(Bagergue, Vall d’Aran)
Depressió (2.515 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de Coserans, entre la capçalera de la vall de l’Unyola i la coma d’Urets (terme de Sentein).
Urets, ports d’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Vall d’Aran
Unyòla, l’
(Vall d’Aran)
(aranès: l’Unhòla) Riu, afluent dretà de la Garona, emissari de l’estany de Liat, al límit dels termes de Salardú, Viella i Canejan (durant tot el seu curs més alt constitueix el límit entre els dos primers).
Ben aviat, al pla de Crapes, desapareix dins el forat de l’Unyòla, i ressorgeix un km més avall, al pla d’Eth Tò, i l’anomenat güell d’Eth Tò. Engorjada des del salt d’Eth Callaus, la vall de l’Unyòla s’obre, abans de Bagergue, a la ribera d’Era Lana.
S’uneix al seu col·lector sota Salardú, després d’haver deixat a la dreta Unya.
Unya
(Salardú, Vall d’Aran)
(aranès: Unha) Poble (1.280 m alt), a la confluència de l’Unyòla amb la Garona, a la dreta del primer d’aquests rius, enfront de Salardú, sota el pui d’Unya (2.200 m alt), contrafort oriental de la serra d’Arenho.
L’església parroquial (Santa Eulàlia), situada a la part alta del nucli, és romànica (segle XII), de tres naus; conserva una interessant pica baptismal romànica, i el campanar, independent, és del 1775.
Vers Salardú hi ha l’antiga casa senyorial çò de Brastet, del segle XVI.
Tumeneia, serra de
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Sector de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la Vall d’Aran de la vall de Boí, entre els massissos de Besiberri i del Montardo. Culmina a 2.886 m alt.
Al vessant septentrional, a la capçalera de la vall de Valarties, hi ha l’estany de Mar; al vessant meridional, els estanys de Tumeneia, a la capçalera de la Noguera de Tor.
Tuca, Era
(Viella, Vall d’Aran)
Estació d’esports d’hivern de l’antic municipi d’Escunyau, al terme de Betrén, als vessants septentrionals de la tuca de Betrén (2.514 m alt).
La construcció d’una telecabina des de Betrén fins a 1.600 m alt i la continuació amb telecadira fou ideada pel pirineista Josep M. Guilera.
Troja, coma
(Viella, Vall d’Aran)
Alta vall, tributària per l’esquerra del riu de Toran, que davalla de la serra Sescorjada, dins l’antic terme d’Arròs, i s’uneix al seu col·lector prop de la farga Guerri, dins el terme de Canejan.
Travessani, agulles de
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Cims (2.755, 2.621 i 2.564 m alt) d’un contrafort meridional del massís del Montardo, al límit de les valls de Boí i d’Aigoamòtx.
Dominen, per l’est, l’estany de Travessani, a la capçalera de la Noguera de Tor, l’emissari del qual alimenta l’estany Negre.
Tort de Rius, estany
Estany (2.320 m alt) de la coma de Rius, a la capçalera de la vall de Valarties, al vessant septentrional del tossal de Mola Gran, les seves aigües alimenten l’estany de Rius.
Tòro -Vall d’Aran-
(Viella, Vall d’Aran)
Vall de capçalera del riu Nere, pel port Vell de Tòro (o coll de Tòro de Viella), obert a la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Barravés.
Passa l’antic camí que des de Viella condueix a l’hospital de Sant Nicolau des Pontèths, després de deixar a llevant el port de Viella.
Tor, pla de
(Salardú / Viella, Vall d’Aran)
Pla de la vall de l’Unyola, a la capçalera, aigua avall de l’estany de Liat, situat al límit dels dos termes, a l’indret on el riu desapareix i ressorgeix al güell de Tor.
Dades dels Països Catalans 