Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues

Llorens, Onofre

(València, 1579 – 1658)

Religiós agustí. Fou doctor en teologia i més tard catedràtic. Ocupà diversos càrrecs, entre ells el de provincial de l’orde, en dues ocasions, i el d’examinador sinodal de l’arquebisbat de València.

Publicà alguns tractats teològics i bon nombre de sermons.

Justinià i Antist, Vicent *

Veure> Antist, Vicent Justinià  (teòleg i hagiògraf valencià, 1543-99).

Jover, Francesc

(Castelló de la Plana, segle XVI – 1561)

Teòleg. Es doctorà a París i fou professor de teologia a Lovaina.

Publicà a París un extens estudi sobre els concilis generals i sobre els decrets pontificis (Sanctiones ecclesiasticae, 1555) i anotà l’exposició de Tomàs d’Aquino sobre el llibre de Job (Divi Thomae Aquinatis… longe difficillimum historia dilucidaque explicatio, 1557).

Jordà, Jaume

(Alcoi, Alcoià, vers 1650 – València, 1722)

Historiador. Doctor en teologia. Agustinià, fou rector de Sant Fulgenci de València i prior del convent de Castelló de la Plana.

Publicà una Regla de nuestro P. S. Agustín (València, 1699) i fou també cronista de l’orde.

Jaume i Canyelles, Bartomeu

(Santa Maria del Camí, Mallorca, 1764 – Palma de Mallorca, 1844)

Eclesiàstic, doctor en teologia. Transcriví nombrosos documents procedents de l’arxiu del patrimoni reial, reproduïts i utilitzats per Àlvar Campaner i pels historiadors mallorquins posteriors.

És autor d’un memòria sobre un mosaic romà descobert el 1833 a son Fiol.

Hernández i Medina, Vicent

(Redovà, Baix Segura, segle XVIII – València, 1831)

Teòleg i predicador dominicà destacat.

Gutiérrez i Polop, Ignasi

(Albatera, Baix Segura, 1761 – País Valencià, segle XVIII)

Eclesiàstic. Era doctor en teologia.

És autor de les obres España recuperada (1809) i La redención de España (1814), a més d’escrits inèdits.

Gual i Sanglada, Antoni

(Palma de Mallorca, 1594 – 1655)

Poeta en castellà. Doctor en teologia, fou capellà i secretari del virrei de Nàpols i duc de Medina de las Torres. Nomenat canceller del seu bisbat, retornà a Mallorca, on obtingué una canongia (1644).

Publicà diversos poemes, com La Oronta (Nàpols, 1637), El Cadmo (1639), Marte en la paz (Palma de Mallorca, 1646), extens poema heroic, i El ensayo de la muerte (1650, 1765, 1812).

Gregòrio, Narcís

(València, segle XVI – 1562)

Religiós mercenari. Fou predicador, teòleg i hel·lenista de mèrit. Ocupà càtedres a les universitats de València, Salamanca i París.

Publicà en llatí diverses obres, la major part de les quals estudien les idees filosòfiques d’Aristòtil.

Gras, Antoni

(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1753)

Escriptor. Doctor en teologia i beneficiat de la seu de Mallorca.

És autor de l’obra Píramo y Tisbe, drama por música (Palma de Mallorca 1748) i deixà inèdites poesies en castellà i en català.