Sepulcre monumental romà, situat 5 km al nord de la ciutat, a la carretera de Barcelona, vora l’antiga Via Augusta.
Possiblement del segle I dC, per aixó no pot tenir relació amb els Escipions, que eren anteriors.
Consta de dos cossos aixecats sobre un sòcol, el primer decorat amb dues figures esculpides en pedra.
(Tarragona, 15 setembre 1949 – 2009)
Entitat financera creada per la Diputació. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 12.783 milions de ptes. i uns recursos crediticis de 219.897. En l’estructura del passiu destaca el major pes del sector públic i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, amb un especial augment també de la dedicada al sector públic.
Disposà d’una xarxa d’unes 200 oficines. Arribà a mitjan 2000 a 430.000 milions de ptes. de recursos de clients i més de 300.000 milions de ptes. en crèdits.
El 2009 es va fusionar amb Caixa de Catalunya i Caixa Manresa, amb el nom de CatalunyaCaixa.
Aqüeducte romà, popularment conegut com el pont del Diable, situat prop de la riba esquerra del Francolí, 4 km al nord de la ciutat.
Fa 164 m de llargària i 25 d’alçària. La part baixa consta d’onze arcades, i la superior, de vint-i-tres. Per damunt de l’arcada superior passava una canal oberta, per on corria l’aigua.
La pedra és assentada sobre morter, i les claus de les voltes són independents de les filades horitzontals.
És l’única construcció destacada que resta de les diverses canalitzacions que duien aigua a la Tàrraco romana i un dels aqüeductes més monumentals i més ben conservats de la part occidental del territori romà.
Encara fou utilitzat durant una part de l’edat mitjana, i hom hi pot observar vestigis de restauració, potser feta durant l’ocupació islàmica.
Dades dels Països Catalans 