(València, 1797 – 1798)
Bisetmanari, publicat per l’impressor Miquel Esteve i Cervera.
(València, 1797 – 1798)
Bisetmanari, publicat per l’impressor Miquel Esteve i Cervera.
Sector costaner, al sud del terme, enfront del Palmar i al nord del Perelló (Sueca), on hi ha la gola del Perellonet, el segon dels canals de desguàs de l’Albufera, al costat de la qual hi ha un petit nucli urbà.
La població es dedica al conreu de l’arròs i d’hortalisses i, en petit nombre, a la pesca. A partir del desenvolupament del turisme hom ha bastit a la platja blocs d’apartaments i ha construït un petit port esportiu.
(València, 19 març 1912 – 1972)
Anuari publicat al març sobre temes exclusivament fallers. Foren els seus directors Josep Maria Esteve i Victòria (1912-36) i Ricard Sanmartín i Bargues (1940-72).
Publicà alguns números extraordinaris (1914-23) dedicats a festes locals (Fira de Juliol, diada de la Mare de Déu dels Desemparats).
Redactat íntegrament en català, deixà d’aparèixer en 1937-39. Arribà a tenir un tiratge de 50.000 exemplars (1923) i tingué diversos imitadors.
(València, 7 juny 1857 – 30 maig 1858)
Setmanari. Dirigit per Antoni Aparici i Guijarro, era una rèplica d'”El Pensamiento de la Nación”, que dirigia a Madrid Jaume Balmes. Tractava de qüestions religioses, polítiques, literàries i científiques i fou plataforma important per a la creació del partit anomenat neocatòlic.
Hi col·laboraren Benet Altet i Ruate, Manuel Benedito, Lluís Miguel i Roca, Vicent Almazán, Joan Antoni Almela i Lleó Galindo i de Vera.
El seu caràcter d’oposició a les actituds governamentals (Narváez) li ocasionaren segrests de números i imposició de multes.
Veure> Col·legi del Corpus Christi (col·legi i seminari de València, 1586- ).
(València, 6 març 1915 – 15 setembre 1923)
Setmanari valencianista. Dirigit per Marià Ferrandis i Agulló. De caràcter neosolidari, en la seva primer època (fins al 7 agost 1915) la seva finalitat era la d’agrupar entorn de la qüestió nacional els diversos sectors del valencianisme, superant les divisions polítiques.
Durant una segona època (24 març a 15 setembre 1923) es convertí, en canvi, en portaveu de nuclis valencianistes catalanitzants i pro-republicans. Hi col·laboraren també escriptors socialistes.
Els seus inspiradors principals foren Tomàs i Martí, Pizcueta i Almela i Vives.
Antic poble i municipi, annexat el 1870 a la ciutat, de la qual forma un barri, al sud del centre urbà. El seu terme comprenia un sector de l’horta regat per la sèquia de Favara, un petit nucli de cases i nombroses alqueries. A més de l’activitat agrícola, tingué el segle XIX una important fàbrica sedera, que fou la primera a utilitzar el sistema de vapor al País Valencià.
Les noves edificacions volten l’antic nucli, que ha conservat el seu caràcter tradicional (la casa senyorial fou reedificada a la fi del segle XV, i el segle XVII fou construïda l’església parroquial, que depengué de la de Sant Joan del Mercat de València) i l’horta ha restat molt reduïda per la construcció de nous barris de treballadors i de classe mitjana, amb activitats industrials molt diverses.
Antiga alqueria islàmica, fou centre de la baronia de Patraix.
(València, 1957 – 1961)
Grup d’artistes, integrat per Manuel Gil, Monjalés, Andreu Alfaro, Doro Balaguer, Joaquim Michavila, Salvador Montesa i Salvador Sòria; en algunes ocasions hi participaren altres valencians, com Eusebi Sempere, Manuel Hernández i Mompó, Joan Genovès, etc. D’una manera molt especial hi col·laboraren els crítics Vicent Aguilera i Cerni i Antoni Giménez i Pericàs.
El grup es convertí en representant de l’avantguarda artística valenciana. La majoria d’artistes que el formaren cultivaren l’informalisme, però, posteriorment, a partir del 1960, l’abandonaren i s’acolliren a altres tendències com la nova figuració.
(València, 6 gener 1877 – 3 març 1877)
Setmanari. Fundat i dirigit per Carmel Navarro i Llombart. Publicà 9 números de 8 pàgines (amb numeració seguida) i fou suspès per haver publicat en full a part una caricatura contra Alfons XII de Borbó.
Fou substituït pel setmanari “El Bou Solt”, que en seguia la numeració i tenia el mateix caràcter humorístic i satíric. Els imprimia Josep Maria Blesa.
(València, 23 maig 1808)
Alçament popular antinapoleònic. S’originà en arribar a la placeta de les Panses -on era exhibida al públic- la “Gazeta de Valencia” del dia 20, que duia la nova de les abdicacions de Baiona.
Aixó provocà una manifestació popular que anà al palau reial i d’allí a l’audiència, i que culminà amb el cèlebre Crit del Palleter.