Arxiu d'etiquetes: València

València, Universitat de *

Deixa un comentari

Veure> Universitat de València  (institució d’ensenyament superior, 1499- ).

Turia, Cartelera *

Deixa un comentari

Veure> Cartelera Turia  (setmanari valencià, 1964- ).

Tribunal de les Aigües de València *

Deixa un comentari

Veure> Tribunal de les Aigües de València  (organisme).

San Valero i Aparisi, Julià

1 Resposta

(València, 7 agost 1913 – 30 març 1997)

Prehistoriador. Catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València.

S’especialitzà en el neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual ha publicat diversos treballs: La península hispánica en el mundo neolítico (1948), El neolítico hispánico (1954), La cueva de la Sarsa, Bocairente, Valencia (1950), Origen de la agricultura (1955), Los orígenes de la agricultura valenciana (1964). Ha publicat també diverses memòries d’excavacions i estudis d’etnologia valenciana: Poble, cultura i llengua (1977), Guía para el estudio de la cultura popular (1980).

Fou director, fins el 1983, de l’Institut d’Estudis Ibèrics i d’Etnologia Valenciana de la Institució Alfons el Magnànim de la diputació de València.

Roqueta * -València-

Deixa un comentari

(València, Horta)

Veure> Sant Vicent de la Roqueta  (església i antic monestir cistercenc).

Rat Penat, Lo “Calendari Llemosí”

1 Resposta

(València, 1874 – 1884)

Publicació anual. Fundada per Constantí Llombart i dirigida des de 1880 per Josep M. Puig i Torralva. La seva continuació fou la revista mensual “Lo Rat Penat”.

Aplegà notable col·laboració valenciana, mallorquina i catalana. Vicent Blasco i Ibáñez hi publicà dues llegendes sobre temes valencians.

Rat Penat, Lo -revista-

4 Respostes

(València, 15 desembre 1884 – 15 abril 1885)

Revista literària publicada per Constantí Llombart, amb un total de vuit números. Fou l’òrgan oficial de la societat Lo Rat Penat.

Hi van col·laborar escriptors de tots els Països Catalans.

Puritat de València, la

2 Respostes

(València, Horta, segle XIII – segle XIX)

Convent de monges franciscanes clarisses de la ciutat, fundat entre el 1239 i el 1249 al barri del Tossal, en un terreny cedit per Eiximèn Peris d’Arenós. Dedicat a santa Elisabet d’Hongria, en fou decidit protector Pere Boïl i d’Aragó, senyor de Manises. Vers el 1530 es denominà per butlla de Climent VII convent de la Puritat i de la Concepció de la Mare de Déu.

Exclaustrat el 1836, fou enderrocat i les religioses es traslladaren a la casa i capella de la confraria de Sant Jaume, obra del segle XIII, un dels edificis més antics de la ciutat (l’església ha estat reformada diverses vegades), on encara resideixen.

Entre els molts privilegis que tenia el convent, hi havia el de perdonar cada any un condemnat a mort.

Punta, la -València-

Deixa un comentari

(València, Horta)

Caseria i parròquia, a l’antiga horta de Russafa, vora la mar, entre Natzaret i Pinedo.

Pujol Nou, gola del

2 Respostes

(València, Horta)

Gola de l’Albufera, la més septentrional, que travessa la Devesa al sud del Saler, dins el terme de València.