Arxiu d'etiquetes: torrents

Bunyola (Mallorca Tramuntana)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 84,7 km2, 240 m alt, 6.662 hab (2014)

Situat al vessant sud de la serra de Tramuntana, al nord de Palma de Mallorca, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d’Alfàbia i drenat pel torrent de Brunyola, i en bona part ocupat per pasturatges i boscs de pins i d’alzines.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, amb gran predomini del secà (cereals, garrofers, oliveres, ametllers), la ramaderia (bestiar oví i porcí) i la indústria, molt diversificada, si bé hi destaca la tèxtil, la destil·lació de licors i la producció d’oli. Àrea comercial de Palma de Mallorca. La població ha crescut durant els darrers anys, en bona part a causa de la proximitat de Palma de Mallorca.

La vila, aturonada, a la dreta del torrent de Brunyola, és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Sant Mateu, barroca (segle XVIII), on hi ha la imatge d’alabastre de la Mare de Déu de la Neu (segle XIV).

Enllaç web: Ajuntament

Búger (Mallorca Raiguer)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 8,29 km2, 105 m alt, 1.030 hab (2014)

Situat als vessants d’un turó, a la plana anomenada es Pla, al nord-est de Palma de Mallorca. El terme és drenat pel torrent de Búger o de Son Vivot (afluent per la dreta del torrent de Sant Miquel), que en forma el límit oriental. Hi ha algunes hectàrees de boscos de pins i d’alzines.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura principalment de secà (cereals i ametllers) i també hi ha una part de cultius de regadiu (arbres fruiters i hortalisses). Ramaderia porcina. Algunes activitats industrials, com la de plàstics, o tradicionals, com la de culleres i esquelles. Àrea comercial d’Inca. La població, amb lleugeres oscil·lacions durant les últimes dècades, tendeix a disminuir.

El poble, que havia estat una alqueria islàmica, es troba en un turó, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, construïda entre el 1649 i el 1718 en l’estil clàssic.

Enllaç web: Ajuntament

Aulet

(Sopeira, Ribagorça)

Despoblat (840 m alt), de l’antic municipi de Sant Orenç, situat a la vall de la Noguera Ribagorçana, en una punta de la vora occidental del pantà d’Escales.

El torrent d’Aulet que neix al vessant meridional de la serra del Cis desemboca, després d’ajuntar-se amb el torrent d’Ovís, al pantà, entre aquest poble i el santuari de Rocamora.

Al sud d’Aulet, al vessant meridional de la muntanya anomenada el Talló d’Aulet, prop del límit amb el terme d’Areny de Noguera, es troben els cortals d’Aulet.

L’antic castell d’Aulet és esmentat ja l’any 851; en aquesta època era un centre d’explotació vitícola, com el veí despoblat de Sant Sadurní d’Aulet.

Araia

(l’Alcora, Alcalatén)

Llogaret, situat al sector occidental del terme, comprès dins la conca del Millars i drenat pel torrent d’Araia, que desemboca al pantà de Sitjar.

Era un dels llocs que formaven part de l’antiga tinença d’Alcalatén.

Almadrà

(Alaró, Mallorca Raiguer)

Grup de possessions i antic llogaret, situat al clot d’Almadrà, vall situada al sud del puig d’es Tossals Verds i drenada pel torrent d’Almadrà (curs d’aigua que neix a la serra de Tramuntana, sota el puig Major i aflueix al torrent de Muro), el qual s’escola entre els puigs de s’Alcadena i de sa Creu.

Agrefull, torrent d’

(Prats de Molló, Vallespir)

Afluent esquerrà del Tec. Recull les aigües que baixen de les esquerdes de Rojà i del puig de la collada Verda i desguassa vora el molí d’Agrefull.

Gàrrep, torrent de

(Canet d’Adrí, Gironès)

Curs d’aigua, afluent esquerrà del Ter, que neix dins el terme de Canet d’Adri i desguassa aigua avall de la riera de Llémena.

Garganta, cingles de la

(Cercs, Berguedà)

Alta cinglera, que domina pel nord, a la vall de Fígols, la sortida del riu Sargantaner o torrent del bosc de la Garganta, al Llobregat, damunt Sant Salvador de la Vedella.

Farigola, la -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Agrupament de cases de la fi del segle XIX, a l’antic municipi d’Horta, entre el torrent de la Farigola i l’antic camí del Coll, a tocar del nucli de Gràcia.

Comte, el -Pallars Sobirà-

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Despoblat de l’antic municipi de Peramea, a la dreta de la Noguera Pallaresa, on desguassa el torrent del Comte, aigua amunt de l’actual cap del municipi.

L’església de la Mare de Déu del Carme depenia de la de Peramea.