Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues

Mascarell i Rubí, Vicent

(València, 1660 – Valladolid, Castella, 1730)

Jesuïta. Fou excel·lent teòleg. Ensenyà la seva especialitat a Salamanca, Àvila, Lleó i Valladolid.

Publicà les obres Tractatus theologicus dogmaticus et canonicus, de libertate actus divinae fidei (1719) i Sacre disertationes praesertim chronologicae in Divinam Scripturam, aquesta en quatre volums (1721-29).

Era germà seu Ramon Mascarell i Rubí  (València, 1661 – 1719)  Eclesiàstic. Era doctor en teologia. En 1686 fou nomenat canonge capitular. Sobresortí com a predicador i també com a bon músic. És autor d’una traducció de l’italià.

Martín i Picó, Manuel

(Castelló de la Plana, 1736 – València, 1810)

Frare dominicà i mestre en teologia. Fou rector del col·legi de Tortosa.

Va escriure Oración en la bendición del oratorio público edificado por el obispo José Climent, de Castellón, el 6 de Diciembre de 1791 (1792), un Elogio fúnebre de Carlos III (1789) i la Carta del sacristán de Tírigs a su paisano Feliu Bonamich… (1806).

Martí, Josep -carmelità-

(Vila-real, Plana Baixa, segle XVII – Alacant, 1705)

Frare carmelità. Era mestre en arts i doctor en teologia. Ocupà diversos càrrecs d’importància, com els de definidor sinodal i qualificador del Sant Ofici.

Dins el seu orde fou prior del convent de València, vicari provincial i definidor. També fou nomenat predicador del rei Carles II.

És autor de diversos escrits religiosos que restaren inèdits. Escriví en llatí. El 1673 publicà a València una col·lecció de sermons titulada Flor del discurso en la Aurora.

Marimon, Joan Mateu

(Sineu, Mallorca, 1563 – Palma de Mallorca, 2 desembre 1627)

Teòleg i jesuïta (1580). Catedràtic de filosofia al col·legi de Gandia (1596-1601) i de teologia moral a Palma de Mallorca (1601-10). Fou qualificador del Sant Ofici i teòleg consultor de l’inquisidor general.

Escriví biografies d’homes il·lustres del seu orde, que han restat inèdites.

Marcè i Santaló, Pere

(Rosselló, segle XVIII – segle XIX)

Teòleg i poeta. El 1806 publicà, a Barcelona, el llibre Los set salms penitencials en versos catalans, segons lo sentit literal.

Maluenda, Tomàs

(Xàtiva, Costera, maig 1566 – València, 7 maig 1628)

Teòleg. Professà al convent dominicà de Llombai. Fou professor en diversos convents de l’orde de Sant Domènec, on ensenyà filosofia i teologia. Autor de refutacions teològiques, començades quan tot just tenia 22 anys, contra Calvó.

Obtingué molta anomenada en els medis eclesiàstics per les seves anotacions als vuit primers volums dels Annales ecclesiastici de Baronio. Corregí el misal i el breviari dominicans (1601). Autor d’obres teològiques i exegètiques. És remarcable la seva obra Annalium sacri ordinis praedicatorum centuria prima (1628).

La majoria dels seus manuscrits són a la biblioteca de la Universitat de València.

Mallorca, Gaietà de *

Veure> Gaietà de Mallorca  (teòleg i historiador caputxí, 1707-67).

Llorens, Onofre

(València, 1579 – 1658)

Religiós agustí. Fou doctor en teologia i més tard catedràtic. Ocupà diversos càrrecs, entre ells el de provincial de l’orde, en dues ocasions, i el d’examinador sinodal de l’arquebisbat de València.

Publicà alguns tractats teològics i bon nombre de sermons.

Justinià i Antist, Vicent *

Veure> Antist, Vicent Justinià  (teòleg i hagiògraf valencià, 1543-99).

Jover, Francesc

(Castelló de la Plana, segle XVI – 1561)

Teòleg. Es doctorà a París i fou professor de teologia a Lovaina.

Publicà a París un extens estudi sobre els concilis generals i sobre els decrets pontificis (Sanctiones ecclesiasticae, 1555) i anotà l’exposició de Tomàs d’Aquino sobre el llibre de Job (Divi Thomae Aquinatis… longe difficillimum historia dilucidaque explicatio, 1557).