Arxiu d'etiquetes: Urgell

Molí d’Espígol

(Tornabous, Urgell)

Poblat ibèric, que possiblement pertanyia a la tribu dels ilergets. Ocupa una àrea circular, lleugerament el·líptica, envoltada de muralles.

Les excavacions arqueològiques hi ha identificat quatre fases: construcció de la muralla (darreries del segle V aC), potser sobre un substrat anterior; planificació general del poblat (primera meitat del segle IV aC); moment de continuïtat (segle III aC); destrucció a causa d’un incendi (entre 218 i 195 aC) i posterior abandonament.

Alguns autors creuen que es pot identificar amb Atanagrum, poblat destruït per G. Escipió durant la Segona Guerra Púnica (Liv. 21, 61).

Maldà i Maldanell, baronia de

(Maldà, Urgell, segle XI – )

Jurisdicció senyorial, que comprenia els dos llocs. Al segle XI pertanyia ja als vescomtes de Cardona.

El 1450 Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano, la vengué a Bernat d’Albert, baró de Ponts.

El 1585 pertanyia a Antoni de Frígola; el seu fill, Francesc de Frígola i de Llordat, la vengué el 1667 a Jaume de Cortada i Sala (mort el 1679), correu major de Catalunya.

Fou reconeguda com a títol del regne al seu rebesnét Rafael d’Amat i de Cortada.

Passà als Càrcer i als Vilallonga, barons de Segur.

Mafet

(Agramunt, Urgell)

Poble, situat a la ribera del Sió, al nord de la vila, a la vora del canal d’Urgell.

L’església parroquial (Sant Llorenç) depèn de la de Seró. Havia estat emmurallat.

Prop seu hi ha la notable masia de can Benet del Segarrenc, bastida el 1680.

Llorenç de Vallbona

(Sant Martí de Riucorb, Urgell)

(o de Rocafort)  Poble (471 m alt), situat al sud-oest del terme, a l’esquerra de la riera de Maldanell, entre Vallbona de les Monges i Maldà.

La senyoria pertanyia a l’abadessa de Vallbona.

L’església parroquial és dedicada a sant Abdó i sant Senén.

Formà part de l’antic terme de Rocafort de Vallbona.

Ivars, estany d’

(Urgell)

(o d’UtxafavaAntic estany arreic del pla d’Urgell, avui dessecat.

S’havia originat en temps quaternaris com a dipòsit d’aiguamoll.

En ésser establerts els regatges del canal d’Urgell fou aprofitat per a abocar-hi escorrialles d’un sector del canal, en relació amb la sèquia segona. Així s’enfondí fins a 4 m i assolí unes dimensions de 2,5 x 1,8 km.

Hom emprengué el sanejament d’aquestes aigües residuals, que, en les llargues secades, deixaven una capa de sals (clorurs i sulfats).

Enllaç: estany d’Ivars

Guàrdia d’Urgell, la

(Tornabous, Urgell)

(ant: Guardiadei)  Poble, situat en un sector del terme, separat del principal pel d’Agramunt.

L’església (Santa Maria) depèn de la parròquia de Tornabous.

Formava municipi independent a mitjan segle XIX.

Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega

(Tàrrega, Urgell, 1981 – )

Certamen anual. Fundat pel grup Els Comediants.

Se celebra anualment la segona setmana de setembre, amb una mitjana de cent companyies i tres-centes representacions que comprenen tot el ventall d’especialitats escèniques: teatre visual, de text, de carrer, infantil, circ, titelles, dansa, etc.

La programació incideix particularment en les formes d’espectacle contemporànies i visuals, en un marc geogràfic sense fronteres idiomàtiques.

La Fira convoca programadors, agències i grups teatrals de tot Europa i facilita la seva difusió i els intercanvis artístics.

Enllaç: Fira Tàrrega

Figuerosa, la

(Tàrrega, Urgell)

Poble (422 m alt), situat al vessant del turó del Molí del Vent. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

L’antic castell de Figuerosa, del qual hi ha restes, pertanyia al terme de Guissona, dins el comtat d’Urgell; és esmentat ja el 1075.

Fou municipi independent fins el 1970. Dins l’antic terme hi ha els pobles d’Altet i Riudovelles, la quadra de Cabestany i la quadra i caseria de Conill.

Donzell d’Urgell, la

(Agramunt, Urgell)

Poble (457 m alt) i antic municipi, agregat el 1970 a l’actual, situat al vessant meridional de la serra de Montclar.

L’església parroquial (Sant Roc) havia depès de la de Seró.

El poble formava part del comtat d’Urgell i era centre de la baronia de la Donzell, comprada a mitjan segle XVII pels Solà.

Claravalls -Urgell-

(Tàrrega, Urgell)

Poble (337 m alt) i antic municipi (20,27 km2), agregat el 1969 a l’actual. El poble és situat a l’est del tossal de l’Espígol.

Es conserven les restes de l’antic castell de Claravalls, obra del segle XIII. És esmentat ja el 1099; formava part de l’extrem occidental de la marca de Berga.

L’església parroquial és dedicada a sant Salvador.