Arxiu d'etiquetes: Vall d’Aran

Arties -vila-

10 Respostes

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Vila i antic municipi: 78,56 km2, 1.144 m alt, incorporat el 1968 al de Salardú. El poble es troba a la confluència del riu de Valarties amb la Garona.

L’església parroquial, dels segles XII i XIII, és de tres naus, amb un portal romànic decorat, un retaule gòtic i pintures murals a l’interior; el campanar és de planta quadrada amb tres pisos de finestres.

Aquesta església formava part de l’antic castell d’Entransaigoes; a la vila hi havia també el castell de Peralè (un dels dos castells havia pertangut als templers). A la dreta de la Garona es troba l’església gòtica de Sant Joan d’Arties, antiga parròquia.

Hom ha dit que la vila es trobava emplaçada a la dreta de la Garona, prop de l’església de Sant Jaume, probable indret, tanmateix, del despoblat de Laspan; soterrada per una esllavissada, fou bastida de nou prop del castell d’Entransaigoes.

Entre els edificis de la vila destaquen el casal de Portolà (actualment transformat en Hostal de Gaspar de Portolà) i la casa Paulet, del segle XVI.

Arties era cap de terçó.

Arròs -Vall d’Aran-

4 Respostes

(Viella, Vall d’Aran)

Poble (956 m alt), de l’antic municipi d’Arròs i Vila, situat al peu del serrat d’Arròs, límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona. Pertanyia al terçó de Marcatòsa.

L’església parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició (reformada, però, posteriorment) i té el campanar de torre octagonal. Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i als afores, la capella del Pilar.

Del pont d’Arròs (Et Pont d’Arròs), damunt el riu de Varradòs (l’antiga vall d’Arròs) parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general.

Arenyo, serra d’

5 Respostes

(Naut Aran / Viella, Vall d’Aran)

Serra (2.522 m alt) que separa els antics termes de Bagergue, Gessa i Vilac.

Aranesos, coll dels

Deixa un comentari

(Benasc, Ribagorça / Viella, Vall d’Aran)

Coll (2.455 m alt) de la serralada que separa la conca de la Garona (Vall d’Aran) de la de l’Éssera (Ribagorça), entre el cap de Tòro i el mall de l’Artiga, al límit dels dos termes municipals.

Antoni, riu d’

Deixa un comentari

(Les, Vall d’Aran)

Riu que neix a la serra que separa la Vall d’Aran de la vall de la Pica (Comenges) i aflueix a la Garona, per l’esquerra, poc abans de la vila de Les.

Antenes, cap d’Es

Deixa un comentari

(Bossòst, Vall d’Aran)

Cim (1.832 m alt), a la serralada que separa la Vall d’Aran de la vall de la Pica (a Comenges).

És el punt més occidental de la comarca.

Aigoestortes

2 Respostes

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Indret de l’antic municipi de Tredòs, a la ribera de l’Aiguamog, més amunt del salt d’Aigoestortes, situat sobre els banys de Tredòs.

És un parc natural d’aigües quietes, voltat de bosc de pins i d’avets (1.820 m alt).

Aiguamog, l’

8 Respostes

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Riu, afluent esquerrà del riu de Ruda, de l’antic terme de Tredòs. És alimentat per 48 estanys del circ de Colomers, a la capçalera de la vall.

Aigua avall de l’estany d’Era Lòssa, el més baix dels de Colomers, s’inicia la ribera d’Aiguamog, com a vall ampla i de pendent molt suau, especialment a l’indret conegut com a Aigoestortes.

Després del salt d’Aigoestortes, passa pels banys de Tredòs i, ja més encaixat, aconsegueix el riu de Ruda.

Vilamòs (Vall d’Aran)

9 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 15,44 km2, 1.255 m alt, 151 hab (2017)

0vall_aranSituat a la vall de la Garona, a la dreta del riu. Molt muntanyós, amb el pas de Vilamòs (2.048 m alt) i l’enclavament on hi ha les bordes de Vilamòs, amb diversos estanys (estanys de Vilamòs). Gran part del territori és zona forestal, ocupada per boscs i pasturatges.

La major part de la superfície conreada és destinada a prats; el principal conreu és el de la patata. Ramaderia ovina i bovina. Ha desaparegut la tradicional indústria del cànem. Una bona part de la població activa treballa fora del poble. Àrea comercial de Viella.

La vila, antic cap del terçó de Lairissa, és situada en un planell, dominada per l’església parroquial de Santa Maria, obra romànica del segle XII, reformada al segle XVI, que conserva una estela romànica encastada al mur, amb el campanar de planta quadrada, del segle XI, amb tres pisos de finestres. A l’est de la vila hi ha l’església, també romànica, de Sant Miquèu de Vilamòs, que segons la tradició fou la primitiva de la vila i la primera de la vall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilac

13 Respostes

(Viella, Vall d’Aran)

Poble (1.047 m alt) i antic municipi, agregat el 1970 a l’actual, situat en un coster, al vessant de la dreta de la vall del riu Sallent, vora la seva confluència amb el Garona, al peu de la serra d’Ets Cròdos.

L’església parroquial (Sant Feliu), obra romànica dels s XII i XIII, té una notable porta, amb un timpà esculpit i un Pantocràtor; el campanar és de planta quadrada, amb dos finestrals gòtics. El creuer és obra del 1824. La pica baptismal i la beneitera són romàniques i ben decorades.

Vora l’església hi havia el castell de Vilac, de planta quadrangular, desaparegut. Era el cap del terçó de Marcatòsa.

L’antic terme comprenia també els despoblats de Santa Gemma i Sant Germer.