(Sicília, Itàlia, segle XV – segle XVI)
Noble. Pertanyent a la branca de Sicília. Era marquès de la Padula. Lluità contra els francesos i els florentins, a Itàlia, a les ordres de Ramon de Cardona. Aquest el nomenà governador de Florència el 1512.
El 1514, col·laborant sempre amb Cardona, afavorí la reinstal·lació del duc de Milà. Prengué el castell de Tresso, sobre el riu Ada, i també el de Novara.
(Sicília, Itàlia, segle XVI – després 1601)
Baró de Tortorici. Nét de Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna. Es casà amb Vittoria Saccano, que li aportà les baronies de Calvaruso, Monforte i Saponara, que havien estat alienades el 1531 als Saccano per Guillem de Montcada i Pollicino-Castagna.
Foren pares de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano, i avis de Jaume de Montcada (mort 1664).
Antoni de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XV – 1473) Senyor d’Agosta. Fill bastard (legítimat el 1446) de Guillem Ramon de Montcada i d’Aragó, el qual li deixà Agosta. Fou el pare de Beatriu de Montcada i de Vallgornera (Sicília, Itàlia, segle XV) Aporta la terra d’Agosta en dot el 1471, quan tenia quatre anys, al seu promès, Pere de Cardona i de Ventimiglia, que en tenia set.
Bernat de Montcada (Catalunya, segle XI) Ardiaca de Barcelona. Fill de Guillem I de Montcada i germà de Ramon I de Montcada i de Renard de Sarroca.
Cèsar de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1648) Nét de Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna. Fundà el convent i l’església de franciscans reformats. Fou diputat del regne el 1636 i fou creat (1628) príncep de Calvaruso. Morí sense fills.
Elionor de Montcada (Catalunya, segle XV) Dama. No consta la seva posició genealògica dins el llinatge. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys, el qual moriria el 1497. Fill seu fou Pere de Rocabertí.
Galceran de Montcada (Catalunya, segle XIII – 1275/76) Senyor d’Eslida. Fill de Guillem I de Montcada i pare de Guillem Ramon de Montcada.
Gastó de Montcada * Veure> Gastó VI de Bearn (vescomte i baró de Montcada, 1171-1215).
Guillem Ramon de Montcada * Veure> Guillem Ramon I de Bearn (vescomte, segle XII-1223).
Guillem Ramon de Montcada (País Valencià, segle XIII – 1295/1301) Fill de Galceran de Montcada. Deixà la baronia de Nules al seu fill Ramon de Montcada i Peris.
Guillema de Montcada * Veure> Guillema de Bearn (baronessa de Montcada, s XIII-1309).
Jaume de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1664) Fill de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna. Heretà Calvaruso a la mort de Cèsar de Montcada (mort 1648). Formava part del subbrancó sicília dels prínceps de Calvaruso, el qual s’extingí al principi del segle XIX.
Margarida de Montcada * Veure> Margarida I de Bearn (vescomtessa, comtessa, baronessa…, segle XIII-1319).
Riambau de Montcada (Catalunya, segle XI) Noble que apareix entre el 1064 i el 1067. Segurament fou fill de Guillem I i germà de Guillem.
Roger de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XIV) Fill de Mateu de Montcada, el segon comte d’Agosta, pertanyent a la branca montcadina de Sicília. Com tots els seus germans, lluità el 1392 per l’establiment a l’illa de l’autoritat de Martí el Jove i la reina Maria.
Saurina de Montcada (Bearn, Occitània, 1171/73 – segle XIII) (o de Bearn) Filla de Guillem i de Maria de Bearn. Els seus germans Gastó i Guillem Ramon, un dels quals degué ser bessó d’ella, serien successivament vescomtes de Bearn.
Simó de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XIV – d 1437) Baró d’Ucria. Fill bastard de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta. Fou legitimat el 1409. Formà el brancó sicilià dels barons d’Ucria, que s’extingí amb la seva néta.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – abans 1392)
Filla de Pere de Montcada, de la branca siciliana, i d’una dama anomenada Constança. Ja era morta quan el seu marit Manfred d’Alagó era el principal rebel de l’illa contra els catalans.
La seva filla Maria d’Alagó restaria sota la tutela de la esmentada dama Constança.
(Sicília, Itàlia, s XVII – 1703)
Germà de Jaume. Fou l’iniciador del branquilló sicilià dels prínceps de Lardaria, creada el 1690, després d’haver comprat aquesta vila a la ciutat de Messina.
Adquiriren per enllaços el principat de Rosolini, el comtat de San Antonio i altres feus dels Platamone i els Branciforte.
Aquest branquilló s’extinguí al començament del segle XIX.
(Sicília, Itàlia, segle XV – segle XVI)
Fill de Guillem Ramon de Montcada, a la mort del qual (1466) els seus títols passaren al seu germà Joan Tomàs de Montcada i Sanseverino, encara que Antoni no trigà a rebre de Joan Tomàs el comtat de Caltanisetta i la senyoria d’Agosta. Pagà els 30.000 florins que valia aquesta darrera possessió, la qual era deguda encara als seus antics propietaris, els Requesens, el 1469.
Sembla que de jove era frare dominicà, però que aconseguí la secularització pel temps en què fou beneficiat pel seu germà i precisament per tal de ser afavorit econòmicament.
Es casà amb Estefania Desfar, i foren pares de Comtessina de Montcada i Desfar, que es casà (1500) amb el seu cosí Guillem Ramon de Montcada, fill de Joan Tomàs, fet que relligava els territoris montcadins de Sicília.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Cavaller. El 1400, amb el mallorquí Berenguer de Tagamanent, comandà un contingent de reforç enviat a Sicília.
(País Valencià, 1292 – València, 1345)
Filla de Roger de Lloria, i germana de Carles i de Berenguer. Heretà de la seva mare la vall de Seta, Alcoi, Calp, Altea i altres llocs (1325); algunes de les possessions li foren disputades per Bernat de Sarrià.
Es casà amb Bartolomeo da Capua, protonotari i mestre racional de Sicília, i, en segones noces, amb Nicolas de Joinville, comte de Terranova. Pere III el Cerimoniós els vengué en franc alou el castell i la vila de Guadalest (1343).
Testà a València el 1341, amb un codicil el 1345, i deixà hereu el seu marit. Té la sepultura a Santes Creus. Nicolas, vidu, es casà novament, i per això l’heretat passà al rei.
També fou germà seu Robert de Lloria i d’Entença (Itàlia, segle XIII – segle XIV) Morí abans que el seu pare.
(País Valencià, 1292 – Cocentaina, Comtat, 1335)
Fill de Roger de Lloria, i germà de Berenguer, Margarida i Robert. Anomenat sempre en primer lloc, ha estat considerat més gran que el seu germà Berenguer, bé que aquest tingué l’herència paterna i ell, també sota la tutoria de Gombau d’Entença, fou destinat als estudis i no figurà en el testament del germà gran, Rogeró.
Residí a Calàbria, amb la seva mare. Restablí la pau a l’illa de Gerba, alterada per una rebel·lió en la qual intervingué el rei de Tunis.
Tingué un fill, Francesc o Rogeró, mort en la infantesa, i una filla, Teresa, que es casà amb Pau Descalç (o d’Escalç), fill d’Albert Descalç i d’Elisa Romeu i besnét de Pere II el Gran. Tingué possessions a la vall de Planes.
(l’Alcora, Alcalatén, 14 febrer 1653 – Palerm, Itàlia, 11 juny 1729)
Religiós. Ingressà al convent dels mínims de València. Fou general del seu orde. Felip V de Borbó el nomenà bisbe de Palerm i primat del regne de Sicília (1704).
L’any 1726 es distingí per la seva abnegada actuació durant el terratrèmol de Palerm.
És autor dels escrits Epistola pastoralis i Papeles sobre las ocurrencias de su gobierno.
Dades dels Països Catalans 