(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol concedit el 1709, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria, al noble mallorquí Pere Descatllar i Bet, cavaller de Montesa. El 1913 fou revalidat, en virtut de les estipulacions del tractat de Viena, per Francesc Puigcerver i Rentierre.
El 1963 passà als Orlandis.
(País Valencià)
Comtat de Pinohermoso fou atorgat el 1790, amb grandesa d’Espanya honorària, a Joan Roca de Togores i Scorcia (mort el 1794), senyor de Riudoms, Daia Vella, Benejússer i Pozo Rubio. La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1797 al seu fill i segon comte Lluís Manuel Roca de Togores i Valcárcel, casat amb María Francisca Carrasco, comtessa de Villaleal.
Ducat de Pinohermoso Títol concedit el 1907 a Enriqueta Roca de Togores i Corradini, quarta comtessa de Pinohermoso i vuitena de Villaleal.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1697 a Josep de Castanyeda i Ramírez de Zayas, cavaller de Sant Jaume i capità de cavalls.
Passà als Pasqual de Riquelme.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1646 a Carles Joan de Torres i Verdugo (mort el 1679), alcaid hereditari del Palau Reial de València i comanador de Museros a l’orde de Sant Jaume. El succeí el seu fill Lluís Joan de Torres i de Centelles, que fou pare del tercer i quart titulars, Carles i Lluís Joan de Torres i Mingot de Rocafull.
El darrer es casà amb la seva cosina Maria Teresa Ferrer de Pròixida i de Pinós, a la qual deixà, per testament, el comtat. Una vegada vídua, es tornà a casar, amb Vicente Fernández de Córdoba y Valderrama, i foren pares de la sisena comtessa, Maria Teresa Fernández de Córdoba i Ferrer de Pròixida (morta el 1826), muller de Josep d’Aguiló-Romeu de Codinats i de Perpinyà, òlim Baciero i de Bryas, baró de Petrés.
El títol ha estat rehabilitat el 1970, amb la denominació de comtat de Penyalba de Valenzuela, per Enrique de Valenzuela y Elorz.
(Castella, segle XIV – segle XV)
Títol senyorial concedit el 1395 a l’infant Ferran, tercer comte de Mayorga i senyor de Lara (després rei Ferran I de Catalunya), fill del rei Joan I el Caçador.
El cedí al seu fill l’infant Joan (després rei Joan II de Catalunya) -motiu pel qual fou conegut amb el nom de Joan de Peñafiel-, a qui fou confiscat (1429) pel rei Joan II de Castella, que l’incorporà a la corona.
(País Valencià, segle XX – )
Títol concedit el 1914 a Fernando de la Cerda y Carvajal, novè comte de Parcent. Ha passat als Granzow.
El comtat de Parcent havia estat atorgat el 1649 al noble milanès Constantino Cernesio e Odescalchi, cosí germà del papa Innocenci XI, establert a València, on morí solter el 1664. La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V de Borbó el 1709 al seu besnebot i tercer comte, Josep Manuel Cernesio-Odescalchi i de Perellós, cavaller de Montesa, senyor de Benigembla, Mira-rosa, Almàssera, Beniferri, Setla, Vernissa i del castell de Pop.
El 1779 passà, per mort de la seva filla i quarta comtessa, Josepa Cernesio i de Guzmán, als seus descendents i del seu marit Joaquín María de la Cerda y Téllez-Girón.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1627 a Lluís d’Aragall (òlim de Gualbes i Bellit), primer comte de les Palmes, baró de la Joiosa Guarda i senyor dels castells d’Aguafria i Monestir, al mateix regne.
El comtat de les Palmes li havia estat concedit el 1622 sobre el seu castell homònim.
El marquesat passà als Brondo, marquesos de Villasidro i comtes de Serramagna, i als Crespí de Valldaura, comtes de Sumacàrcer.
(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria, al noble mallorquí Guillem Abrí-Descatllar i Serralta (mort el 1719), senyor de la Bossa d’Or i de la cavalleria des Palmer i cavaller d’Alcántara, únic titular fins que el 1817 fou creat de nou a favor del seu besnét Jordi Abri-Descatllar i Santandreu, mort el 1850 (Guillem Descatllar i d’Olesa). Continua en la mateixa família.
L’alqueria o cavalleria des Palmer fou comprada el 1408 per Pere Descatllar (mort vers el 1414) a Jaume Morell, batlle de Mallorca, el qual l’havia comprada el 1406. Originàriament havia estat concedida el 1310 al mestre Jaume de Valaicis.
(Mallorca, segle XIV – )
(o cavalleria d’Orient) Títol concedit el 1323 pel rei Sanç de Mallorca al cavaller Assalit de Galiana, que el 1343 fou alcaid del castell d’Alaró per Jaume III i el defensà fins que hagué de retre’l a Pere III de Catalunya.
Aquesta jurisdicció comprenia els llocs d’Orient, Lluc i Honor amb la jurisdicció menor.
El 1432 passà per compra als Llucos, el 1442 als Numís i, després, als Santpons, Togores, Verí i Ferrandell.
(Bunyola, Mallorca Tramuntana)
Poble, situat al centre de la vall d’Orient, oberta a l’interior de la serra de Tramuntana, entre la serra d’Alfàbia (1.067 m alt.) i el puig d’Alaró (822 m alt.), i drenat pel torrent de la cova Negra.
La seva església parroquial és dedicada a sant Jordi; fou erigida el 1796 en vicaria in capita; en depèn la possessió de Coma-sema, ja a la vall de Solleric. Durant el segle XIX sofrí un procés de despoblament.
Fou el centre de la baronia d’Orient.
Dades dels Països Catalans 