(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)
Jurisdicció feudal, concedida el 1338 a Francesc de Vallguarnera i de Blanes.
El seu besnét Simó de Vallguarnera i d’Alagó la vengué el 1408.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)
Jurisdicció feudal, concedida el 1338 a Francesc de Vallguarnera i de Blanes.
El seu besnét Simó de Vallguarnera i d’Alagó la vengué el 1408.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1626 a Francesc de Vallguarnera i del Carretto, comte d’Assaro.
Continua en la mateixa família.
(Sicília, Itàlia, segle XVI – )
Títol senyorial concedit el 1561 a Carlo Tagliavia e d’Aragona, més conegut com a Carles d’Aragó i Tagliavia, segon marquès de Terranova. Passà el 1692 als Pignatelli, ducs de Monteleone.
El marquesat de Terranova havia estat concedit el 1530 al pare del primer duc, Giovanni Tagliavia e d’Aragona, i a la seva muller Antònia Comtessa d’Aragó, barons de Terranova.
La baronia de Terranova pertangué als Aragó, barons d’Àvola.
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Jurisdicció concedida el 1397 a Bernat Berenguer de Perapertusa, baró de Favara.
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Cavaller. Fou un dels més destacats a les lluites de Sicília per reduir l’illa a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove. El 1393 era cap de la guarnició de Tèrmini.
El 1402 fou designat membre del consell reial de Sicília que havia d’assessorar Martí el Jove. La designació fou imposada pel rei Martí I l’Humà a través del seu ambaixador Guerau Alemany de Cervelló.
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Amant de Frederic III de Sicília. Abans del matrimoni d’aquest amb Elionor d’Anjou, li donà una filla.
El rei emparaulà el casament de la filla amb Rogeró de Lloria, fill de l’almirall Roger de Lloria, però la mort del nuvi frustrà el projecte.
(Sicília, Itàlia, segle XVII)
Títol concedit el 1700, per Carles III de Catalunya al regne de Sicília, al senador Ponç de Vallguarnera i de Santacoloma, nét del primer príncep de Vallgornera.
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Un dels tres fills naturals de Frederic III de Sicília.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1628 a Josep de Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano.
Continua en la mateixa família.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1630 a Margarida Orioles.
Passà als Galletti amb la denominació de principat de Soria.