Arxiu d'etiquetes: tradicions

Junta Central Fallera

1 Resposta

(València, 1939 – )

(JCF)  Organisme. Exerceix la funció rectora i coordinadora en la celebració dels actes relacionats amb les falles. Substituí l’antic Comitè Central Faller, que datava del 1928.

Entre altres activitats, s’encarrega de la proclamació de les falleres majors, la coordinació de les diferents comissions de falles de València, i l’adopció de mesures de sanció per a les anomalies que sorgeixin entre les diferents comissions. A més, custòdia els arxius documentals de les comissions i pot fiscalitzar la seva comptabilitat.

La Junta també s’encarrega de crear i distribuir els sectors fallers, que agrupen territorialment les diferents comissions de falles.

Té la seu a l’actual Museu Faller, de València.

Enllaç web: Junta Central Fallera

Garrots, els

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

FOLK Antiga comparsa d’homes armats de bastons acabats en una porra d’on sortien les punxes de nombrosos claus.

Feien diferents exercicis i quadres plàstics damunt un ample cadafal que hom alçava en una plaça de Castelló de la Plana durant les festes del Corpus.

Festes d’Elx *

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó)

Veure> Misteri d’Elx  (representació dramàtica des del segle XV).

Festa de la Llum *

Deixa un comentari

(Manresa, Bages)

Veure> Llum, Festa de la (festa anual, des del segle XVI).

Federació Sardanista del Rosselló

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, 1976 – )

Associació cultural. Creada arran del Congrés de Cultura Catalana, que agrupà tots els foments sardanistes de la Catalunya del Nord, cada vegada més nombrosos i actius, i la major part d’esbarts de dansaires.

Assumeix la difícil problemàtica de les cobles, de dinàmica autònoma. En fou president Josep Vidalou.

falles, les

5 Respostes

(País Valencià, segle XVI)

Estructura feta de material combustible, les quals es cremen la nit de Sant Josep. L’origen de la festa es remunta al segle XVI, promoguda pel gremi de fusters.

Actualment, la crema de les falles constitueix una de les festes socials i folklòriques més importants de la ciutat de València, estesa a una bona part del País Valencià, amb una ingent afluència turística.

El dia 16 de març es planten totes les falles als carrers, perquè puguin ésser admirades, fins a la nit del 19 (nit del foc), que es cremen, llevat d’un dels ninots, que, indultat, passa a formar part del Museu Faller.

Fadrí, el

1 Resposta

(Plana Alta)

Nom popular donat al campanar de la catedral de la ciutat de Castelló de la Plana.

Esteve, bults de Sant

Deixa un comentari

(València, 1596)

Figures confeccionades amb fusta i teles que representen l’acte del bateig de Vicent Ferrer i que cada any són instal·lades els dies de la festa d’aquest sant a la parròquia de Sant Esteve, on se’n conserva la pila baptismal.

Constituïren un element molt popular de la tradició religiosa local. El costum d’exhibir-les data del 1596, però amb el temps ha tingut diverses alteracions.

Hi hagué un moment que aquest simulacre arribà a constar de vint-i-cinc personatges, les cares de quinze dels quals eren obra (1788) de l’escultor Vicent Esteve.

Diumenge d’es Be

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca)

Festa que se celebra el diumenge anterior a la diada de Sant Joan Baptista i que forma part de les festes de Sant Joan.

La comitiva de caixers que formen la colcada va a visitar les autoritats precedida d’un home (s’homo d’es be) descalç i vestit amb dues pells de be, marcades les mans i els peus amb creus vermelles, cofat amb una visera amb un Agnus Dei brodat i carregant a coll un gran mardà viu amb el qual serà obsequiat a la fi de la jornada.

L’origen d’aquest costum es relaciona amb les comitives organitzades per antigues confraries per tal de recaptar fons.

Desemparats, els -advocació-

7 Respostes

(País Valencià, segle XV – )

Advocació de la Mare de Déu. Molt popular a tot el País Valencià i a la ciutat de València, de la qual és la patrona (1885).

El seu nom sembla lligat a la Confraria de Santa Maria dels Innocents, Folls i Desesperats (1414).

El cap acotat damunt el pit de la imatge és la causa que sigui afectuosament anomenada la Geperudeta.