(Terrassa, Vallès Occidental, 1877 – 1 juliol 2010)
Entitat financera fundada i domiciliada a Terrassa.
Amb la fusió amb d’altres tres caixes d’estalvi, l’any 2010 es creà Unnim.
Caixa d’Estalvis de Terrassa
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Terrassa (hist)
Egara, diòcesi d’
(Catalunya, 450 – 874)
Demarcació eclesiàstica. Segregada vers el 450 del territori diocesà de Barcelona pel bisbe Nundinari i que durà fins a la invasió àrab. Comprenia probablement l’antic municipi romà d’Egara.
El primer bisbe fou Ireneu, clergue de Barcelona, la designació del qual fou denegada en un concili a Roma el 465, cosa que comportà el retorn d’Ireneu a Egara. Sembla que un altre bisbe d’aquesta ciutat, Nebridi (516-27), passà també a Barcelona, on es testimoniat el 540.
Durant el període visigòtic hom coneix el nom d’uns altres sis bisbes d’Egara sobretot per llur assistència als concilis del regne i de la província. El concili de la Tarraconense del 614 fou celebrat a la seu d’Egara.
Després de la conquesta carolíngia, un intent del prevere mossàrab immigrant Baió de restaurar la seu (aleshores ja a Terrassa) fracassà quan un capitular reial de Carles el Calb del 874 clogué l’afer a favor de Frodoí, bisbe de Barcelona.
Egara -ciutat romana-
Antiga ciutat romana corresponent a l’actual. Fou municipi romà des de l’any 128.
Es conserven un mosaic i restes de fris de l’antiga basílica romano-cristiana del segle V.
Cal Guardiola
Jaciment del Plistocè inferior.
Fou excavat l’any 1997, fruit de la important concentració de material fossolífer aparegut durant els rebaixos de l’ampliació de la Mútua Sanitària d’aquesta localitat.
Un seguit d’esllavissades procedents de l’àrea actual de Matadepera propicià la conservació d’una variada fauna d’un estadi climàtic temperat. Entre aquesta fauna es trobaren animals vinculats a zones humides colindants, com els hipopòtams i els peixos; d’altres més relacionats amb zones boscoses, com els cérvols gegants i les daines; i d’altres més propis d’espais oberts, com el cavall de Stenon, l’elefant i un simi macaco.
Aquesta varietat d’herbívors eren depredats per les hienes de mossell curt, per l’ós i per petits depredadors com el linx, la guineu i el gos.
L’excepcional conservació de les restes vegetals permeté conèixer millor la vegetació de la Terrassa d’ara fa entre 1,8 milions i 800.000 anys.
Dades dels Països Catalans 