Despoblat i antiga vila de l’antic municipi d’Arties, d’emplaçament desconegut, prop de Garòs, que al segle XIV tenia 23 focs.
Arxiu d'etiquetes: Vall d’Aran
Horqueta, port d’Era
1 Resposta
Depressió (2.498 m alt) de l’antic municipi de Salardú, a la línia de crestes que separa la Vall d’Aran (vall de l’Unhòla, dins l’antic terme de Bagergue) de la comarca occitana de Coserans, entre el pic de Comenge (2.582 m) i el de serra Alta (2.713 m).
Hònt Hireda, serra d’
Cresta, uneix els tucs del port de Viella (2.665 m alt) i de Sarraera (2.632 m), entre la vall de Conangles, al sud, i la del riu d’Hònt Hireda, afluent, per la dreta, del riu Nere, al nord i dins el municipi de Viella.
Guarbes, serra de
(Canejan / Viella, Vall d’Aran)
Alineació muntanyosa, que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant de Montlude.
Culmina la tuc de Guarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l’estany de Guarbes, a la capçalera de la coma de Guarbes.
Goarbes, serra de
(Viella / Canejan, Vall d’Aran)
Alineació muntanyosa que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant del Montlude.
Culmina al tuc de Goarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l’estany de Goarbes, a la capçalera de la coma de Goarbes.
Gireta, coma
(Alt Àneu, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)
Coma tributària de la Noguera Pallaresa per la dreta, al límit entre Montgarri i València d’Àneu.
El termenal d’ambdues comarques és el riu Fred, que davalla del vessant meridional del port de coma Gireta.
Aquest port forma un clotada sense cap sortida d’aigües amb dues carenes al nord (2.503 m) i al sud (2.441 m), per on passa, respectivament, la frontera estatal segons els mapes oficials espanyol i francès.
Gessa -Vall d’Aran-
(ant: Guixa) Poble (1.232 m alt) de l’antic municipi de Salardú, situat a la dreta de la Garona, a la seva confluència amb el barranc de Corilla.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere. Sobresurt la casa de Ròsa, amb una torre cilíndrica.
Fou municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, el santuari de Sant Marti de Corilla i l’enclavat de Varimanya. Tenia condomini a la Mancomunitat dels Cinc Pobles.
Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
Gausac -Vall d’Aran-
Poble (994 m alt), situat a l’extrem nord-est de la plana de Viella.
L’església parroquial (Sant Martí), gòtica, té un notable campanar vuitavat; conserva una talla d’un Crist, el retaule major, gòtic, i un baptisteri i una pica romànica. A la rectoria hi ha incrustada una estela funerària romana, de marbre blanc.
Formava un municipi independent fins al 1970. L’antic terme comprenia, a més, el poble de Casau i la caseria de Sant Per.
Garòs -poble-
Poble (1.115 m alt) de l’antic municipi de Salardú, a la dreta de la Garona, aigua avall d’Arties, al peu de la muntanya d’Espiargo, davant la vall de Bargadera. El nord és dominat pel bony de Garòs (2.173 m alt), que forma part de la serra d’Estanys.
L’església de Sant Julià, romànica d’origen, fou renovada al segle XV.
Hi ha la urbanització Era Pleta de Garòs.
Escunyau
Poble (1.049 m alt), situat a la riba esquerra de la Garona.
L’església parroquial, romànica (Sant Pere), originàriament del segle XII, té un portal de gran vàlua. El casal de Perejoan és del 1393, i d’altres són del segle XV.
Fins el 1970 fou municipi independent. L’antic terme comprenia també els pobles de Casarill i de Betrén i el despoblat de Castell.
Dades dels Països Catalans 