(València, 1876 – 1937)
Pintor i dibuixant. Alumne de l’Acadèmia de Sant Carles. Passà bastants anys a diversos països d’Europa i Amèrica, on destacà com a cartellista de cinema.
Retornat a València, tingué èxit pels seus paisatges i retrats. El 1936 fou nomenat acadèmic de Sant Carles. Són notables les obres que té al Museu de València.
Pintor colorista, fou un destacable dibuixant.
(Gandia, Safor, 15 novembre 1839 – València, 26 març 1909)
Organista. Deixeble de Pérez i Gascón. Organista de les esglésies de Sant Andreu de València i de la Mare de Déu dels Desemparats. Fou un dels promotors del Conservatori de València, institució que dirigí durant uns quants anys.
És autor de motets i altres obres polifòniques. És considerat el darrer representant de l’escola valenciana d’orgue.
(València, segle XII – 1228)
Historiador àrab.
(València, 9 novembre 1883 – 1951)
Pintor. Alumne de Joaquim Sorolla. El 1911 guanyà una pensió per a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma i el 1913 viatjà per Europa.
Dins un espectre colorista ampli, conreà el paisatge, el retrat i, sobretot, l’interior, amb figures jugant amb els efectes naturals de la llum dins un concepte a mig camí entre l’academicisme i el post-impressionisme.
El 1974 l’ajuntament de València li dedicà una important exposició d’homenatge pòstum.
(Catadau, Ribera Alta, segle XVI – València, 1609)
Dirigent morisc. Arran del decret d’expulsió dels moriscs del 1609 s’erigí en rei dels moriscs refugiats a la mola de Cortes i dirigí la insurrecció.
Fou derrotat, però, per les tropes reialistes, agafat a Carlet i traslladat a València, on fou degollat i el seu cap col·locat a l’antiga porta de Sant Vicent.
(Xàtiva, Costera, 1892 – València, 1970)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a Barcelona. El 1913 s’establí a Mallorca. Viatjà pensionat per l’ajuntament de Xàtiva per França, Alemanya i Itàlia durant la Primera Guerra Mundial.
Conreà el paisatge i el retrat, però el caracteritza sobretot l’escena costumista anecdòtica.
(Montalban, França, vers 1672 – València, 19 juliol 1759)
Militar. Duc de Caylus. Assolí el grau de tinent general i lluità en els exèrcits de Felip V de Borbó a Itàlia. El 1737 fou nomenat capità general de València i president de la seva audiència, càrrecs que exercí fins a la seva mort. Inicià -per ordre de Felip V- la pràctica de vendre els càrrecs públics de la ciutat.
Durant el seu mandat fou fundada l’Acadèmia Valenciana, que presidí nominalment.
(Vila-real, Plana Baixa, segle XVII – València, 1645)
Eclesiàstic. Publicà cinc obres religioses, escrites en llatí. Dues d’elles foren editades poc després de la seva mort.
(Xàtiva, Costera, 1633 – València, 1701)
Jurista. Fou catedràtic de la facultat valenciana i advocat de prestigi.
Publicà el tractat De effectibus immemorialis praescriptionis, et consuetudinis, en dos volums (1690-1700).
(València, 1566 – 1626)
Religiós. Havia estudiat grec, llatí, hebreu, siríac i caldeu. Fou qualificador del Sant Ofici i examinador de Sagrades Escriptures a la universitat valenciana.
És autor d’uns Comentarios sobre los profetas Jeremías, Daniel y Abacuch i del treball De sensibus Sacrae Scripturae. Hi destaca la seva perspectiva de lingüista per restablir el recte sentit de diversos passatges bíblics.
Dades dels Països Catalans 