Denominació turística donada a la costa de la Marenda, des del cap de Cervera, a la frontera hispano-francesa, fins a Argelers.
És una costa alta i articulada amb nombroses cales, formada per la serra de l’Albera, que cau bruscament sobre el mar. Té aquest nom a causa del color rogent de la roca.
Els principals centres turístics són: Cervera de la Marenda, Banyuls de la Marenda, Portvendres i Cotlliure.
(Son Cervera, Mallorca Llevant)
Urbanització turística de la costa, a ponent del cap des Pinar.
(País Valencià)
(cast: Costa del Azahar) Denominació turística aplicada al litoral de Castelló i de València, i que de fet coincideix amb el golf de València i Xàtiva.
A excepció del sector nord, en conjunt hi predominen les costes baixes i sorrenques i amb aiguamolls, la qual cosa féu que el seu desenvolupament turístic s’endarrerís.
Els principals centres turístics són: Benicàssim, Benicarló, Orpesa, Vinaròs, Peníscola, Cullera i Gandia.
(País Valencià)
Denominació turística de la Marina alacantina, estesa oficialment al litoral comprès, aproximadament, entre els caps de la Nau i de Gata (Andalusia), que inclou les costes d’Alacant i Múrcia i part de la d’Almeria.
Des del punt de vista paisatgístic és molt variada: al nord, fins a Alacant, predominen les costes abruptes, on s’obren petites cales i rades de fons arenós, mentre que des d’Alacant fins al cap de Palos predominen les costes baixes amb nombrosos arenys i albuferes, entre les quals destaca la del mar Menor de Múrcia, per continuar de nou accidentades al sud del cap de Palos, a causa del contacte de les muntanyes penibètiques amb el mar.
Els principals centres turístics són, a la província d’Alacant: Benidorm, Alacant, Calp, Elx i Sant Joan d’Alacant.
Nucli de població, al sud-est de la ciutat, situat entre la platja i la carretera de l’aeroport.
És el nucli més important del complex turístic integrat per les urbanitzacions de la Ciutat Jardí, ses Roquetes i Cala Gamba.
(l’Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Urbanització turística, a l’extrem septentrional de la badia d’Alcúdia.
(Almenara / la Llosa de la Plana, Plana Baixa)
Barri marítim al límit dels dos municipis, en un sector de platja sorrenca (platja de Casablanca).
És un centre turístic.
(Calvià, Mallorca Tramuntana / Palma de Mallorca)
Barri, al límit dels dos termes, dins del de Palma fou construït (1940-45) el petit port esportiu de Cala Nova.
És un important centre turístic amb predomini dels hotels de luxe.
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Platja, entre el poble d’Alcossebre i la platja de la Romana.
És un important centre d’estiueig.
Municipi i capital comarcal de la Costera (País Valencià): 76,56 km2, 115 m alt, 29.343 hab (2014)
Format per una munió d’enclavaments que són record del gran terme medieval: el Realenc de la Plana, la Senyoria del Comte, la Garrofera, Terrafort, el molí de Sant Andreu, Torró, la Font Amarga, el Gafarró, el Paraire, la venta de Carbonell, el Pinar dels Frares, el territori de la Foia de Cerdà i diversos més escampats per la comarca. El terme és a la serralada Pre-bètica valenciana, drenat pels rius d’Albaida, de Cànyoles i dels Sants. Una part de l’aigua potable de Bellús arriba a la ciutat per un aqüeducte gòtic, anomenat les Arcadetes d’Alboi.
Agricultura amb conreus de secà (vinya, oliveres, garrofers, ametllers i arbres fruiters), i principalment de regadiu (amb grans superfícies de tarongers, i a més, arròs i altres hortalisses). La ramaderia és poc transcendent (boví, oví, cabrum i porcí) i avicultura. La tradició industrial es remunta als àrabs, amb la fabricació de paper, però l’embranzida moderna es cosa del principi del segle XX, amb la restauració de la paperera, de la fusta (especialitat en taüts mortuoris), alimentàries, tèxtil, productes metàl·lics i maquinària, que es desenvolupen en set polígons industrial.
LA CIUTAT.- D’origen ibèric i romà, centre de la regió de Xàtiva, es recolza al coster nord del tossal del Castell, on s’alça el castell de Xàtiva, del segle X, la timba meridional del qual és inexpugnable, adossada al qual hi hagué l’antiga ciutat i on es bastí Sant Feliu de Xàtiva, l’Albereda, amb un segon recinte on abunden les esglésies i els convents gòtics, com la col·legiata, i també el Museu Municipal de Belles Arts, notable edifici del segle XVI, i alguns casals renaixentistes; el recinte tenia nou portes que empalmà amb la Moreria (Vilanova de Xàtiva). Al principi del segle XX, desapareguda la muralla, començà l’eixample vers l’estació.
EL TERME.- Comprèn, a més, els pobles d’Annauir i de la Torre d’en Lloris, el llogaret de Sorió, les caseries de Mollà, el Realenc i de la paperera de Sant Jordi, els despoblats de Benifurt i Bixquert i el santuari del Puig.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Biblioteca Municipal
Dades dels Països Catalans 