(València, 1943 – )
Entitat musical, organitzada per Joan Lamote de Grignon, juntament amb el seu fill Ricard com a sotsdirector.
Altres directors han estat Hans von Benda, Pedro Pirfano, Lluís A. Garcia i Navarro, Llorenç Martínez Palomo, Benet Lauret, Manuel Galduf i Miguel A. Gómez Martínez.
L’orquestra té la seu al Palau de la Música de València.
(València, 1888 – segle XIX)
Entitat fundada per Carmel Navarro i Llombart “Constantí Llombart” com a societat excursionista i possiblement com a alternativa a Lo Rat Penat. N’eren membres destacats polítics i intel·lectuals valencians.
El 1888 anuncià un butlletí amb el mateix nom, que no arribà a publicar-se. Tingué escassa vida.
(València, 15 juliol 1860 – 30 gener 1866)
Diari. Tingué una primera època (fins al febrer 1861) políticament progressista, sota la direcció dels seus fundadors, Luis de la Loma Corradi i Marià Carreras i González. Adquirit per Josep Campo, marquès de Campo, esdevingué òrgan del partit conservador i fou dirigit per T. Llorente i Olivares.
En voler Campo suprimir el periòdic, l’adquirí, amb l’impremta, Josep Domènech i Taverner, que, amb Llorente, substituí la capçalera per “Las Provincias”.
Raval meridional de la ciutat.
Barri del poble de Castellar, al límit meridional del terme, fronterer amb Llocnou de la Corona.
(València, 1972 – )
Certamen literari anual en llengua catalana. Inicialment fou constituït el 1972 pel premi d’assaig Joan Fuster a iniciativa d’E. Tàrrega, i convocat per la llibreria Concret, amb el concurs d’Edicions 62.
El 1973 fou convocat per la llibreria Tres i Quatre, i inclogué ja el premi Vicent Andrés i Estellés de poesia, l’Andròmina de narració, i el 1974 i amb caràcter excepcional, el Camí a un treball periodístic.
(València, finals segle XVII – inici segle XVIII)
Moviment d’idees. Es produí a València i d’altres punts de la perifèria espanyola. Es tractà d’una efervescència intel·lectual de caire científic i humanista alhora. El moviment és considerat com una avantguarda del posterior moviment il·lustrat.
Els valencians “novatores” més importants foren Josep Zaragoza, astrònom i matemàtic, i Crisòstom Martínez, anatomista i microscopista. La noblesa valenciana intervingué intensament en aquest moviment pre-il·lustrat mitjançant el mecenatge i la fundació d’institucions, acadèmies i tertúlies fermament oposades al conservadorisme de la cultura oficial.
Raval meridional de la ciutat.
(València, 17 maig 1930 – 11 juliol 1931)
Col·lecció de novel·les curtes. Publicada amb el patrocini de Josep Bolea, E. Duran i Tortajada i F. Hernández i Casajuana i sota la direcció literària de F. Almela i Vives i l’artística de Josep Sabina.
Setmanal, publicà 60 números, amb texts i il·lustracions d’escriptors i dibuixants valencians. Ortogràficament, s’acostà a poc a poc a les normes generals.
Els volums, d’un format petit, tenien de 30 a 50 pàgines. Apareixia com a publicació de la secció de literatura del Cercle de Belles Arts de València.
(València, 7 novembre 1936 – 25 març 1939)
Diari vespertí. Òrgan de la Federació Regional dels Grups Anarquistes de Llevant i portaveu de la FAI.
Adoptà un to de radicalització anarquista, en especial contra la militarització de les milícies i en defensa de “la Columna de Hierro”, la qual cosa li reportà diverses suspensions governatives.
Dirigit per Abraham Guillén, tingué la col·laboració regular de destacats anarquistes.
Dades dels Països Catalans 