(Salardú, Vall d’Aran)
Estany d’origen glacial (2.270 m alt) dins l’antic municipi d’Arties, a la capçalera de la vall de Rencules (afluent, per la dreta, de la vall de Valarties).
És dominat pel tuc de Ribereta (2.670 m alt), al límit amb la vall de Boí (Pallars Jussà).
Estany de la vall de Rius, a l’antic municipi d’Arties, que es forma, amb aigua procedent de l’estany de Mar, en una vall afluent, per la dreta, al barranc de Rius.
És aprofitat, mitjançant una presa, per a la fabricació d’electricitat, al costat de la qual hi ha el refugi de la Restanca.
(Viella, Vall d’Aran)
Estany de capçalera de la Noguera Ribagorçana, al vessant meridional del port de Viella.
A través del barranc de l’Escaleta desguassa a la vall de Conangles.
(Vall d’Aran, 23 agost 1313 – 1846)
Privilegi concedit per Jaume II el Just en retornar al domini de la corona catalano-aragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d’assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l’adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis.
S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats; el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua (tant per a regar com per a moure molins) i la llibertat de pescar i de caçar; l’exempció de tot dret de barra; i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia.
Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria.
Concedia, a més, franquesa per censals, donacions, dots, successions, etc, i eren lliures de tota servitud reial, càrrega, imposició, en canvi del pagament d’un únic tribut al rei per veí, consistent en una mida o sester de blat l’any (dit galin del rei, per tal com equivalia a un galin o setena part d’una quartera aranesa).
La Querimònia fou confirmada per tots els monarques de la corona catalano-aragonesa i àdhuc pels reis d’Espanya de la casa de Borbó fins a Ferran VII (1817) i Isabel II (1846).
(Vall d’Aran)
(o de Bossost, aranès: Quatrelocs) Antic terçó (o sesterçó) format per la divisió de l’antiga batllia o terçó de Bossost i que comprenia les viles de Bossost i de Lés i els llocs de Bausèn i Canejan.
(Vall d’Aran)
Terçó (o sesterçó), format per la divisió de l’antic terçó de Garòs.
Comprenia els llocs de Salardú, Tredòs, Cap d’Aran, Bagergue, Unya, Gessa, Pójo i l’antic poble de Mont-rós.
(Bossost, Vall d’Aran)
Coll (1.310 m alt) (o portilló de Bossost), de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de Comenge, per on passa la carretera de Bossost a Luchon.
El vessant és cobert per l’important avetar del bosc d’en Portillon.
(Viella, Vall d’Aran)
Alta vall, afluent de capçalera, per l’esquerra, del riu d’Et Joeu.
Davalla des del port de la Picada, límit amb la vall de Benasc, i a 1.860 m alt, sota el pic de Pomèro (2.485 m alt), contrafort septentrional de la tuca Blanca (que amaga prop del cim el petit estany de Pomèro), hi ha el güell de Pomèro, on ressorgeix part de l’aigua procedent de la conca de l’Éssera que veu la llum, principalment, al més baix güell d’Et Joeu.
(o tuca Forcanada) Contrafort (2.875 m alt) septentrional del cap de Tòro, entre la vall de Molieres i la vall d’Es Pois, centrada a l’estanyet d’Es Pois, l’emissari del qual, el barranc d’Es Pois és la capçalera del riu d’Et Joeu.
(Tredós, Vall d’Aran)
Petit circ lacustre, tributari, per l’esquerra, del riu de Ruda.
És dominat, per l’oest, pel tuc de Pigader (2.537 m alt), cim de la línia de crestes que separa les valls de Ruda i de l’Aiguamòtx.
Dades dels Països Catalans 