Arxiu d'etiquetes: turisme

Devesa de l’Albufera, la

(València, Horta)

Dilatada platja sorrenca, al migjorn de l’embocadura del Túria i nodrida pels seus al·luvions, la qual, ben prest, es combina en dunes i albufera.

El rosari de dunes ultrapassa els 10 km de llargària, amb una amplada màxima de 2 km i de vegades en dues o tres alineacions encavalcades; les dunes més grosses, avui pràcticament fixades des de la reforestació, arriben als 7 o 8 m alt, però llur morfologia originària és molt desbaratada.

El topònim sembla respondre al caràcter medieval de reserva de llenya i vedat de caça amb cérvols i senglars. El pinar és citat per Antoni Josep Cabanilles. Del patrimoni reial passà al municipi de València el 1911.

Darrerament ha sofert una especulació per a l’urbanització turística, des del Saler fins a la gola del Pujol Nou. Hi funciona un parador turístic de categoria oficial.

Costa Vermella, la

(Vallespir / Rosselló)

Denominació turística donada a la costa de la Marenda, des del cap de Cervera, a la frontera hispano-francesa, fins a Argelers.

És una costa alta i articulada amb nombroses cales, formada per la serra de l’Albera, que cau bruscament sobre el mar. Té aquest nom a causa del color rogent de la roca.

Els principals centres turístics són: Cervera de la Marenda, Banyuls de la Marenda, Portvendres i Cotlliure.

Costa des Pins, sa

(Son Cervera, Mallorca Llevant)

Urbanització turística de la costa, a ponent del cap des Pinar.

Costa dels Tarongers, la

(País Valencià)

(cast: Costa del Azahar)  Denominació turística aplicada al litoral de Castelló i de València, i que de fet coincideix amb el golf de València i Xàtiva.

A excepció del sector nord, en conjunt hi predominen les costes baixes i sorrenques i amb aiguamolls, la qual cosa féu que el seu desenvolupament turístic s’endarrerís.

Els principals centres turístics són: Benicàssim, Benicarló, Orpesa, Vinaròs, Peníscola, Cullera i Gandia.

Costa Blanca -País Valencià-

(País Valencià)

Denominació turística de la Marina alacantina, estesa oficialment al litoral comprès, aproximadament, entre els caps de la Nau i de Gata (Andalusia), que inclou les costes d’Alacant i Múrcia i part de la d’Almeria.

Des del punt de vista paisatgístic és molt variada: al nord, fins a Alacant, predominen les costes abruptes, on s’obren petites cales i rades de fons arenós, mentre que des d’Alacant fins al cap de Palos predominen les costes baixes amb nombrosos arenys i albuferes, entre les quals destaca la del mar Menor de Múrcia, per continuar de nou accidentades al sud del cap de Palos, a causa del contacte de les muntanyes penibètiques amb el mar.

Els principals centres turístics són, a la província d’Alacant: Benidorm, Alacant, Calp, Elx i Sant Joan d’Alacant.

Coll d’en Rabassa, es

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Nucli de població, al sud-est de la ciutat, situat entre la platja i la carretera de l’aeroport.

És el nucli més important del complex turístic integrat per les urbanitzacions de la Ciutat Jardí, ses Roquetes i Cala Gamba.

Ciutat Blanca

(l’Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Urbanització turística, a l’extrem septentrional de la badia d’Alcúdia.

Casablanca -Plana Baixa-

(Almenara / la Llosa de la Plana, Plana Baixa)

Barri marítim al límit dels dos municipis, en un sector de platja sorrenca (platja de Casablanca).

És un centre turístic.

Cas Català -Mallorca-

(Calvià, Mallorca Tramuntana / Palma de Mallorca)

Barri, al límit dels dos termes, dins del de Palma fou construït (1940-45) el petit port esportiu de Cala Nova.

És un important centre turístic amb predomini dels hotels de luxe.

Carregador, platja del

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Platja, entre el poble d’Alcossebre i la platja de la Romana.

És un important centre d’estiueig.