(Tamarit de Llitera, Llitera, 1724 – 1779)
Jesuïta. Fou mestre d’humanitats en alguns col·legis. Tingué el càrrec de penitencier apostòlic a Roma.
Traduí al castellà, en deu volums que serien publicats a Madrid el 1787, els escrits del pare César Calina.
(Tamarit de Llitera, Llitera, 11 març 1808 – Tarragona, 10 octubre 1878)
Eclesiàstic. El 1851 fou nomenat canonge penitencier de la seu de Barcelona, més tard, bisbe de Girona (1862-75) i arquebisbe de Tarragona (1875-78).
Professor de teologia a Lleida i canonge penitencier de Barcelona (1851), creà la casa-missió de Banyoles (Pla de l’Estany) i, a Tarragona, introduí la devoció a sant Magí a tota la diòcesi (1876).
Al Concili Vaticà I defensà la infal·libilitat papal. Excel·lí com a orador sagrat.
Dades dels Països Catalans 