(Palma de Mallorca, gener 1931 – juliol 1936)
Periòdic comunista -de primer sortí cada deu dies i després cada setmana-. Finançat inicialment per Ateo Martí i subtitulat periòdic obrer, pel maig de 1931 passà a ésser l’òrgan de l’Agrupació Comunista Palmesana, i pel setembre de 1931 del Comitè Provincial de les Balears del PCE. Fou dirigit per Antoni Bauzà.
Suspès a mitjan 1932, reaparegué pel febrer de 1934 com a portaveu de la Federació Balear del PCE.
(València, 24 novembre 1863 – juliol 1866)
Setmanari. Publicat per Josep Rius, sobre temes científics, literaris i artístics. Dirigit per Jeroni Flores i López, hi col·laboraren diversos escriptors valencians. Era il·lustrat per Sa·lustià Asenjo, Muñoz i Bergon.
Edità treballs d’història valenciana, texts de divulgació artística i traduccions castellanes de poetes europeus.
(Alacant, 2 juny 1901-1925 i 1978- )
Setmanari publicat com a òrgan de la secció d’Alacant del PSOE. El 1903 presentà la candidatura a Corts de Pablo Iglesias i José Verdes Montenegro.
El seu primer director fou Manuel González Ramos i, a partir del 1920, el dirigí Ángel Martínez. Va publicar-se fins al 1925.
El 1978 fou reprès com a diari fins al 1980, any en que passà a ésser setmanari.
(Perpinyà, 1905 – Prada, Conflent, 1914)
Publicació setmanal en francès. Òrgan del Bloc Republicà. Hi col·laboraren Joan Bourrat, Víctor Dalbiez i Arrous, que la dirigí.
Rival de “L’Indépendant”, atacà Manuel Brousse i Juli Escarguel.
Publicà algunes historietes còmiques en català.
(València, 1895 – 1896)
Revista setmanal. Òrgan de la Joventut Carlista. Dirigida per Josep Domènec Corbató. A partir de desembre de 1895, i arran de l’empresonament de Corbató, en fou director Francesc Navarra i Cabanes, fins a la darreria del 1896.
Amb el mateix nom, s’edità una col·lecció de llibres i opuscles divulgadors de l’ideari carlí.
(València, 4 abril 1885 – 1886)
Setmanari. Manuel Torres i Orive en fou propietari, i director, Rafael M. Lerín, el qual dimití com a director en el número 31, i fou substituït per Ramir Ripollès.
S’autodefinia com a “periòdic ballador i batallador”. El títol del setmanari venia del nom del personatge homònim de les processons de Corpus. Originàriament era redactat en valencià, amb una intenció evident de dignificació del llenguatge, però, als darrers números, apareixia el periòdic gairebé tot en castellà.
Tant pel seu caràcter satíric com per les opinions liberals que s’hi expressaven, en va guanyar molts lectors; d’alguns números n’havien aparegut fins i tot tres edicions. No solament parlava d’assumptes polítics, sinó que intervenia també en les disputes literàries: per exemple, va oposar-se a un homenatge a Teodor Llorente.
(Maó, Menorca, 1891 – 1892)
Setmanari. Fundat per Jaume Ferrer i Parpal.
Pretesament literari, es proposava d’estendre un sistema ortogràfic, de poc rigor científic, ideat per Ferrer i basat en el dialecte menorquí.
(Palma de Mallorca, 14 febrer 1897 – 29 desembre 1901)
Setmanari. Fou dirigit per Bartomeu Ferrà i Perelló i era de tendència regionalista i catòlica.
(Perpinyà, 14 desembre 1889 – 1903)
Setmanari en francès. Dirigit per Elies Alavall.
De tendència republicano-socialista i moderadament regionalista, atacà en un començament el radical Emili Brousse.
El 1902 es convertí en un periòdic de tendència radical-socialista.
(València, 1856)
Setmanari en llengua castellana. Publicà 12 números.
Hi col·laboraren Teodor Llorente i Olivares, Rafael Blasco i altres escriptors valencians.
Dades dels Països Catalans 