Arxiu d'etiquetes: Tarragonès

Museu Arqueològic de Tarragona

(Tarragona, 1874 – 1982)

Museu constituït per l’estat, reunint col·leccions de la Societat Econòmica d’Amics del País, la Comissió Provincial de Monuments i altres, on han anat ingressant troballes fetes a Tarragona i en algunes comarques veïnes.

És la col·lecció més important dels Països Catalans d’art, d’arqueologia i d’epigrafia romanes.

Fou instal·lat el 1960 en un edifici nou adossat a la construcció romana dita popularment Castell de Pilat, també condicionada per a museu.

Té una branca a part, el Museu de la Necròpoli Paleocristiana, construït sobre la necròpoli del costat del Francolí, amb les peces de les excavacions dels anys 1920.

L’any 1982 passà a dependre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, amb el nom de Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).

Munts, els -Tarragonès-

(Altafulla, Tarragonès)

Antiga possessió i vil·la romana, una de les més importants de Catalunya, en la qual s’ha trobat, a més del cos principal de la casa i de les termes privades, unes altres termes marines, comunicades directament amb la platja.

Construïda en principi com a residència nobiliària al camp, esdevingué un centre d’activitat agrícola durant el baix Imperi.

Móra, punta de la

(Tarragona, Tarragonès)

Promontori de la costa, entre Tamarit i la platja Llarga, a llevant de la ciutat, que tanca per ponent la platja de la Móra. Al seu extrem hi ha l’antiga torre de defensa dita torre de la Móra.

Hom ha identificat aquest indret amb la Porrassa, on segons la Crònica tocà el vaixell del rei Jaume I al retorn de la conquesta de Mallorca.

Actualment és una urbanització amb establiments turístics i un important càmping.

Montoliu, castell de -Tarragonès-

(la Riera de Gaià, Tarragonès)

Antic castell, esmentat ja el 1118 com a límit oriental, amb el de Tamarit, del terme de Tarragona, que correspon probablement a les ruïnes del castell dit posteriorment de Santa Margarida.

Pertangué als Claramunt (o Montoliu) i passà a la mitra.

Donà nom a la quadra de Montoliu.

Montgons

(Tarragona, Tarragonès)

Partida rural, al límit amb el terme de Constantí, al sector d’horta de la dreta del Francolí.

És documentat el lloc en un establiment de colonització ja el 1149, però sembla que no ultrapassà l’àmbit de vil·la rural.

Monnars

(Tarragona, Tarragonès)

(o Molnars) Poble, abans pertanyia al terme de Tamarit de Mar, a l’antic límit entre els seus termes, a 1 km de la mar (platja de mas Rabassa).

La seva església (Sant Cosme i Sant Damià) depenia de la de Tamarit.

Dins el terme hi ha la torre dels Escipions i la pedrera del Mèdol.

Molins, sèquia dels -Tarragonès-

(Tarragonès)

Sèquia del riu Francolí, dins de la comarca. Deriva l’aigua del curs baix del riu, per la seva riba dreta.

Té la presa dins el terme de la Pobla de Mafumet, rega el de Constantí i desguassa dins del de Tarragona.

Miracle, el -Tarragona-

(Tarragona, Tarragonès)

Restes de l’església i santuari (Santa Maria del Miracle), bastida el segle XII, a la restauració de la diòcesi, damunt un anterior temple d’època visigòtica, sobre les restes de l’amfiteatre romà, davant la platja del Miracle, que s’estén des de l’inici dels molls, a ponent, fins a la punta del Miracle, que la tanca per llevant.

L’església, romànica, fou enderrocada el 1915 com a mesura davant l’amenaça de ruïna, i posteriorment hom ha excavat la base del temple visigòtic, la dedicació del qual hom ha atribuït, sense cap prova documental, a sant Fructuós.

Mèdol, el

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga pedrera, prop de la costa, davant la punta de la Móra, a les terres del mas del Mèdol, a l’antic terme de Tamarit, explotada en època romana.

El clot té uns 100 m de llargària per 50 m d’amplària; al centre s’alça una agulla de pedra no excavada com a testimoniatge.

Situat en terrenys de l’autopista Barcelona-Tarragona, el 1989 fou condicionat per Autopistes Concessionària Espanyola SA i la Generalitat, per a la visita pública de la pedrera i l’entorn natural.

Masricard (Tarragonès)

Masricard

(Tarragona, Tarragonès)

Barri i antic poble, situat al sud i al peu del nucli de la Canonja.

Lloc ja esmentat el 1273, fou possessió dels Llorenç; és conserva el castell de Masricard, obra del segle XVI, però amb elements anteriors.

La senyoria, que comprenia el terme de la Pineda, passà als comtes de Llar.

Formà municipi independent fins al darrer terç del segle XIX.

L’antiga església parroquial (Santa Maria) és d’origen romànic.