(Guadalajara, Castella, vers 1750 – Solsona, Solsonès, 25 juliol 1830)
Bisbe de Solsona (1814-30).
Durant el Trienni Constitucional fou perseguit per absolutista, i fugí a França, on signà l’Exposición dirigida a Su Santidad (1823), dels bisbes de les diòcesis d’Espanya residents a França.
També envià als seus diocesans una pastoral (1823) contra el canonge Josep Oliveres, nomenat governador eclesiàstic de Solsona pel general Rotten.
(Solsona, Solsonès, 27 setembre 1860 – Barcelona, 1 desembre 1936)
Fotògraf. Les primeres mostres de la seva obra -fotografies d’obres d’art- que es conserven daten del 1900-02.
Freqüenta les tertúlies d’Els Quatre Gats, s’interessà per les tendències de totes les manifestacions artístiques d’avantguarda i pel modernisme i el noucentisme. Interessat per l’arqueologia, l’edat mitjana i el Renaixement, inicià i organitzà l’Arxiu Mas.
Començà una campanya fotogràfica per Catalunya, que li fou encomanada per la Mancomunitat i l’Institut d’Estudis Catalans. En empreses culturals nord-americanes, amplià, després del 1920, les seves activitats per tot Espanya.
Tingué una visió molt clara de la utilitat que podia tenir un arxiu fotogràfic per a l’estudi de monuments i obres d’art, molts d’ells ja desapareguts avui. La seva obra, continuada en part pel seu fill, Pelagi Mas i Castanyeda, es conserva a l’Institut Amatller de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 