(la Font d’En Carrós, Safor, 13 desembre 1918 – València, 11 juliol 2000)
Lexicògraf. Quan l’entitat cultural Lo Rat Penat, a València, organitzà uns cursets de català, en fou professor.
Amb Josep Giner féu un Diccionari de la rima (1956). Altres obres seves són Vocabulari castellà-valencià (1967), Vocabulari castellà-valencià i valencià-castellà (1966 i 1973) i Lliçons d’ortografia (1973).
(València, 1825 – 1895)
Polític conservador. Cursà estudis de dret a la Universitat de València i, llicenciat, col·laborà amb el marquès del Campo en el traçat dels primers ferrocarrils valencians.
Fou membre de diverses entitats públiques valencianes (Societat d’Amics del País, Ateneu Literari, Acadèmia de Sant Carles) i diputat a corts (1865).
(Mirambell, Aragó, 1839 – València, 1901)
Metge. Fou catedràtic (1872) i degà (1889) de la facultat de medicina de València i, a partir del 1898, rector de la universitat.
Publicà, entre altres obres, Compendio de cirugía (València 1874) i Recuerdos de lírica (València 1899).
(València, vers 1850 – 8 setembre 1926)
Arquitecte. L’any 1872 rebé el títol professional a l’escola de San Fernando de Madrid. Va ésser arquitecte de la diòcesi de València i, més tard, arquitecte major de la ciutat.
El conjunt de la seva obra (església de Moixent, torre d’Ontinyent, cúpula de la col·legiata de Xàtiva, etc) se situa dins el corrent romàntic propi de l’època.
(València, 1568 – 1641)
Poeta. Fou governador de València (1621) i ocupà dues vegades el càrrec de lloctinent del Regne de València. Membre de l’Acadèmia dels Nocturns.
Conreà la poesia en castellà. Excel·lí com a mecenes de l’activitat literària.
Hom l’identificà, erròniament, amb l’autor dramàtic conegut amb el nom de Ricardo del Turia.
(València, abans 1783 – 1818)
Pintora. Excel·lí en les obres al pastell.
Fou nomenada acadèmica de mèrit de pintura de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de València.
(València, 31 octubre 1694 – 12 abril 1748)
Prelat. Era doctor en ambdós drets. Fou canonge de València.
Felip V de Borbó el nomenà bisbe de Lugo el 1745. Després li fou conferit el bisbat de Calahorra, però morí abans de prendre’n possessió.
És autor d’alguns escrits de dret canònic.
(València, 1 gener 1860 – 7 abril 1944)
Pintor i acadèmic. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a València, i fou deixeble d’Antoni Cortina.
Excel·lí sobretot com a pintor de marines, flors i retrats, i sentí predilecció pels tons blaus.
Condecorat amb la creu d’Isabel la Catòlica (1897). Des del 1919 dirigí l’Acadèmia de Belles Arts de València. Obtingué premis en nombroses exposicions nacionals i internacionals.
Entre les seves obres cal citar Salvament d’un nàufrag, Xoc a alta mar, Platja de cabanyal i Sense rumb (Museu de Belles Arts de València).
(València, 12 gener 1836 – 20 febrer 1892)
Poeta i periodista. Estudià lleis. Col·laborà a diverses publicacions del País Valencià i publicà poesies (Les tres germanes (Mallorca, Catalunya i València) (1866) i La creuada dels poetes (1867).
Fou president (1878) de Lo Rat Penat, entitat en la qual participà en la seva fundació, i edità l’assaig Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV (1871), que fou traduïda al català a la revista “Lo Gai Saber” (1878).
Sostingué amb Víctor Balaguer una polèmica en la qual defensà la tesi de l’apoliticisme de la Renaixença.
Dades dels Països Catalans 