Dilatada platja sorrenca, al migjorn de l’embocadura del Túria i nodrida pels seus al·luvions, la qual, ben prest, es combina en dunes i albufera.
El rosari de dunes ultrapassa els 10 km de llargària, amb una amplada màxima de 2 km i de vegades en dues o tres alineacions encavalcades; les dunes més grosses, avui pràcticament fixades des de la reforestació, arriben als 7 o 8 m alt, però llur morfologia originària és molt desbaratada.
El topònim sembla respondre al caràcter medieval de reserva de llenya i vedat de caça amb cérvols i senglars. El pinar és citat per Antoni Josep Cabanilles. Del patrimoni reial passà al municipi de València el 1911.
Darrerament ha sofert una especulació per a l’urbanització turística, des del Saler fins a la gola del Pujol Nou. Hi funciona un parador turístic de categoria oficial.
