Arxiu d'etiquetes: Solsonès

Olius (Solsonès)

17 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 54,84 km2, 742 m alt, 931 hab (2017)

0solsonesSituat a la riba dreta del Cardener, afluent del Llobregat, al nord-est de Solsona. Hi ha bosc de pins.

Una tercera part del terme és conreada, i una bona part de la resta, aprofitat per a pasturatges d’ovelles i vaques. Conreus de secà (cereals), ramaderia (bovina, porcina). La indústria és força diversificada: de la construcció, tèxtils, de pinsos compostos, entre d’altres. Pren importància la funció residencial i d’estiueig. Àrea comercial de Solsona.

El poble és a la dreta del Cardener, l’església parroquial de Sant Esteve és un notable edifici romànic; el castell d’Olius és esmentat el segle X.

El municipi comprèn, a més, el notable molí dels Cups (bastit en 1218-21), els pobles de Brics i Castellvell, la masia de la Torregassa, l’antiga església i terme de Sant Just de Joval, les masies i esglésies del Vilaró i Sussiats, el molí de la Farga, l’església de Sant Miquel del Camp i els enclavaments de Peret i Miravelles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Odèn (Solsonès)

18 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 114,38 km2, 1.130 m alt, 256 hab (2017)

0solsonesSituat al vessant meridional de la serra d’Odèn, a l’est de la serra del Port de Comte, drenat per la ribera d’Odèn, al nord-oest de Solsona. El terme és accidentat i drenat per la capçalera de la ribera Salada. El territori és en part boscat i cobert de prats naturals.

L’agricultura és limita la 10% del terme (cereals, patates i farratges). L’economia es basa, però, en la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), que aprofita les pastures naturals. Àrea comercial de la Seu d’Urgell. Disseminació total de la població.

El poble és situat al voltant de l’església parroquial (Santa Cecília) i de l’antic castell d’Odèn.

El terme comprèn, a més, els pobles i antics termes de la Móra Comdal, el Sàlzer, la Valldan, Canalda i Cambrils; la quadra d’Encies; el llogaret de Llinars, i les caseries de Montnou i dels Solers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Navès (Solsonès)

51 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 145,27 km2, 610 m alt, 288 hab (2017)

0solsonesSituat al sector oriental de la comarca, al límit amb el Berguedà i el Bages, a la dreta del Cardener, entre aquest riu i l’aigua d’Ora, afluent seu, entre la serra de Busa i els plans de Navès, a la vall de Lord, a l’est de Solsona. Una gran part del territori és accidentat per la Depressió Central.

Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia: ovins, bovins i porcins. Àrea comercial de Solsona. El poblament és dispers i amb oscil·lacions demogràfiques: 857 h el 1900; 1.019 h el 1950; actualment en descens.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Margarida. L’antic castell de Navès és esmentat ja el 968.

El terme comprèn els pobles i llogarets de Pegueroles, Besora, Tentellatge, les Cases de Posada, Busa i la Vall d’Ora, els antics termes, parròquies i esglésies d’Ossea, Guilanyà, Muntanyà, Ventolrà, Terres, el Pujol Melós, Tarascó, Sant Martí de Vilapedrers, Sant Grau d’Anglerill, Preixana, Antigues, Vila-seca, Marçanyac, Ginebrers, Castelló, Albereda, Vilandeny, Linya, Soler i Gifré, Peà, Cavall, el Fornell, les Serres, la Móra i la Selva i l’antic castell de Meda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

3 Respostes

(Solsona, Solsonès, 1982 – )

Museu. Creat per un acord entre el bisbat, l’ajuntament de Solsona i la Generalitat de Catalunya.

Bàsicament es tracta d’una remodelació de l’antic Museu Diocesà de Solsona fundat el 1896 pel bisbe Ramon Riu, i ordenat i sistematitzat per Joan Serra i Vilaró des del 1909 i també, a partir del 1913, pel bisbe Francesc Vidal i Barraquer, que li donà un gran impuls i en facilità la instal·lació definitiva a la seu actual, el palau episcopal, construït a partir del 1776.

Hi destaca la col·lecció prehistòrica (estacions de l’art medieval, les pintures murals de Pedret (segle X) i les del Mestre del Lluçanès, procedents de Sant Pau de Casserres (segle XIII), un calvari de la col·legiata de Cardona, el frontal de Sagàs (segle XII), un retaule de Sant Jaume de Frontanyà (final del segle XIII), un frontal de Sant Martí (segle XIV), un calvari de Lluís Borrassà, procedent de Sant Llorenç de Morunys (1419), la famosa taula del Sant Sopar, de Jaume Ferrer I (segle XV), i altres obres, de Pere Serra, del Mestre de la Pentecosta de Cardona (segle XV), del Mestre Cérvoles, etc.

Té també algunes talles romàniques, restes escultòriques de la catedral, sarcòfags, etc, i reliquiaris, obres de forja, peces d’orfebreria i algunes col·leccions particulars. Té un singular interès la secció de la sal, creada el 1849 per Joan Riba i formada per curiosos objectes esculpits en sal de Cardona.

El museu és dotat d’instal·lacions i serveis tècnics totalment modernitzats.

Enllaç web: Museu de Solsona

Molsosa, la (Solsonès)

13 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 26,89 km2, 667 m alt, 109 hab (2017)

0solsonesSituat a l’extrem meridional de la comarca, prop de la capçalera del Llobregós, afluent del Segre, al límit amb l’Anoia. El relleu és accidentat per la serra de Castelltallat, amb pinedes, rouredes i alzinars.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a una migrada agricultura de secà (cereals, vinya i llegums) i a la cria d’animals de granja, fet que n’ha causat el descens demogràfic. Àrea comercial de Manresa.

El poble és centrat per l’església parroquial de Santa Maria, de base romànica (esmentada ja el 1008) i per les restes de l’antic castell de la Molsosa.

El terme comprèn també els pobles de Prades de la Molsosa i Enfesta, i el despoblat dels Quadrells.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Miracle, el -Solsonès-

10 Respostes

(Riner, Solsonès)

Santuari (835 m alt) (Santa Maria del Miracle), situat en un altiplà a la divisòria d’aigües del Riubregós i del Cardener. La tradició n’atribueix l’origen a una manifestació de la Mare de Déu a uns infants de la veïna masia de la Cirosa el 1458.

El bisbe d’Urgell, Arnau Roger de Pallars, en reconegué l’autenticitat i hi permeté (1459) la construcció d’una capella sota l’advocació de la Mare de Déu del Miracle, ampliada al segle XVI i substituïda al XVII per l’actual santuari, obra inacabada de Josep Moretó (mort el 1672).

santuari del Miracle (Riner, Solsonès)Hom hi venera la imatge titular (segle XV), i es conserva un antic retaule gòtico-renaixentista (segle XVI) i el monumental retaule barroc de talla, construït per Carles Moretó (1747-58) i decorat per Antoni Bordons (1760-74).

L’antiga albergueria, coneguda per la casa gran (segles XVII-XVIII), constitueix un notable exemplar d’arquitectura civil, i conté una notabilíssima col·lecció d’exvots dels segles XVI-XIX.

Fins els anys 1860-62, que fou requisat per la diputació, el santuari i el seu patrimoni l’administraren els prohoms de Riner. Part d’aquests béns anaren el 1886 per compra al vicari capitular de Solsona.

Re-obert al culte el 1868, des del 1901 és un priorat dependent de Montserrat. Lluís Graner decorà una de les sales del monestir.

El 2008 fou declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya. Aquest mateix any hom inicià la rehabilitació del santuari.

Llobera (Solsonès)

15 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 39,23 km2, 855 m alt, 203 hab (2016)

0solsones(o Llobera de Solsonès)  Estès per l’altiplà de Solsonès-Segarra, al sud de Solsona, fins al límit amb la Segarra, entre les rieres de Sanaüja i de Llanera, afluents del Llobregós. Al nord, a la serra de Llobera, es troba el seu punt més elevat, prop de Vilamorós. Boscs de pins i de garrigues.

L’agricultura de secà, es limita al conreu de cereals, llegums i patates. Ramaderia (oví i porcí). Té un cert pes el turisme rural. Àrea comercial de Solsona.

El poble és a l’esquerra de la riera de Sanaüja, prop de les restes de l’antic castell de Llobera i del dolmen de Llobera (2550 aC), església parroquial dedicada a sant Pere.

Dins el terme hi ha l’hostal del Boix, els pobles de Torredenegó i de Peracamps, les cases i esglésies de Montraveta, Palou i Comajuncosa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Lladurs (Solsonès)

13 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 128,03 km2, 834 m alt, 187 hab (2016)

0solsones

Situat al límit amb l’Alt Urgell, entre els darrers contraforts de la serra d’Encies (al nord) i el sector meridional de l’altiplà del Solsonès-Segarra, entre la ribera Salada (afluent del Segre) i el Cardener (afluent del Llobregat). Abundants boscos de coníferes.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates). Ramaderia (bovina, porcina i aviram). Àrea comercial de Solsona. La població, disseminada, ha disminuït des de mitjan segle XIX.

Al poble destaca la nova església parroquial de Santa Maria del Pla, al peu de l’antic castell de Lladurs. Dòlmens.

El terme comprèn, a més, els pobles de Montpolt, la Llena, Timoneda, els Torrents i Terrassola, la quadra d’Isanta, les caseries de Riard, la Cirera i Sinca, les masies i esglésies del Vilaró, Coscollola, Solanes i Vilanova d’Isanta, el santuari de Massarrúbies i les masies de Foix i la Fàbrega.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Guixers (Solsonès)

21 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 66,44 km2, 840 m alt, 146 hab (2016)

0solsonesSituat entre la serra de Guixers (1.425 m alt, contrafort meridional de la serra del Verd) i la dels Bastets, a la vall del Lord, a la capçalera del riu Cardener. El territori, a banda i banda del riu, és molt muntanyós i abrupte, en bona part ocupat per prats i pastures i algunes pinedes de pi roig.

Els conreus són escassos i la vida econòmica del municipi es basa en la ramaderia (bovina, ovina i porcina). Hi ha indústria tèxtil (cotó) i de la construcció (teuleria). Àrea comercial de Berga. La població, molt disseminada, tendeix a disminuir.

El sector occidental del terme comprèn els pobles de Vilamantells (amb les esglésies de Santa Creu d’Ollers i de Sant Serni del Grau) i de Cap-de-rec, i el sector oriental, els de Castelltort, Valls (on hi ha la Casanova de Valls, capital del municipi), la Corriu (amb el santuari de Puig-aguilar), Montcalb i Sisquer.

Dins el terme hi ha l’antiga església de Sant Martí de Guíxers, romànica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Coma i la Pedra, la (Solsonès)

13 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 60,62 km2, 1.004 m alt, 261 hab (2016)

0solsonesSituat a la vall de Lord, al naixement del riu Cardener, afluent del Llobregat, al nord de Solsona. El relleu és accidentat per la serra del Port de Comte i la del Verd. Els boscos ocupen una gran part del territori, amb pinedes de pi negre i pi roig, rouredes, alzinars i prats alpins.

Les principals activitats econòmiques són la ramaderia (el bestiar boví aprofita les pastures naturals) i l’explotació forestal, si bé recentment, amb la instal·lació de l’estació d’esquí de Port de Comte, el turisme també ha adquirit importància. Central elèctrica en la confluència del Cardener amb el Mosoll. Àrea comercial de Solsona.

La capital del municipi és el poble de la Coma, situat vora les fonts del Cardener, a l’esquerra del riu. L’església parroquial (Sant Quirze) conserva ferros forjats d’una església més antiga. Antiga pertinença de Sant Serni de Tavèrnoles, formà part de la batllia de Sant Llorenç de Morunys, del vescomtat de Cardona.

A més del poble de la Pedra, dins el terme es troba el llogaret de Pratformiu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques