(València, 5 setembre 1847 – 28 novembre 1847)
Setmanari humorístic. Dirigit per Josep Bernat i Baldoví. Publicà tretze números, que foren redactats pel seu director, juntament amb Pasqual Pérez i Rodríguez. El conjunt dels escrits del setmanari és humorístic i costumista.
L’any 1877 en sortí una segona edició, facsímil, realitzada per la llibreria Pasqual Aguilar, amb uns apunts biogràfics sobre Pérez i Rodríguez a càrrec de Constantí Llombart.
(Sóller, Mallorca, 11 juliol 1885 – )
Setmanari. Fundat i dirigit per Joan Marquès i Arbona. D’excel·lent presentació tipogràfica, en la seva secció De l’agre de la terra, en català, aglutinà pràcticament tots els escriptors mallorquins. En morir el fundador el 1955, el seguí com a director el seu fill Miquel Marquès i Coll.
El 1973 Pere Antoni Serra i Bauzà n’adquirí la propietat. Foren particularment remarcables els números extraordinaris amb què celebrà les noces d’or el 1935 i les de diamant el 1960.
Enllaç web: Setmanari Sóller
(Perpinyà, 2 febrer 1902 – 24 gener 1915)
Setmanari socialista. Fou administrat sempre per Joan Manalt.
(Palma de Mallorca, 2 octubre 1809 – 3 abril 1810)
Publicació liberal. Bilingüe, tingué un caràcter més literari que polític.
Fou continuat pel “El Extraordinario Político Mallorquín“, també setmanal (1810).
(Palma de Mallorca, 30 juliol 1812 – 28 juliol 1814)
Publicació setmanal. Sorgida per tal de combatre les idees liberals i especialment la publicació “Aurora Patriótica Mallorquina”.
Fou dirigida per Ramon Strauch i Vidal -franciscà, empresonat diverses vegades pels seus articles-.
(Palma de Mallorca, 1 gener 1887 – desembre 1902)
Publicació setmanal en català. Creat per Pere d’A. Penya. Editat durant un any en la seva primera època, aconseguí la col·laboració de la majoria de poetes i escriptors mallorquins del moment.
Tingué una segona època l’any 1889, amb poca durada; una tercera del 1898 al 1901; i una quarta, i darrera, l’any 1902.
Amb el mateix títol de “La Roqueta“, va publicar-se a Buenos Aires un setmanari, l’any 1911, editat per mallorquins.
(Palma de Mallorca, 8 gener 1871 – 22 gener 1871)
Setmanari. Òrgan de la Federació Palmesana de l’AIT. Només edità tres números.
Volgué continuar la tasca d’“El Obrero”, però els seus exemplars foren sistemàticament recollits per les autoritats.
(Palma de Mallorca, gener 1934 – gener 1936)
Setmanari d’esquerra, bilingüe. El seu director fou Bernat Gaita i Isern i es convertí en òrgan d’Esquerra Republicana Balear en fundar-se aquesta l’abril de 1934.
Féu unes sorolloses campanyes per a la revisió de la llei d’arrendaments i de denúncia de la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca.
Deixà d’aparèixer per facilitar la sortida del diari “Antorxa”, òrgan del front popular.
(Palma de Mallorca, 1 març 1897 – 2 desembre 1897)
Setmanari polític. Fundat i dirigit per Lluís Martí. Significà l’esforç d’una part del republicanisme mallorquí per a interpretar el fenomen del mallorquinisme.
Llançà el novembre un Programa regionalista, en el qual denunciava el decret de Nova Planta, demanava la continuïtat històrica del Regne de Mallorca, govern local i sobirania legislativa i judicial.
(Alcoi, Alcoià, 26 febrer 1921 – 26 setembre 1923)
Setmanari anarquista. Fou primer òrgan dels sindicats locals de la CNT, dirigit inicialment per Enric Gisbert. Però a l’octubre de 1921 se’n féu càrrec J. Juan i Pastor, que li donà una gran empenta com a òrgan anarquista.
Reaparegué el 1930 (abril-setembre) dirigit per Emili Mira, però hagué de desaparèixer pel poc èxit assolit.
Dades dels Països Catalans 