(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Cims (2.755, 2.621 i 2.564 m alt) d’un contrafort meridional del massís del Montardo, al límit de les valls de Boí i d’Aigoamòtx.
Dominen, per l’est, l’estany de Travessani, a la capçalera de la Noguera de Tor, l’emissari del qual alimenta l’estany Negre.
Estany (2.320 m alt) de la coma de Rius, a la capçalera de la vall de Valarties, al vessant septentrional del tossal de Mola Gran, les seves aigües alimenten l’estany de Rius.
(Viella, Vall d’Aran)
Vall de capçalera del riu Nere, pel port Vell de Tòro (o coll de Tòro de Viella), obert a la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Barravés.
Passa l’antic camí que des de Viella condueix a l’hospital de Sant Nicolau des Pontèths, després de deixar a llevant el port de Viella.
(Salardú / Viella, Vall d’Aran)
Pla de la vall de l’Unyola, a la capçalera, aigua avall de l’estany de Liat, situat al límit dels dos termes, a l’indret on el riu desapareix i ressorgeix al güell de Tor.
(Salardú, Vall d’Aran)
Estany de capçalera del riu de Rencules (un dels que formen el riu de Valarties), al vessant oriental del Montardo, dins l’antic terme d’Arties.
(o Cendrosa) Sector occidental del circ de Saboredo, dins l’antic terme de Tredòs, a la capçalera del riu de Ruda, al límit amb el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles (Pallars Sobirà), centrat en els estanys de Sendrosa (amb els estanys de Dalt, del Mig i de Baix).
Una línia de crestes que culmina al tuc de Sendrosa (2.702 m alt) separa aquesta vall de la de l’Aiguamog.
(Naut Aran / Viella, Vall d’Aran)
Cim (2.632 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Rius de la del riu Nere, termenal dels dos municipis.
Al vessant septentrional neix el riu de Sarraera, afluent, per la dreta, del riu Nere.
(o de Gessa) Santuari de l’antic terme de Gessa, al nord d’aquest poble, a la dreta de la vall de Corilla, al vessant oriental de la serra de Sant Martí, contrafort meridional de la serra d’Arenyo.
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Antiga parròquia dins l’antic terme d’Arties, a la dreta de la Garona, al nord de la vila.
És un edifici gòtic del segle XIII, i hom creu que pertanyia als hospitalers.
Ha estat restaurada (1975) per la Fundació Museu Etnològic Era Val d’Aran, a la qual l’ha cedida la mitra d’Urgell, per a instaurar-hi un museu etnològic d’objectes religiosos de la Vall d’Aran.
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Vila i capital del municipi. La vila estigué fortificada i conserva part de les muralles, així com les ruïnes de l’antic castell de Salardú.
Tant la població com el municipi té una mostra important d’art romànic (segles XII-XIII).
Dades dels Països Catalans 