(Batea, Terra Alta)
Poble, habitat actualment només durant les recol·leccions de fruits, situat al nord-oest de la vila, a la dreta del riu d’Algars.
De la seva església parroquial (la Transfiguració), destruïda el 1936, depenia la d’Algars. Hi ha les restes d’un antic castell.
El 1841 fou agregat a Batea.
(Horta de Sant Joan, Terra Alta)
Caseria, en vies de despoblament, al nord del terme, prop del límit amb Caseres, al vessant occidental de la serra dels Pesells (542 m alt), divisòria d’aigües dels rius d’Algars i de la Canaleta.
(Terra Alta, 24 juliol 1938 – 2 novembre 1938)
Conjunt d’enfrontaments armats que tingueren lloc a les serres de Pàndols i de Cavalls durant la batalla de l’Ebre de la guerra civil espanyola.
Aquestes serralades foren un dels principals objectius assolits per l’ofensiva republicana del 24 de juliol i foren fortificades.
Pàndols inicialment resistí les ofensives nacionals (10-20 d’agost), però a Cavalls es produí una forta contraofensiva (30-31 d’agost), que va obligar el bàndol republicà a retirar-se d’ambdues posicions.
(Terra Alta)
Alineació orogràfica del Sistema Mediterrani, que s’estén paral·lela a la costa en direcció sud-oest – nord-est.
Limita, pel sud, amb el riu Canaleta, afluent de la dreta de l’Ebre, i pel nord amb la serra de Cavalls.
Aconsegueix una altura de 709 m al puig Cavaller.
(Gandesa, Terra Alta)
Recinte fortificat, construït al principi del segle IV aC.
Hom hi ha trobat edificacions superposades: les unes d’època romano-republicana i imperials, però també una necròpoli tumulària d’incineració.
Hom n’inicià la construcció al final del segle IX aC i començament del VIII aC i l’acabà pels volts del 500 aC.
Ofereix una seqüència ininterrompuda d’ocupació, raó per la qual documenta l’evolució dels pobladors -que mantenen contactes amb els de les àrees del Priorat, del baix Segre i, especialment, amb els del Matarranya i Baix Aragó- durant més de tres segles, des de l’època dels camps d’urnes de l’edat de bronze, fins a l’època ibèrica.
Hom hi ha trobat ceràmica feta amb torn de mitjan segle VII aC, representada per importacions orientalitzants, i objectes de ferro.
(Baix Ebre / Terra Alta)
Contrafort septentrional dels ports de Beseit, al límit dels municipis d’Horta de Sant Joan, Prat del Comte i Paüls.
Format pel Montsagre de Paüls (1.050 m alt), al nord-est, i el Montsagre d’Horta (1.087 m), al sud-oest, a banda i banda del tossal d’en Grilló (1.076 m).
(Terra Alta)
Curs d’aigua intermitent de la comarca.
Neix als vessants septentrionals de la serra de Botja, travessa el terme de Batea de sud a nord i desemboca al Matarranya, aigua avall de la seva confluència amb el riu d’Algars, dins el terme de Nonasp.
Nom atorgat el 1937 per al municipi d’Horta de Sant Joan.
Santuari (la Mare de Déu de la Fontcalda) i balneari, a l’engorjament del riu de la Canaleta, al peu de la serra de Pàndols.
A tocar de l’església hi ha una font d’aigües minero-medicinals que brolla a 25ºC i que duu clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic.
Al segle XIV o al XV uns frares trinitaris procedents probablement de Tortosa hi iniciaren una comunitat monàstica; l’església actual fou construïda el 1756.
Ha esdevingut un centre d’estiueig.
(la Fatarella, Terra Alta, 24 i 25 gener 1937)
Esdeveniments violents ocorreguts els darrers dies de gener per la resistència dels camperols del poble als intents de col·lectivització menats per grups de la CNT-FAI procedents d’unes altres localitats (Reus, etc), que dugueren a terme una dura repressió (arribaren a parlar fins i tot de l’aixecament d’una quinta columna).
L’arribada de forces de la Generalitat (guàrdies d’assalt, entre altres) aclarí la situació.
El resultat fou d’una cinquantena de morts, la gran majoria dels quals pagesos del poble.
Dades dels Països Catalans 