Arxiu d'etiquetes: turisme

Formentor, cap de

15 Respostes

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Península d’uns 12 km de llargària i 3 d’amplària, situada a la part més septentrional de l’illa. Està constituïda per l’extrem est de la serra de Tramuntana.

De relleu accidentat i costa molt retallada, on alternen espadats i cales, amb alguns illots com l’illa de Formentor i es Colomer, els espadats del cap de Formentor, dominat pel far de Formentor, en constitueixen l’extrem més oriental.

Tota la península formava una possessió de la família del poeta Miquel Costa i Llobera, el qual, en morir, es fragmentà i una part fou comprada per l’argentí Adam Diehl, que hi construí, damunt la platja de Formentor, l’Hotel Formentor, una de les primeres instal·lacions de luxe del primer quart del segle XX i que encara avui manté tot el seu prestigi original.

Foment del Turisme de Mallorca

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 1905 – )

Entitat privada. Creada per promoure el turisme a l’illa de Mallorca. A partir de 1920 es va dedicar a fer una tasca de propaganda a gran escala.

Com a primera societat d’aquest tipus ha servit de model a d’altres de l’estat espanyol i fins i tot als sindicats d’iniciatives i turisme.

Figueretes, ses

2 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa)

Platja i zona turística i residencial, amb alguns hotels, a ponent de la ciutat.

Figuera, cala * -Santanyí-

Deixa un comentari

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

Veure> Cala Figuera  (caseriu i centre turístic).

Far de Cullera, el

Deixa un comentari

(Cullera, Ribera Baixa)

Barri turístic, al nord-est de la ciutat, vora el cap de Cullera, que corona el far.

Estanyol, s’ -Mallorca-

3 Respostes

(Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Caseria, situada a la costa, a l’est de la punta Plana.

Forma, juntament amb els pròxims nuclis de Can Mandana i de sa Ràpita (del terme de Campos) un centre de turisme i estiueig.

Esfonts, cala

1 Resposta

(Maó, Menorca)

(trad: Calasfonts) Cala del port, a llevant del nucli urbà d’es Castell.

Antic moll de pescadors, és convertit en centre turístic.

Escaldes d’Andorra, les

10 Respostes

(les Escaldes-Engordany, Andorra)

Poble, cap de la parròquia. Estès a la riba esquerra de la Valira d’Encamp. Forma un continu urbà amb Andorra la Vella i Engordany.

Predomini del sector terciari amb una forta activitat comercial. Indústria hotelera.

Té l’origen en les fonts termals romanes, que continuen aprofitades per a usos balnearis i terapèutics.

Duanes de la Mar

Deixa un comentari

(Xàbia, Marina Alta)

Barri marítim, a 2 km de la vila, emplaçat a l’embocadura del riu de Gorgos, a l’extrem septentrional de la llarga platja de Xàbia, que forma -en aquest sector de contacte amb la costa alta del cap de Sant Antoni– el fons de la badia de Xàbia, port natural utilitzat fins al començament del segle XX per a l’exportació de panses -especialment vers Anglaterra-, per la qual cosa disposava d’una duana, origen de l’agrupament.

La construcció d’un moll ha fet que es mantingués com a port de pesca.

S’ha desenvolupat considerablement gràcies al turisme. A més de nombrosos hotels, disposa de 6.000 places en apartaments i bungalows.

Drac, coves del -Mallorca-

2 Respostes

(Manacor, Mallorca Llevant)

(o del Drach)  Grup de coves d’origen càrstic, situades prop de la costa, als estreps de la serra de Llevant, a 1 km de Portocristo.

De grans dimensions i amb abundants estalactites i estalagmites, amb 1 km de longitud, format per diverses sales excavades en una zona de terrasses calcàries, en un terreny miocènic; presenten un conjunt d’estanys, un dels quals, el Martel (177 m de longitud), és navegable.

Explorades des del 1878, la primera exploració científica fou feta el 1896 per E. A. Martel, amb el patrocini de l’arxiduc Lluís Salvador, foren il·luminades (1934) per Carles Buigas.

Són actualment un centre important d’atracció turística.