(Anglesola, Urgell, després 1264 – segle XX)
Tribunal popular que intervenia en tots els afers que se suscitaven entre els veïns de la població, tant civils com criminals. Les sentències eren inapel·lables.
El nombre dels que integraven el tribunal era fix i el càrrec vitalici.
El tribunal tenia per patrona la Mare de Déu del Roser.
Persistí fins al segle XX.
(Urgell)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Martí de Riucorb.
(Tàrrega, Urgell)
Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria del Pedregal), situada a l’oest del poble, filial de la de Vallbona de les Monges.
Fou fundada vers el 1176 per la família Anglesola i tingué força vitalitat (una abadessa i 12 monges) fins al segle XIV, que inicià la decadència.
El 1589 l’abat de Poblet li uní el monestir de Vallsanta. S’extingí el 1604, que fou refós amb el de Sant Hilari de Lleida. És tradició que les pedres del monestir i del claustre serviren per a refer les muralles de Tàrrega.
De les restes gòtiques de l’església hom reféu una petita capella prop de l’emplaçament inicial.
(Anglesola, Urgell)
Antic priorat benedictí (Sant Pere del Paganell), prop de l’antic camí ral a Lleida (resta només el nom de la partida de Sant Pere).
El lloc pertanyia des del segle XIII al monestir de Santa Cecília de Montserrat. L’abat d’aquest monestir nomenava els priors, coneguts des de l’any 1347.
Decadent el 1472, era en plena ruïna a mitjan segle XVI.
(Segarra / Urgell)
(o de Cervera; ant: torrent Major o de Maret) Riu de la Depressió Central catalana a les comarques de Lleida, afluent esquerrà del Segre.
Neix dins el terme de Talavera (Segarra), sota Santa Fe de Montfred. La capçalera, que s’alimenta de les fonts del Bullidor i de Bordell, rep el nom de torrent de Civit.
A Ondara rep l’aigua de la font d’Ondara, rega les petites hortes de la ribera de Cervera, on gira vers l’oest, i s’introdueix a l’Urgell, on, després de passar per Tàrrega i rebre el Cercavins per l’esquerra, passa per Vilagrassa i Anglesola, es perd en els regadius del canal d’Urgell, bé que el seu curs natural es dirigia vers Vilanova de la Barca, al Segre.
A l’hivern se’n deriven regatges per als conreus, i a partir del març només se n’aprofiten les capes freàtiques.
Caseria, a l’oest del terme, prop del Palau d’Anglesola, a la vora del riu Corb.
És divideix entre els grups de la Novella Alta (la moderna Colònia Batet, agrícola) i la Novella Baixa (l’antiga parròquia de la Novella, esmentada al segle XVI).
(Vallbona de les Monges, Urgell)
Despoblat i antic castell, al sud-est del poble.
Els seus delmes, el 1238, foren disputats pels monestirs de Vallbona i de Poblet, i el 1242 fou determinat que es repartirien entre Vallbona i la mitra i el capítol de Tarragona.
(Agramunt, Urgell, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, centrada en el lloc de Montclar, que al segle XIV pertanyia als Ponts i per enllaç (1686) passà als Despujol, marquesos de Palmerola.
Fou reconegut com a títol del regne el 1919 a favor de Josep Maria Despujol i Ricart, marquès de Palmerola.
Poble (470 m alt), forma un enclavament (9,32 km2) entre els municipis de Foradada, Artesa de Segre i Preixens (tots de la Noguera), situat al cim de la serra de Montclar, alineació muntanyosa, de direcció est-oest, entre Claret i Cubells, que culmina a 538 m alt, al mas Vell, i és travessat per la foradada del canal d’Urgell.
De la seva església parroquial (Sant Jaume) depèn Marcovau.
Es conserva el Castell, l’antiga masia senyorial del segle XVII (el 1831 era del marquès de Palmerola). Formà part de l’antic terme de la Donzell d’Urgell.
(Vallbona de les Monges, Urgell)
Poble (627 m alt), en curs de despoblament, al sud del terme, prop del límit amb la Conca de Barberà.
L’església (Sant Andreu) és romànica, sufragània de la de Rocallaura; en prové una imatge de Sant Andreu de l’escola de Cascalls (segle XV), conservada al Museu Diocesà de Tarragona.
El castell de Montblanquet, esmentat ja el 1156, fou donat el 1195 a Poblet.
Dins l’antic terme hi ha les restes del monestir de Tallat.
Dades dels Països Catalans 