(Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, segle XIV)
Cavaller. Combaté a Sicília contra els angevins.
Quan Jaume II de Catalunya-Aragó es posà en guerra amb el seu germà Frederic II de Sicília, Queralt serví fidelment aquest darrer en la seva eficaç resistència.
Figurà entre els cavallers catalans que foren expressament comminats per Jaume II a abandonar l’illa i als quals foren confiscats els béns a Catalunya com a resultat de la seva negativa a obeir.
(Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, segle XIV)
Noble.
Serví a Sicília contra els angevins. Hi restà quan Frederic II es convertí en rei independent i fins quan el monarca fou atacat pel seu germà Jaume II.
Aquest rei comminà repetidament els catalans que servien a Sicília el ràpid retorn a Catalunya, però ell no obeí.
Fou decretada, el 1300, la confiscació dels seus béns catalans.
(Sicília, Itàlia, segle XIII)
Diplomàtic.
Col·laborà a les negociacions per decidir els sicilians a cridar Pere II el Gran com a rei legítim.
Passà amb l’ambaixada siciliana a Alcoll (Tunísia) per l’agost de 1282, quan fou sol·licitada al monarca l’anada a Sicília.
(Rosselló, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XV)
Baró de Tavi (rebut el 1397). Fill de Guillem de Perapertusa (mort vers 1426) i germà d’Amell, de qui rebé la baronia de Favara. Estava casat amb Ilaria di Ventimiglia.
Sembla segur que es pot identificar amb l’homònim que el 1396 era guardià dels ports i costes del Rosselló, que fou escuder i uixer d’armes del rei Martí I i s’havia casat (1401) amb Constança de Perellós, hereva de la baronia de Jóc, que fóra una altra muller.
Amb Ilaria havia estat pare de Guillem de Perapertusa, baró de Rebollet i de Favara. Amb Constança foren pares de:
Bernat Berenguer de Perapertusa i de Perellós (Sicília, Itàlia, segle XV – Rosselló, 1485) Baró de Rebollet. El 1459 heretà de la seva tia Elionor de Perellós la baronia de Jóc. Fou pare de:
Constança de Perapertusa (Catalunya Nord, segle XIV – segle XV) Muller de Roger de Brugueres (o Bruguera), baró de Chalabre (Llenguadoc). Fou la mare de:
Gastó de Perapertusa (Catalunya Nord, segle XV – vers 1505) Fou baró de Jóc i Rebollet i senyor de Trevillac i Rocaverd, i pare del seu successor:
Francesc de Perapertusa (Catalunya Nord, segle XVI – 1552/54) Fou baró de Jóc i Rebollet i senyor de Trevillac i Rocaverd. El 1543 comprà les senyories de Rodés i Ropidera als Vilardell i adquirí també les de Saorla, Finestret, Rigardà, Glorianes i Traiguera, convertint-se en el senyor més poderós del Conflent. El seu nét fou Pere de Perapertusa i d’Erill.
Eren filles de Nicolau de Peralta i de Randazzo i d’Isabella Chiaramonte.
Joana de Peralta i Chiaramonte (Sicília, Itàlia, segle XIV – 1402) Filla gran. A la mort del seu pare (1398), n’heretà el comtat de Caltabel·lota. Martí l’Humà volgué casar-la amb Artal de Luna. Joana morí en tot cas abans del matrimoni, que al capdavall contrauria la seva germana Margarida.
Margarida de Peralta i Chiaramonte (Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV) Per mort de la seva germana gran Joana heretà el comtat de Caltabellota i es casà amb el noble Artal d’Alagó. Un cop vídua, es casà amb Antoni de Cardona i de Luna, fill del comte Hug II de Cardona i de Beatriu de Luna. El comtat de Caltabellota, amb les baronies de Luliana, Bisbona i Nari, s’incorporà així a la nova casa siciliana dels Cardona.
Constança de Peralta i Chiaramonte (Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV) Dama.
(Sciacca, Itàlia, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1399)
Quart comte de Caltabellotta i gran justicier de Sicília, fill de Guillem de Peralta i Sclafani.
El 1392 prestà fidelitat a la reina Maria i al rei Martí quan en companyia de l’infant Martí arribaren a l’illa. Rebé llavors el títol de marquès de Mazzara i comte de Calatafimi. Malgrat això es revoltà el 1393, com el seu pare.
Després d’algunes negociacions, el 1395 i el 1396, per retornar a l’obediència dels reis, arribà a un compromís el 1397 i obtingué el reconeixement del comtat de Caltabellotta, la capitania vitalícia de Sciacca i exempcions fiscals.
Com a premi de la seva col·laboració per dominar la revolta de Guillem Ramon de Montcada rebé el mateix any el càrrec de gran justicier, a més de la terra de Bivona, confiscada a Pere de Montcada.
Es casà (1388) amb Isabella Chiaramonte e Ventimiglia, filla de l’almirall de Sicília Manfredo Chiaramonte, comte de Mòdica, que li aportà en dot el castell de Bivona. El succeí la seva filla Margarida.
(Itàlia, després 1292 – Catània, Itàlia, 1349)
Primer comte de Caltabellota. Havia participat molt activament en la campanya de Sardenya (1323) i després en el setge d’Esglésies i de Càller, d’on fou nomenat governador.
Hagué de fer front, amb èxit, a la rebel·lió dels pisans (1325), juntament amb l’almirall Francesc Carròç i de Cruïlles, però aviat es féu palesa la incompatibilitat d’ambdós. Aixó féu que Jaume II els retirés els càrrecs.
Llavors Ramon de Peralta es traslladà a Sicília, on s’establí i es casà amb Elisabet, filla de Frederic II i vídua de Ponç Hug V d’Empúries, i inicià així la branca siciliana dels Peralta.
Alfons III li tornà el càrrec i el nomenà almirall dels estols d’Aragó fins al 1338.
Amb la seva muller, morta el 1341, foren pares de:
(Sicília, Itàlia, segle XVI – ) Títol senyorial concedit el 1566 a Francesc de Montcada i de Luna, comte d’Adernó i de Caltanissetta i senyor de Paternó. El 1672 li fou annexada la grandesa d’Espanya.
Per mort (1713) sense fills mascles del seu quadrinét i sisè príncep, els Montcada ducs de SanGiovanni posaren plet a la filla del darrer titular; guanyaren el títol per sentència del 1730, i encara el posseeixen.
La senyoria de Paternó havia estat comprada el 1456 al rei pel rebesavi del primer príncep, Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar, comte d’Adernó.
(Sicília, Itàlia, segle XV – 1466)
Cinquè comte d’Adernò. Fill de Joan de Montcada i d’Alagó.
Fou gran senescal, mestre justicier (1453-66) i gran camarlenc de Sicília i capità general dels exèrcits reials (1458).
Intervingué al Principat en afers de la Vall d’Aran i en les lluites entre els Foix i els Pallars i actuà sovint a les corts, sempre en estreta unió amb el seu homònim baró d’Aitona.
Fou ambaixador a França per protestar contra l’intent d’invasió de la Vall d’Aran (1438), per gestionar la pau entre el seu rei i Renat I de Nàpols (1442) o per negociar el casament de Ferran, fill del rei Magnànim, amb una filla del rei francès (1444).
El 1439 era governador del Castell Nou de Nàpols i, amb Ramon de Boïl, negocià amb els ambaixadors francesos el lliurament de la fortalesa.
Era a Roma el 1447 i el 1455, a la mort de Calixt III.
Amic de Carles de Viana, intervingué en les relacions d’aquest amb el seu pare Joan II.
Fou germà seu, Antoni Perio Montcada i de Fenollar (Sicília, Itàlia, segle XV – vers 1452) (dit Joan) Heretà del seu pare la baronia de la Ferla. Fou el primer membre de la subbranca dels barons de la Ferla, el qual s’extingí amb la seva néta cinquena:
Isabel de Montcada i Cardonetto (Sicília, Itàlia, segle XVI – després 1589) Es casà amb Antoni de Requesens, primer príncep de Pantelleria i baró de la Ferla. Fou la darrera representant de la subbranca dels barons de la Ferla.
(Catània, Itàlia, 2 juliol 1363 – Lentini, Itàlia, 25 maig 1401)
Reina de Sicília (1377-1401). Única filla de Frederic III de Sicília i de Constança d’Aragó i néta per part de mare de Pere III de Catalunya.
Succeí el seu pare, bé que el govern fou exercit pel seu tutor i vicari general de l’illa, Artal d‘Alagó, al qual s’uniren aviat tres vicaris més.
El projectat matrimoni de Maria amb el duc Joan Galeàs I de Milà, negociat secretament pel tutor el 1378, provocà una crisi i el rapte de la reina per Guillem Ramon de Montcada, comte d’Agosta, del partit català, que la lliurà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere III el 1380, les quals la custodiaren, primer a Sicília i després a Sardenya (1382), fins que fou portada a Catalunya, el 1384.
Fracassat el projecte de casar-la amb l’infant Joan, per la tenaç oposició d’aquest, el rei Pere la destinà al seu nét Martí, fill de l’infant Martí. El tracte es clogué el 1386, però el matrimoni no s’efectuà, a causa de la poca edat del nuvi, fins el 1392, poc abans de la partença de l’estol reunit per l’infant Martí per reinstaurar la nora i el fill a Sicília (1392).
Tingué només un fill, Pere, mort petit (1400), per la qual cosa deixà hereu del regne el seu marit.
Dades dels Països Catalans 