(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Enclavat, separat del nucli principal pel de Sanaüja.
Enclou la casa i església de Pujol.
Cases de la Serra, les
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Torrefeta i Florejacs
Bellveí -Segarra-
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
(ant: Bellveí de Mejà) Poble (486 m alt), situat en una plana a la dreta del Sió, entre Guissona i Castellmeià.
Gabernet i Farrán, Joan
(Gra, Segarra, 1921 – Lleida ?, 13 setembre 1987)
Religiós jesuïta. Féu estudis de filosofia i teologia a Sant Cugat del Vallès.
Durant alguns anys fou professor al noviciat de l’orde establert a Raïmat, prop d’Alpicat (Segrià). Col·laborà a la revista lleidatana “Labor”.
Pronuncià bon nombre de conferències i tingué una intensa activitat als cercles religiosos de Lleida, que acabà ocasionant-li una topada que produí el seu allunyament de la diòcesi (1966).
És un dels autors del llibre col·lectiu Lleida, problema i realitat (1967).
Florejacs
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble (491 m alt) i antic municipi, és aturonat entre els barrancs de Joncar i de Gravet, tributaris del Sió. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
És esmentat ja el 1083. Al segle XII és esmentat el castell de Florejacs.
El terme fou unit el 1972 al de Torrefeta amb el nom oficial de Torreflor. L’antic terme comprenia, a més, el poble i castell de les Sitges, els pobles de Palou de Sanaüja, Gra, Granollers de Segarra, Selvanera, la Morana i Sant Martí de la Morana, els antics termes de Vantalada i Nial, l’antic santuari de Tauladella i el terme, separat, de les Cases de la Serra amb la casa i l’església de Pujol.
Far, el -Segarra-
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
(ant: Esfar) Poble (435 m alt), a l’est del municipi. L’església de Sant Julià depèn de la parròquia del Llor. Dins el terme hi ha la capella de la Mare de Déu de Gràcia.
La senyoria era del bisbe de Solsona.
Garrabou i Segura, Ramon
(Sedó, Segarra, 1937 – )
Historiador. Des del 1964 ha estat professor d’història econòmica a les universitats de Barcelona, de València i a l’Autònoma de Barcelona. S’ha interessat especialment per temes d’història agrària.
Ha participat al Primer Seminari Internacional d’Història La crisis agraria de fines del siglo XIX, celebrat a Girona el 1986, i ha coordinat amb A. Garcia i Sanz la Historia agraria de la España Contemporánea (1985). Ha col·laborat a Estructura social i econòmica del camp català (1983), que recull els texts de les sessions celebrades a l’Institut Municipal d’Història des del 1977.
D’entre les seves publicacions sobresurten Enginyers, industrials, modernització econòmica i burgesia a Catalunya (1850 – inicis del segle XX) (1982), Un fals dilema: modernitat o endarreriment de l’agricultura valenciana: 1850-1900 (1985) i Guerra y hacienda: la hacienda del gobierno central en los años de la Guerra de la Independencia 1808-1814 (1986), amb Josep Fontana. Ha tingut cura de l’edició de Terra, treball i propietat. Classes agràries i règim senyorial als Països Catalans (1986).
Dades dels Països Catalans 