Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Tarín i Juaneda, Francesc

Deixa un comentari

(València, 26 novembre 1857 – Miraflores, Castella, 13 octubre 1925)

Historiador. Fou arxiver i procurador del Col·legi del Patriarca de València. A finals del segle XIX es féu cartoixa, entrà a la comunitat de Miraflores i adoptà el nom de Bernat.

És autor de diversos treballs de caràcter històric, el més notable és La Cartuja de Porta Coeli, obra premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1888 i que, en versió ampliada, publicà a València el 1897. També és d’interès l’estudi Les classes obreres de València, son passat i son present (1895).

Tàpia, Isidor de

Deixa un comentari

(València, 1712 – Madrid, 1778)

Pintor. Era deixeble d’Evarist Muñoz. Des del 1743 residí a Madrid. Temps després passaria a Portugal i abans del 1755 es trobava novament a Madrid. Aquell any fou acadèmic de l’Academia de San Fernando, a la qual va presentar la pintura El sacrifici d’Abraham, i pintor de Felip V de Borbó.

Pintà Santa Teresa amb els quatre doctors per al convent de Carmelites de València i Els sants valencians per a la basílica dels Desemparats, també de València.

Talens, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 1754 – segle XIX)

Jurista. Estudià dret i filosofia. Fou advocat del Suprem Consell de Castella (1779) i alcalde major de diverses poblacions.

És autor d’escrits de caràcter històric i moral i de diverses traduccions del francès.

Súria, Tomàs de

Deixa un comentari

(València, 1761 – Mèxic ?, després 1834)

Dibuixant i gravador. Format a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando. Anà a Mèxic (1778) com a ajudant de Jeroni Antoni Gil, nou director de gravat en buit de la Casa de la Moneda d’aquella capital.

El 1791 s’enrolà en l’expedició de circumnavegació d’Alessandro Malaspina com a dibuixant i realitzador de perspectives. Navegà des d’Acapulco fins a Alaska i retornà costejant. Féu nombrosos dibuixos i un interessant diari -del qual resta solament el primer quadern- descrivint el viatge, i especialment Mulgrave i l’illa de Nutka.

Treballà després novament a Mèxic, i quan morí Gil el succeí com a gravador major de la Casa de la Moneda (1798).

Suárez i Verdeguer, Frederic

Deixa un comentari

(València, 30 març 1917 – Madrid, 1 gener 2005)

Eclesiàstic i historiador. Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà sacerdot (1948) i obtingué càtedra universitària d’història moderna i contemporània (1948).

Ha estat degà a la facultat de Pamplona (1955-60) i és autor de diversos estudis històrics.

Suárez, Antoni

Deixa un comentari

(València, vers 1748 – 1808)

Erudit. Estudià escultura a l’Acadèmia de Sant Carles i fou mestre del col·legi d’argenters. Es dedicà al descobriment de peces arqueològiques, algunes de les quals comunicà al comte de Lumiares.

Escriví Adiciones a la obra “Resumen histórico de la fundación y antigüedades de Valencia” (1805).

Stolz i Viciano, Ramon

1 Resposta

(València, 13 juliol 1903 – 25 novembre 1958)

Pintor. Fill i deixeble del pintor Ramon Stolz i Seguí. Catedràtic a l’escola de San Fernando de Madrid, es dedicà principalment a la realització de frescos murals, de temàtica molt diversa (mitològica, històrica, religiosa) amb un estil primer academicista, que anà evolucionant cap a la simplificació i el classicisme.

Destaquen els murals de la basílica dels Desemparats de València (1904), de l’església de l’Esperit Sant de Madrid (1943) o els de la sala dels Furs de l’Ajuntament valencià (1958).

Publicà Sobre el oficio del pintor y la pintura al fresco (1958).

Stolz i Seguí, Ramon

1 Resposta

(València, 1872 – 1924)

Pintor. Fill d’un tècnic alemany instal·lat a València el 1865. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid (San Fernando). Viatjà per França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra (1897-99).

Es dedicà al retrat, la natura morta, les flors i el paisatge. Fou premiat a les exposicions nacionals de Madrid i obtingué medalles d’or de l’Exposició Regional Valenciana del 1909 i a la del Centenario de la Independència, de Mèxic, el 1910.

Fou el pare de Ramon Stolz i Viciano.

Sotomayor, Lluís de

Deixa un comentari

(València, 1635 – Madrid, 1673)

Pintor. Deixeble d’Esteve Marc a València i de Carreño de Madrid. Alternà la seva producció entre València i Madrid, on s’establí els darrers anys de la seva vida.

Pintà un Sant Cristòfor i un Sant Agustí amb Crist i la Verge, per a les monges Agustines de València.

Soto i Iborra, Vicent

Deixa un comentari

(València, 22 febrer 1919 – Madrid, 12 setembre 2011)

Escriptor. Realitzà els estudis de dret a la Universitat de València. L’any 1954 anà a Londres on residí habitualment i on treballà com a periodista. Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb la seva obra Rosalinda.

En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novel·les que li valgueren el premi Nadal 1966 i altres guardons. Publicà Cuentos humildes (1948), La Zancada (1966), Bernard, uno que volaba (1972), Casi cuentos de Londres (1973), El gallo negro (1973), Cuentos del tiempo de nunca acabar (1977) i Una canción para un loco (1986).