(País Valencià, segle XVII – València, 1671)
Frare trinitari. Ocupà diversos càrrecs a l’orde, entre ells el de provincial.
Publicà alguns dels seus sermons.
Sisternes i d’Oblites, Jeroni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: trinitaris
Salt, Onofre
Rosselló i Sureda, Antoni
(Palma de Mallorca, 29 novembre 1785 – Carcaixent, Ribera Alta, 2 novembre 1855)
Eclesiàstic i escriptor. Entrà a l’orde trinitari a Mallorca (1802) i completà la formació a València (1816). Demanà la secularització el 1821 i retornà a Mallorca, on es féu remarcar per les seves idees liberals en la direcció del diari “El Atleta de la Verdad” (1822); això l’obligà a abandonar l’illa i a refugiar-se a Madrid (1824), on canvià d’idees i arribà a ésser predicador de l’arquebisbe de Toledo i fou condecorat com a missioner apostòlic.
Aleshores es dedicà a l’escolàstica i a l’apologètica i escriví articles i obres piadoses. Des del 1884 dirigí la “Biblioteca Sagrada”, destinada a publicar obres de religió i moral cristiana. El 1846 guanyà unes oposicions com a rector del bisbat de València, que més tard canvià pel de Carcaixent, on morí.
La seva bibliografia, en castellà, era molt extensa.
Rodrigues, Josep
(València, 1630 – 1703)
Bibliògraf i frare trinitari. La seva fama com a erudit fou considerable.
És notable la seva Biblioteca valentina, publicada el 1714, ressenya bibliogràfica d’autors valencians. També publicà sermons.
Reynés, Llorenç
(Palma de Mallorca, 1709 – 1786)
Frare trinitari. Exercí diversos càrrecs religiosos, entre ells el de cronista provincial de l’orde. Fou catedràtic.
És autor de diverses obres, entre les quals destaquen sengles biografies dels beats Miquel dels Sants i Simó de Rojas, i una Crónica de los conventos de padres trinitarios de la provincia de Aragón.
Pont, Pere
(Illes Balears, vers 1466 – València, 1545)
Eclesiàstic. Trinitari, el 1511 fou nomenat bisbe de Cluensa. Assistí el 1512 al Concili V del Laterà, on fou encarregat de redactar un nou breviari de l’orde: Breviarium (1519, 1528, 1537, 1545). Des del 1519 anà a Mallorca com a bisbe de gràcia.
El 1521 actuà com a intermediari entre els jurats de Palma i d’Alcúdia en plena guerra de les Germanies. El 1522, en absentar-se l’inquisidor de Mallorca Arnau Albertí, es féu càrrec interinament del tribunal. Intervingué de nou com a mitjancer entre els agermanats i les tropes reialistes desembarcades a l’illa.
Minyana i Estela, Josep Manuel
(València, 15 octubre 1671 – 27 juliol 1730)
Historiador i eclesiàstic. Era frare trinitari calçat. Estudià pintura a Nàpols i fou professor de llatí i retòrica, però la seva dedicació principal fou la d’historiador.
Continuà la Historia de España del pare Mariana, però en llatí. És autor també de De bello rustico valentino (1752), història de València durant la guerra de Successió, de tendència clarament filipista.
Micó, Onofre
(Xàtiva, Costera, vers 1637 – València, 1702)
Apologeta i trinitari calçat. Publicà una Oración a la Mare de Déu de la Salut de Xàtiva (1675) i Lex evangelica contra Alcoranum (1698, 1700).
Jesús -varis bio-
Joan de Jesús (Sanaüja, Segarra, segle XVI – Catalunya, segle XVII) Frare carmelità. Escriví una obra de caràcter místic.
Marc Jesús * Veure> Marc Jesús Bertran i Tintorer (musicòleg, escriptor i crític musical català, 1872-1934).
Ramon de Jesús (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Frare trinitari descalç. En 1820 i 1821 publicà obres religioses.
Gilbau i Castro, Miquel Àngel
(València, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou canonge de Sogorb. Visqué uns anys a Itàlia.
Publicà, el 1652, l’opuscle Impulsos a la ejecución del bien común en España en discurso breve. Sobre el riesgo que se ha de sacar del río Júcar para más de sesenta términos y cuarenta leguas del distrito del reino de Valencia.
Fou germà seu, Honorat Gilbau i Castro (València, segle XVII) Frare trinitari. És autor d’algunes obres religioses.
Dades dels Països Catalans 