(Palma de Mallorca, 28 març 1869 – 24 juliol 1870)
Setmanari republicà federal. Dirigit, successivament, per Joan Roca i Pascual i Josep Valls i Fuster. Adoptà un to fortament anticlerical -que li reportà diferents judicis i condemnes-.
El 1870 canvià el nom pel d’“El Trueno”, del qual aparegueren pocs números.
(Palma de Mallorca, 7 desembre 1907 – 17 gener 1914)
Setmanari independent satíric, humorístic i bilingüe. Fou fundat i dirigit per Josep Sastre.
(València, 31 març 1917 – 7 novembre 1931)
Setmanari publicat en dues èpoques. Durant la primera (31 març a 5 maig 1917) el dirigí Josep Maria Bayarri i comptà amb la col·laboració de diversos escriptors.
Reaparegué el 1931 (4 juliol – 7 novembre), com a òrgan valencianista de dreta, nacionalista i anticatalanista.
(València, 7 juny 1857 – 30 maig 1858)
Setmanari. Dirigit per Antoni Aparici i Guijarro, era una rèplica d'”El Pensamiento de la Nación”, que dirigia a Madrid Jaume Balmes. Tractava de qüestions religioses, polítiques, literàries i científiques i fou plataforma important per a la creació del partit anomenat neocatòlic.
Hi col·laboraren Benet Altet i Ruate, Manuel Benedito, Lluís Miguel i Roca, Vicent Almazán, Joan Antoni Almela i Lleó Galindo i de Vera.
El seu caràcter d’oposició a les actituds governamentals (Narváez) li ocasionaren segrests de números i imposició de multes.
(València, 6 març 1915 – 15 setembre 1923)
Setmanari valencianista. Dirigit per Marià Ferrandis i Agulló. De caràcter neosolidari, en la seva primer època (fins al 7 agost 1915) la seva finalitat era la d’agrupar entorn de la qüestió nacional els diversos sectors del valencianisme, superant les divisions polítiques.
Durant una segona època (24 març a 15 setembre 1923) es convertí, en canvi, en portaveu de nuclis valencianistes catalanitzants i pro-republicans. Hi col·laboraren també escriptors socialistes.
Els seus inspiradors principals foren Tomàs i Martí, Pizcueta i Almela i Vives.
(València, 6 gener 1877 – 3 març 1877)
Setmanari. Fundat i dirigit per Carmel Navarro i Llombart. Publicà 9 números de 8 pàgines (amb numeració seguida) i fou suspès per haver publicat en full a part una caricatura contra Alfons XII de Borbó.
Fou substituït pel setmanari “El Bou Solt”, que en seguia la numeració i tenia el mateix caràcter humorístic i satíric. Els imprimia Josep Maria Blesa.
(Palma de Mallorca, 4 octubre 1840 – 25 abril 1841)
Setmanari d’història i literatura. Aparegueren un total de 30 números. Redactat per Josep M. Quadrado -ànima de la revista-, Tomàs Aguiló i Antoni Marià Montis.
Primera mostra del romanticisme històric a Mallorca, tingué en general un elevat to intel·lectual i, malgrat ésser tota redactada en castellà, dedicà especial atenció als temes mallorquins i d’història de Mallorca.
També la literatura de creació, girava entorn de la mateixa temàtica. Inclogué també articles de crítica literària i costumistes, traduccions de poetes estrangers, etc.
El 1890 es publicà un número extraordinari de commemoració.
(València, 18 maig 1935 – abril 1936)
Setmanari d’Esquerra Valenciana. Publicà 17 números; després d’una breu interrupció reaparegué el 28 de març de 1936 i en publicà 4 més. N’era director Josep Castanyer i Fons.
Representà la continuïtat de la línia d’“Avant” de servei al republicanisme valencianista, al marge dels partits, però favorable a la política del Front Popular.
(Palma de Mallorca, 8 desembre 1900 – juliol 1936)
Setmanari socialista. En 1934-36 fou l’òrgan de la Federació Socialista Balear.
El 1937 sortí a Barcelona un “Suplement de El Obrero Balear“, portaveu de l’Agrupació de Socialistes a Catalunya, bilingüe, continuació de l’anterior i dirigit per Ignasi Ferretjans.
(Palma de Mallorca, 4 novembre 1869 – octubre 1870)
Setmanari obrer en castellà. Publicat per Francesc Tomàs i Oliver. Molt relacionat amb “La Federación” de Barcelona, encapçalà el procés d’adhesió a l’AIT de les societats obreres mallorquines -de les quals fou òrgan a partir del gener de 1870-.
Pel gener de 1871 hom intentà la seva reaparició sota la denominació de “La Revolución Social”, però els tres números que hom en féu foren segrestats.
Dades dels Països Catalans 