobrí amb volta.

El 1436 passà a ésser sufragània de Sant Quirze de Terrassa i ara és una simple capella de les Fonts, on se celebra un aplec el dilluns de Pasqua.

Sant Feliu del Racó

6 Respostes

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)

(ant: Sant Feliu de Valrà o Sant Feliu de Castellar)  Poble (350 m alt), al nord-oest del poble, a la dreta del Ripoll, aigua avall del molí de la Barata, al peu del massís de Sant Llorenç del Munt.

El nucli primitiu sorgí al voltant de l’església parroquial (Sant Feliu), però als vessants muntanyosos propers al poble ha sorgit una gran urbanització.

Sant Feliu de Vallcarca

2 Respostes

(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)

(pop: Sant Feliuet)  Església, al nord del terme, al camí de Granera. L’edifici és romànic.

S’hi venera una imatge en relleu de la Mare de Déu de l’Ajuda (desapareguda el 1936, fou reposada el 1954).

Sant Esteve de Castellar, marquesat de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIX – )

Títol concedit el 1896 a Emília Carles Tolrà, a petició de l’ajuntament de Sant Esteve de Castellar i en consideració a les obres benèfiques que el seu marit i oncle Josep Tolrà i Avellà havia fet.

Continua en la mateixa família Carles-Tolrà.

Sant Crist de Llaceres, el

2 Respostes

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Capella, al sud de la vila, vora la carretera de Barcelona, a l’indret d’una antiga creu de terme existent als segles XV i XVI vora el mas Llaceres (lloc esmentat l’any 987).

Sant Adjutori

Deixa un comentari

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Nom modern de l’antiga església de Santa Maria de Gausac, (on era venerada la Mare de Déu del Bosc, que donà igualment nom a l’església).

És una església romànica del segle X, amb reformes i ampliacions els segles XII, XVI i XVII, és de planta circular, i formà part d’una residència de repòs dels abats de Sant Cugat.