Arxiu d'etiquetes: Vall de Cardós

Estaon

10 Respostes

(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)

Poble (1.237 m alt) i antic municipi, annexionat el 1972 a l’actual. Situat damunt la riba dreta de la ribera d’Estaon.

La seva església parroquial (Sant Jaume) fou bastida al segle XVIII, la primitiva (Santa Eulàlia) és romànica (segle XII), d’una sola nau, conserva importants pintures romàniques (traslladades al Museu d’Art de Catalunya); a l’absis es representava el Pantocràtor, i a l’hemicicle, el baptisme de Jesús, la Mare de Déu i les santes Eulàlia, Agnès i Llúcia, etc.

Dins l’antic terme hi havia els pobles d’Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes.

Cassibrós

1 Resposta

(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)

Poble de l’antic municipi de Ribera de Cardós, vora la Noguera de Cardós, aigua amunt del cap del municipi.

L’església parroquial (Sant Andreu) depèn de la parròquia de Ribera de Cardós.

Cardós, vall de

45 Respostes

(Pallars Sobirà)

Vall del Pirineu axial, que ocupa uns 220 km2, distribuïts entre els municipis de Lladorre, Esterri de Cardós i la Vall de Cardós.

És una petita vall d’origen glacial que, situada per damunt dels 1.000 m i entre massissos de més de 2.000 m d’altitud (Sotllo, 3.115 m; pica d’Estats, 3.143 m, i Costuix, 2.334 m), s’estén des dels ports de Tavascan i Lladorre fins a prop de Llavorsí, i constitueix la conca del riu Lladorre, que pocs quilòmetres al nord de Llavorsí rep la Noguera de Vallferrera i formen la Noguera de Cardós.

La població es localitza en el fons de la vall i viu principalment del bestiar boví i cavallí. També hi ha alguns cultius de cereals i patates. Centrals hidroelèctriques a Tavascan. Turisme i esports d’hivern.

Tradicionalment hom ha considerat el límit al forat de Cardós, aigua amunt de Tírvia.

Bonestarre

4 Respostes

(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)

Poble (1.084 m alt), situat al Vallat d’Estaon, al vessant meridional del pui del Tabaca, a la dreta de la ribera d’Estaon.

La seva església del Roser depèn de la parròquia d’Anàs.

Formava part de l’antic municipi d’Estaon.

Anàs

4 Respostes

(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)

Poble (1.131 m alt) de l’antic municipi d’Estaon, situat al Vallat d’Estaon, a la dreta de la ribera d’Estaon.

De la seva parròquia (Sant Romà) depengué l’església de Bonestarre.

Amill i Moliner, Ermengol

6 Respostes

(Bonestarre, Pallars Sobirà, 1665 – Cotrone, Calàbria, Itàlia, 4 setembre 1732)

Militar. Coronel de fusellers, lluità contra els filipistes en la guerra de Successió des del 1712 en la zona de Girona.

Quan els aliats es retiraren, se sotmeté a l’acord de la Junta de Braços de continuar la resistència catalana contra les autoritats borbòniques. El 1713 es refugià a Barcelona i col·laborà en les operacions de defensa. Actuà després amb força èxit al Lluçanès i al Maresme, conjuntament amb el marquès de Poal.

Però, quan la ciutat de Barcelona es rendí (setembre 1714), es va acollir a la capitulació. Tot i això, fou empresonat a Girona, però pogué fugir (abril 1715) i refugiar-se a Viena a la cort de l’arxiduc.

Encarà lluita a Grècia contra els turcs i fou fet presoner en el setge de Zuornic. Obtinguda la llibertat (1718), aconseguí el govern del castell de Cotrone, al regne de Nàpols, on va morir.

Ainet de Cardós

3 Respostes

(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)

Poble (930 m alt) de l’antic municipi d’Estaon, a la vall de Cardós, A la dreta del riu de Lladorre.

El pui del Tabaca, al peu del qual s’agrupen les cases del poble, el separa del Vallat, la vall on es trobava el cap del municipi.

L’església parroquial de Santa Eugènia depèn de la de Lladrós.