Antic castell de la vila d’Arties, situat a la confluència de la Garona i de la ribera de Valarties.
Fou construït pels hospitalers (1379). Tenia mur i contramur i torre de l’homenatge; la capella (actual església parroquial) era a la plaça d’armes.
(aranès: Et Dossau) Despoblat de l’antic municipi de Salardú, dit també les Cases de Montgarri, a la vall de Montgarri, a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua avall del santuari de Montgarri.
Era l’únic nucli de població permanent aranès fora de la conca de la Garona.
És dominat, al sud, per la muntanya del Dossal (2.520 m alt), contrafort septentrional del massís de Varimanya.
Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, drenada pel barranc de Conangles o de l’Hospital, que, unit amb el Mulieres sota l’hospital de Viella, forma la Noguera Ribagorçana.
És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel pic de Conangles (2.785 m alt) i pel coll de Conangles (obert damunt el circ de capçalera de Valarties), al tossal dels Estanyets (2.882 m), que domina el petit grup d’estanyets de Conangles, a l’oest.
Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redó i de Rius, separats pel tuc de l’estany Redó (2.540 m), i al sud, el tuc de Comtessa (2.775 m).
A l’obaga s’estén el bosc de Conangles.
(aranès: Castèl-Leon) Antic castell, aturonat, a la confluència de la Garona amb el riu de Joeu.
Fou construït pel senescal de Tolosa; hi residiren els governadors francesos (1283-98) i mallorquins (1298-1313) de la Vall d’Aran. Restituïda aquesta a Jaume II de Catalunya (1313), s’hi mantingué com a centre militar i polític; el càrrec de governador general de la vall (i fins el 1327 el de batlle general) anava vinculat al de castellà de Castell-lleó.
Refet en 1318-20 i el 1589, fou la principal fortalesa dels Pirineus centrals. Al seu recer es formà l’agrupament de les bordes de Castell-lleó, després poble i municipi amb el nom d’es Bòrdes.
El 1616 el governador passà al castell de Viella, i Castell-lleó restà sense guarnició permanent. Durant la guerra dels Segadors, el 1643, fou assetjat i pres als castellans (que se n’havien emparat) per les forces catalanes, i el 1654, feta la pau entre Catalunya i Felip IV, fou pres pels francesos.
Durant la guerra de Successió, el 1706, els aranesos expulsaren del castell la guarnició francesa que s’hi havia establert, en defensa de Felip V de Borbó, i el 1719 foren els francesos els qui rendiren la guarnició filipista: aquells, en retirar-se de nou, destruïren Castell-lleó.
Proposada la seva reconstrucció el 1755, fou desestimada per l’enginyer militar Juan Martín Cermeño.
Poble (1.103 m alt) de l’antic terme de Gausac, al vessant oriental del Montcorbison, damunt la plana de Viella.
L’església parroquial (Sant Andreu) conserva elements romànics. Hi han estat trobades restes romanes.
Prop del poble hi ha el petit veïnat de Sant Per.
Llogaret (1.348 m alt), a l’antic municipi de Tredòs, en un coster a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble.
La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de Santa Maria de Cap d’Aran (imatge romànica de fusta) i, més endavant, església parroquial de Tredòs. És un edifici romànic, del segle XII, d’una nau i tres absis, amb decoració escultòrica.
Poble (1.006 m alt) de l’antic municipi d’Escunyau, a l’esquerra de la Garona, entre el riu i la carretera general, prop de Viella.
L’església parroquial de Sant Esteve, del segle XII, amb tres absis pentagonals, fou ampliada al XV; el portal, esculpit amb figures, i dos grans finestrals, són d’un estil gòtic primitiu. Hi ha un campanar, exempt, quadrat, resta de l’església romànica de Sant Sadurní.
Més al sud, a la serra que separa les valls del riu Nere i de Valarties, hi ha la tuca de Betrén (2.514 m alt).
L’increment de població és degut a la proximitat de l’estació d’esports de neu d’Era Tuca.
Poble (1.041 m alt) i antic municipi: 24,86 km², agregat a l’actual el 1970. Situat en un petit replà sobre el vessant dret de la Garona, Formà part del terçó de Marcatòsa.
La minva constant de població des del 1860 ha estat compensada només en part per la immigració no catalana.
L’església parroquial de Sant Pere conserva un absis i una pica baptismal romànica.
Dins l’antic terme hi ha els pobles d’Aubert, Montcorbau i Mont.
(Espot, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)
Cim (2.813 m alt) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús -2.750 m alt-, al nord), que limita els dos termes. El coll de Bergús (2.765 m) el separa, a l’est, de la serra de Crabes.
Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l’estany de Bergús (o de Colomers d’Espot) (2.450 m alt), que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot; més amunt, a 2.480 m alt, hi ha els estanys superiors de Bergús.
Ha estat anomenat també pic del Desengany.
Dades dels Països Catalans 