(Illes Balears, segle XX)
Títol concedit el 1904, pel papa Pius X, a Bartomeu Joan i Ribas, industrial mallorquí.
Ribas, comtat de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: títols nobiliaris
Riba d’Ebre, marquesat de
(Catalunya, segle XVII)
Títol concedit el 1693 a Josep Serra i Dòria, únic titular.
Reial Estimació, comtat de la
(País Valencià, segle XIX)
Títol concedit el 1869, pel pretendent Carles (VII), a Pere Maça de Liçana-Cornell-Cardona-Luna-Aragó (òlim Caro i Álvarez de Toledo) (Madrid 1827 – ? 1888), cinquè marquès de la Romana, baró de Moixent i Novelda.
Fou l’únic titular.
Reguer, marquesat del
(Franja de Ponent, segle XVIII – )
Títol concedit el 1738 a Francesc Amat de Montaner i Dameto, tinent coronel de dragons i cavaller de Calatrava.
Passà als San Simón, comtes de Saint-Simon.
Reggio, comtat de
(Nàpols, Itàlia, s XV)
Títol concedit el 1439 a Alfons de Cardona i de Villena, baró-consort de Chiusa, confirmat el 1443.
Rebalsó, marquesat del
(País Valencià, segle XX)
Títol concedit el 1921 a l’advocat Lluís Martí i Olivares, delegat i cap superior (1939) de la polícia de Barcelona i col·leccionista d’obres d’art.
Real, comtat de
(País Valencià, segle XVI – )
Títol concedit el 1599 a Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars (confirmat el 1604) (abans dit Pere Sanxis de Calataiud), senyor de Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat.
Passà per matrimoni (1729) als Azlor de Aragón, comtes de Guara i després ducs de Vilafermosa. La grandesa d’Espanya fou annexada el 1857 a l’onzè titular José Antonio Zapata de Calatayud (òlim Azlor de Aragón y Fernández de Córdoba), mort el 1893.
Ràfol d’Almúnia, marquesat del
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1687 a Joan d’Almúnia i Esparza, senyor del Ràfol d’Almúnia (Marina Alta) i de Castellonet de la Conquesta.
Passà als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, i als Castillo.
Rafal, marquesat de
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1636 a Jeroni de Rocamora i Tomàs, senyor de Rafal (Baix Segura), de la Pobla de Rocamora i de Benferri.
Passà als Fernández de Heredia. A la vuitena marquesa, Antonia Fernández de Heredia i Rocamora, comtessa de la Granja, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1789. Passà després als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, i als Pardo-Manuel de Villena, barons de Monte-Villena.
El catorzè marquès, Alfonso Pardo y Manuel de Villena, marquès de Villa Alegre de Castilla, i diputat a corts, és autor, entre altres obres, d’El marqués de Rafal y el levantamiento de Orihuela en la guerra de sucesión (1706) (Madrid, 1910).
Pobla de Rocamora, marquesat de la
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1867 a María Isabel Manuel de Villena y Álvarez de las Asturias-Bohorques, comtessa de Via-Manuel i marquesa de Rafal.
Passà als Pardo i als Barroeta.
Dades dels Països Catalans 