(Naut Aran / Viella, Vall d’Aran)
Serra (2.522 m alt) que separa els antics termes de Bagergue, Gessa i Vilac.
Arenyo, serra d’
5 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Vall d’Aran
Aranesos, coll dels
(Benasc, Ribagorça / Viella, Vall d’Aran)
Coll (2.455 m alt) de la serralada que separa la conca de la Garona (Vall d’Aran) de la de l’Éssera (Ribagorça), entre el cap de Tòro i el mall de l’Artiga, al límit dels dos termes municipals.
Antoni, riu d’
Riu que neix a la serra que separa la Vall d’Aran de la vall de la Pica (Comenges) i aflueix a la Garona, per l’esquerra, poc abans de la vila de Les.
Antenes, cap d’Es
Cim (1.832 m alt), a la serralada que separa la Vall d’Aran de la vall de la Pica (a Comenges).
És el punt més occidental de la comarca.
Aigoestortes
Indret de l’antic municipi de Tredòs, a la ribera de l’Aiguamog, més amunt del salt d’Aigoestortes, situat sobre els banys de Tredòs.
És un parc natural d’aigües quietes, voltat de bosc de pins i d’avets (1.820 m alt).
Aiguamog, l’
Riu, afluent esquerrà del riu de Ruda, de l’antic terme de Tredòs. És alimentat per 48 estanys del circ de Colomers, a la capçalera de la vall.
Aigua avall de l’estany d’Era Lòssa, el més baix dels de Colomers, s’inicia la ribera d’Aiguamog, com a vall ampla i de pendent molt suau, especialment a l’indret conegut com a Aigoestortes.
Després del salt d’Aigoestortes, passa pels banys de Tredòs i, ja més encaixat, aconsegueix el riu de Ruda.
Vilamòs (Vall d’Aran)
Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 15,44 km2, 1.255 m alt, 151 hab (2017)
Situat a la vall de la Garona, a la dreta del riu. Molt muntanyós, amb el pas de Vilamòs (2.048 m alt) i l’enclavament on hi ha les bordes de Vilamòs, amb diversos estanys (estanys de Vilamòs). Gran part del territori és zona forestal, ocupada per boscs i pasturatges.
La major part de la superfície conreada és destinada a prats; el principal conreu és el de la patata. Ramaderia ovina i bovina. Ha desaparegut la tradicional indústria del cànem. Una bona part de la població activa treballa fora del poble. Àrea comercial de Viella.
La vila, antic cap del terçó de Lairissa, és situada en un planell, dominada per l’església parroquial de Santa Maria, obra romànica del segle XII, reformada al segle XVI, que conserva una estela romànica encastada al mur, amb el campanar de planta quadrada, del segle XI, amb tres pisos de finestres. A l’est de la vila hi ha l’església, també romànica, de Sant Miquèu de Vilamòs, que segons la tradició fou la primitiva de la vila i la primera de la vall.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Vilac
(Viella, Vall d’Aran)
Poble (1.047 m alt) i antic municipi, agregat el 1970 a l’actual, situat en un coster, al vessant de la dreta de la vall del riu Sallent, vora la seva confluència amb el Garona, al peu de la serra d’Ets Cròdos.
L’església parroquial (Sant Feliu), obra romànica dels s XII i XIII, té una notable porta, amb un timpà esculpit i un Pantocràtor; el campanar és de planta quadrada, amb dos finestrals gòtics. El creuer és obra del 1824. La pica baptismal i la beneitera són romàniques i ben decorades.
Vora l’església hi havia el castell de Vilac, de planta quadrangular, desaparegut. Era el cap del terçó de Marcatòsa.
L’antic terme comprenia també els despoblats de Santa Gemma i Sant Germer.
Viella (Vall d’Aran)
Municipi i capital comarcal de la Vall d’Aran (Catalunya): 211,74 km2, 974 m alt, 5.512 hab (2017)
(aranès: Vielha) Situat al bell mig de la comarca, a la vall de la Garona i dels seus afluents, el riu Nere i el de Varradòs; així com la capçalera de la Noguera Ribagorçana, amb l’hospital de Sant Nicolau dels Pontells. El terme municipal fou ampliat el 1968 per l’annexió dels termes d’Escunyau, Gausac, Vilac, Arròs i Vila i Betlan, i se li donà el nom oficial de Vielha e Mijaran. Dins el terme municipal s’hi localitzen importants boscos d’avets, faig, pi roig, pi negre i pastures.
L’activitat agrícola es limita a farratges, prats de pastures, sègol i patates. Ramaderia de bestiar boví, oví i equí. De les tres fires ramaderes que s’hi celebraven al llarg de l’any, només se’n conserva una, la d’octubre. És un important centre turístic i d’esports d’hivern, gràcies al túnel de Viella. El 1947 s’inaugurà la central hidroelèctrica de Viella o Mijaran, aigües avall de la Garona. Capital d’una àrea comercial que comprèn tota la comarca. Població en ascens.
La vila és situada a banda i banda del riu Nere; el nucli antic, amb cases notables del segle XVII, és al voltant de les restes de l’antic castell de Viella, amb l’església parroquial de Sant Miquèu, romànica-gòtica, molt reformada al segle XVI i amb el campanar del segle XVIII.
Al nord de la vila, que era cap del terçó de Viella (i després del sesterçó de Viella o de Castièro), hi ha el santuari de Mijaran, on es reunien els consellers de la vall i juraven els càrrecs. Museu Etnològic d’Era Val d’Aran.
És format per un conjunt de pobles (amb esglésies romàniques de gran interès).
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Varimanya
(Gessa, Vall d’Aran / Gil, Pallars Sobirà)
(o Marimanya) Vall de capçalera de la Noguera Pallaresa, en direcció sud-nord, estesa entre el tuc de Varimanya (2.660 m alt), punt culminant del massís de Beret, i la Noguera. A l’oest, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanya i amb Montgarri a través del portilló de Varimanya.
La vall és drenada pel barranc de Varimanya, afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanya (estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran), el qual constitueix el límit entre les dues comarques.
Dades dels Països Catalans 