Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Épila i Simón, Josep

Deixa un comentari

(València, 24 febrer 1868 – 18 octubre 1923)

Periodista i comediògraf. Redactor del diari “Las Provincias”. Hi féu sobretot crítica taurina (amb el pseudònim Latiguillo) i articles sobre qüestions cinegètiques (amb el de Juan Palomo).

Escriví, per al teatre, Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés i altres obres còmiques. És autor, també, d’una novel·la curta, de costums populars: Bous de poble (1914).

Fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana, el 1922.

Emperador i Pichó, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1730 – Ferrara, Itàlia, 1797)

Poeta. Jesuïta (1745), arran de l’expulsió de l’orde (1767) s’exilià a Ferrara.

És autor de diverses composicions pseudo-poètiques (una de les quals dedicada a sant Vicent Ferrer) i d’un poema heroic (La Carleida), inèdit, en lloança de Carles III de Borbó per la pau de Versalles (1783) i la renúncia de Gibraltar.

Elpidi -bisbe Osca-

2 Respostes

(València, segle V – Osca ?, Aragó, segle VI)

Prelat. Era germà de sant Just, bisbe d’Urgell, de sant Justinià, bisbe de València, i de Nebridi, bisbe d’Egara.

Fou consagrat bisbe d’Osca en data insegura, entre 516 i 527. Hom no en té cap altra notícia.

Eiximeno i Pujades, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1729 – Roma, Itàlia, 1808)

Musicòleg i escriptor. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1745 i amb l’expulsió dels jesuïtes (1767) es traslladà a Roma, on residí fins a la mort, llevat del període 1798-1801, en què visqué a València.

Es dedicà a les matemàtiques, a la filosofia i a la música. Escriví Dell’origene della musica (1774), obra que suscità una forta polèmica amb G.B. Martini.

Fou el portaveu de les doctrines estètiques de Rousseau a Itàlia i influí en l’evolució del romanticisme musical.

Eiximeno, Joaquim

Deixa un comentari

(València ?, segle XVII – València, segle XVIII)

Pintor. Gendre i deixeble de Jeroni Jacint Espinosa.

Excel·lí en les natures mortes.

Fou el pare de Joaquim Eiximeno i Espinosa  (València, 1674 – 1754)  Pintor. Com el seu pare excel·lí en la pintura de natures mortes.

Eixarc, Joan Antoni

Deixa un comentari

(València ?, 1500 – Portaceli, Camp de Túria, 1565)

Historiador cartoixà. D’una família de mercaders rics, era oncle de Lluís Bertran. Ingressà a Portaceli el 1516, d’on fou elegit prior el 1530.

És autor, entre altres obres, d’un catàleg dels priors, frares i donats de Portaceli, perdut, d’un Liber benefactorum cartusiae Portae Coeli (editat el 1897) i De rebus monasterii Portae Coeli, utilitzat per Roc Chabàs (1899) i avui perdut.

Duran i Tortajada, Miquel

4 Respostes

(València, 20 agost 1883 – 28 novembre 1947)

Escriptor i periodista. Germà d’Enric. Capdavanter del valencianisme catalanista, promogué els setmanaris “El Crit de la Pàtria” i “Renaixement”.

Dirigí el “Diari de Sabadell” i “La Publicitat”, i, retornat a València, fundà la revista, “La República de les Lletres”.

La seva poesia –Cordes vibrants (1910), Himnes i poemes (1916), Cançons valencianes (1929) i Guerra, victòria, demà (1938)- té un to civil, emotiu i de vegades popular.

Signava molt sovint amb el nom de Miquel Duran de València.

Duran i Tortajada, Enric

2 Respostes

(València, 27 agost 1895 – 28 juny 1967)

Escriptor. Germà de Miquel. Publicà narracions, teatre i, sobretot, poesia.

El seu llibre més important i antològic és Semprevives (1963), que recull la tradició floralesca de Teodor Llorente i alhora la valencianitat popular.

Duato Barcia, Juan Ignacio

Deixa un comentari

(València, 8 gener 1957 – )

“Nacho Duato”  Ballarí i coreògraf. El 1980 ingressà al Ballet Cullberg d’Estocolm i un any després al Nederlands Dans Theater, companyia de la qual fou coreògraf estable (1988-90).

El 1990 fou nomenat director artístic del Ballet Lírico Nacional de España, convertit després en la Compañía Nacional de Danza.

És autor d’una vintena de coreografies, entre les quals destaquen Arenal, Synaphai o Concierto madrigal.

El 1996 es retirà com a ballarí en actiu.

Dualde i Furió, Vicent

2 Respostes

(València, 3 juliol 1851 – 12 març 1917)

Jurista i polític. D’idees republicanes, seguidor de Ruiz Zorrilla, dirigí el diari “El Mercantil Valenciano” (1873 i 1875-78), i fou diputat a les corts el 1893. La creixent expansió del blasquisme, frenà la seva carrera pública.

Fou un dels advocats més prestigiosos de la València de l’època, i presidí la societat Lo Rat Penat en 1910-12.

Fou el pare de Joaquim Dualde i Gómez.