(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou beneficiat de la seu de València. Tingué gran fama com a predicador.
Diversos dels seus sermons fúnebres foren publicats.
Zapata, Baltasar
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues
Yehudà ben Mosé Mosconí
(Okhrida, Macedònia, 1328 – Illes Balears, 1377)
(o Lleó Grec) Metge i comentarista jueu. Fou nomenat metge reial el 1354.
Escriví un super-comentari bíblic a Ibn ‘Ezra, acabat entre el 1362 i el 1370, i una recensió del Séfer Yosippon.
De la seva biblioteca, composta de 153 obres, s’ha conservat l’inventari (1375) i la subhasta (1377); per això és la més ben coneguda de totes les biblioteques jueves medievals.
Xaupí i Maris, Josep
(Perpinyà, 10 març 1688 – París, França, 7 desembre 1778)
Historiador. Doctorat en teologia a París, fou canonge de la catedral d’Elna i ardiaca del Vallespir (1724). Després fixà la seva residència a París, i des del 1764 fou degà de la facultat de teologia de París.
Fruit de les seves investigacions sobre la història antiga del Rosselló foren les seves Recherches historiques sur la noblesse des citoyens honorés de Perpignan et de Barcelone… (1763), les quals, corregides i augmentades, foren publicades de nou el 1776. Totes dues edicions foren contestades per Francesc de Fossà, amb Observations historiques et critiques sur le droit publique de Catalogne et de Roussillon (1770).
Vives, Jeroni
(Benassal, Alt Maestrat, 1612 – País Valencià, 1654)
Frare dominicà. Prengué l’hàbit a València el 1627. Es doctorà en teologia el 1640.
És autor de l’obra De primatu divinae libertatis ad sciendum (1654) i de diversos escrits teològics que restaren inèdits.
Vives, Jaume Joan
(Palma de Mallorca, 1624 – 1708)
Eclesiàstic. Doctor en teologia i mercedari, ocupà diversos càrrecs dins el seu orde, fou qualificador i jutge del Sant Ofici i examinador sinodal de Mallorca i Sogorb. Defensà el lul·lisme.
Publicà diverses obres de caràcter religiós en castellà i en català: Mirall i exemplar de los estudiants, ab algunes addicions (1645).
Virués, Alfons de
(Medina de Rioseco, Castella, segle XVI – València, segle XVI)
Metge. Instal·lat a València de jove, fou amic i corresponsal de Lluís Vives.
Foren fills seus Cristòfor de Virués, i:
- Francesc de Virués (València, segle XVI – segle XVII) Teòleg i poeta. Beneficiat de la seu de València.
- Jeroni de Virués (València, segle XVI – segle XVII) Metge i poeta. Membre de l’Acadèmia dels Nocturs de València.
- Jerònima de Virués (València, segle XVI – segle XVII) Famosa llatinista.
Viñas i Camplà, Josep *
Veure> Josep Vinyes i Camplà (teòleg i eclesiàstic català, 1847-1928).
Vilar, Miquel Joan
(València, segle XVII – 1717)
Escriptor. Eclesiàstic. Fill del metge Miquel Vilar. Doctor en teologia i catedràtic de Sagrada Escriptura durant 48 anys de la Universitat de València.
Publicà un Sermón (1689) amb motiu de les exèquies de la reina Lluïsa de Borbó, i algunes poesies seves en llatí i castellà figuren en publicacions de l’època. Deixà inèdits alguns tractats teològics, i inacabat un extens poema en monosíl·labs catalans.
Reuní una important biblioteca particular, que comptava, en morir, uns 17.000 volums.
Vila i Camps, Antoni
(Ciutadella, Menorca, 25 setembre 1747 – Albarrasí, Aragó, 30 octubre 1807)
Eclesiàstic. Doctor en teologia. Residí a Madrid, i tingué una canongia a la seu de Mallorca. El 1797 fou nomenat bisbe de la restaurada seu de Menorca, on residí fins el 1801, que passà a Roma i Londres. Des del 1802 fou bisbe d’Albarrasí.
Publicà El noble bien educado… (1776) i El vasallo instruido en las primeras obligaciones… (1792), i deixà inèdit un extens Diccionario enciclopédico eclesiástico.
Vidal, Josep -dominic-
(Albaida, Vall d’Albaida, segle XVIII – País Valencià, segle XIX)
Frare dominicà. Tenia el grau de mestre en arts i doctor en teologia. Prengué hàbit el 1784. Era catedràtic de teologia des del 1825.
És autor de les obres: Espíritu irreligioso de las reflexiones sociales de D.J.C.A. (1811), Laca ortodoxa de la divina institución del estado religioso (1823), Theologia pastoralis Francisci Giftschutz castigata (1826) i Origen de los errores revolucionarios de Europa, y su remedio (1827).
Dades dels Països Catalans 